Finalment, després de setmanes intenses de reunions, trobades i documents entre el PSC, el PSOE i la Moncloa, ERC ha tancat aquest dilluns a la tarda un acord amb els socialistes per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat. Ara bé, serà un pacte que encara ha de tenir l’aval de la militància en una consulta interna que està prevista per a finals de setmana. De fet, la direcció ha informat la militància aquest vespre amb una assemblea telemàtica convocada d’urgència, mitja hora abans de la roda de premsa convocada a la seu nacional, després d’una reunió maratoniana de nou hores, per esbossar detalls del preacord. Aquest dimarts hi haurà les assemblees territorials presencials.
El pacte inclou un “preacord per un concert econòmic solidari i aposta per llengua catalana”, segons fonts dels republicans. Sobre el nou sistema de finançament acordat, el punt de partida és el finançament establert a l’Estatut aprovat l’any 2005. En concret, “recaptació, gestió i liquidació dels impostos per part de l’Agència Tributària de Catalunya”. De fet, està previst que l’any 2026 es faci efectiu amb la recaptació de l’impost sobre la renda del 2025. Així mateix, segons la literalitat de l’acord, el “PSC accepta reconèixer el conflicte polític -com els indults+amnistia- i continuar en aquesta fase”. En aquesta línia “el PSC es compromet a treballar en la resolució del conflicte polític”. Així, els socialistes entenen que “ERC no ha de renunciar al projecte independentista”.
Reconeixement nacional, llengua i conflicte polític
Un pacte que negre sobre blanc té el finançament com a clau de volta de tot plegat. De fet, es preveu la recaptació de tot l’IRPF i la reforma concreta de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) per incorporar Catalunya a les excepcions, com hi són Euskadi i Navarra. De fet, els “serrells” de l’acord s’han perfilat aquesta tarda amb reunions i trucades, així com documents, entre la Moncloa i la seu nacional d’ERC, al carrer Calàbria. Mentrestant, tots els membres de la direcció han volgut fer ús de la paraula per marcar posició i defensar la seva postura a favor o en contra.
Pel que fa a la carpeta de reconeixement nacional, s’inclou un acord en llengua catalana, acció exterior i seleccions catalanes. En aquest sentit, l’acord inclou la creació d’una conselleria política lingüística, l’aprovació d’un pacte nacional per la llengua, així com establir el seu ús normal a les institucions, la seva protecció com a llengua vehicular a l’escola “sense percentatges” i l’impuls del seu ús social.
El document també inclou el manteniment del Departament d’Exteriors i la consolidació del cos de funcionaris de la mateixa conselleria. Pel que fa a les seleccions, també es preveu que siguin reconegudes i s’obri una oficina per coordinar totes les federacions. En referència a les “polítiques republicanes”, el pacte contempla la política energètica, l’impost de successions i patrimoni, la gratuïtat de l’educació dels zero als tres anys i sobretot, Rodalies.
Algunes veus en contra es fan sentir
De fet, l’ambient abans de començar ja era força enterbolit, diputats com el portaveu adjunt al Parlament, Jordi Orobitg, la diputada al Congrés i portaveu de la llei d’amnistia, Pilar Valluguera –que s’ha manifestat en el mateix sentit també després de conèixer-se el resultat de la reunió–, o històrics com Jordi Fàbrega o Joan Puig, es posicionaven obertament en contra d’investir Illa. En aquest context, el sanedrí republicà ha encetat el dia i la recta final de la negociació tenint present que aquesta setmana acaba el termini autoimposat per arribar a un acord amb els socialistes.
