El final tràgic entre Ernest Maragall i el PSC ja feia mesos que estava escrit, però avui formalment, s’ha escenificat. L’exdiputat i conseller ha anunciat públicament que trenca el carnet del PSC per crear després de les eleccions del 25 de novembre un nou partit sobiranista i d’esquerres que reclamarà un “Estat” per Catalunya.
El nou partit ha començat a caminar aquest vespre en un acte privat celebrat al centre cultural de Can Fabra de Barcelona, on Maragall i un grup de militants del PSC i de persones no militants – en total una cinquantena, unides en la plataforma Nova Esquerra Catalana- s’han reunit per debatre les bases de la nova formació, l’embrió del qual és el manifest “Per una esquerra catalana” que ara fa uns dies van signar uns 140 militants i exmilitants socialistes.
Balcells i els maragallistes
L’assemblea constituent del nou partit se celebrarà el pròxim 15 de desembre, i no es presentaran a les eleccions del novembre perquè ja no han tingut temps. Han acompanyat l’exconseller, entre altres, l’exdiputat de CpC Josep Maria Balcells i l’exalcalde socialista de Banyoles Joan Solana. I tot i que no era a la reunió, també treballa en el projecte l’expresident de Ciutadans pel Canvi (CpC) Àlvar Roda. El nou partit vol aglutinar els antics maragallistes i altres sectors catalanistes que se senten orfes en l’actual PSC.
De fet, Maragall vol recuperar la idea que va ja va formular el seu germà, l’expresident Pasqual Maragall, l’any 1998: la creació del Partit Català d’Europa, la finalitat del qual seria aglutinar “una gran força d’esquerres genuïnament catalana”, ja que precisament ha estat la família més catalanista del PSC la que els darrers mesos ha perdut la batalla davant la nova executiva.
Després de la reunió el propi Maragall ha declarat que seguir en aquest moment en el PSC seria “incongruent” i mantenir “una ficció”, però ha assegurat mantenir un gran respecte pel PSC i els seus integrants. La història del comiat, que no ha deixat clar quan serà, es va començar a escriure fa uns mesos quan Maragall es va caracteritzar per ser el diputat dissident del grup parlamentari al trencar la disciplina de vot en temes com el pacte fiscal o la consulta sobiranista.
