ERC no acaba de ser una olla de pressió, però sí que hi ha xup-xup després de la darrera patacada en les eleccions al Parlament del 12-M. Tot i això, la direcció interina que roman després del pas al costat d’Oriol Junqueras, amb Marta Rovira, Pere Aragonès, Marta Vilalta i Josep Maria Jové, intenta que si hi ha alguna explosió sigui controlada. La mostra ha estat el Consell Nacional que s’ha celebrat aquest cap de setmana a la seu nacional del partit, al carrer Calàbria de Barcelona, on Rovira ha intervingut tant en la part oberta a la premsa com en la resta de la sessió, a porta tancada. L’objectiu era esbossar les línies tàctiques de la formació de cara al doble repte que tindrà en els pròxims mesos: la negociació d’una eventual investidura a la presidència de la Generalitat i la renovació interna de la formació.
El Consell Nacional, l’òrgan més important entre congressos, arribava amb dos precedents inquietants: uns mals resultats en les eleccions europees de diumenge passat i el fiasco de divendres de la federació de Barcelona del partit, amb l‘ajornament del congrés que havia de decidir per la via ràpida si els d‘Eva Baró i Elisenda Alamany entraven a formar part del govern municipal de Jaume Collboni, un cop eliminada la barrera d’Ernest Maragall. L’allau de militants que es van presentar al congrés de la federació barcelonina, que va desbordar les previsions de l’organització i la capacitat de la sala, va evidenciar que la direcció no té del tot controlat aquest procés i que és difícil de preveure el resultat de la consulta.
En aquest context, la idea que recull més suports ara mateix és la de presentar una “candidatura unitària” per renovar el lideratge del partit i, per l’altra banda, dirigir la negociació amb Madrid per un finançament singular com a pas previ d’un referèndum, cosa de la qual dependran les negociacions de cara a la investidura a Catalunya. Ara bé, les dues carpetes per separat i centrar el partit en el marc de “l’esquerra nacional”.
41 intervencions i malestar del sector de Junqueras
Al Consell Nacional d’ahir hi havia ganes d’enraonar, la prova és que hi va haver 39 paraules demanades, -una d’Oriol Junqueras-, fet que, després de les intervencions d’Aragonès i Rovira, va obligar a limitar els temps per als consellers nacionals a dos minuts i mig per a cadascun. A més, hi va haver certa indignació perquè com que l’aparell obliga a deixar els mòbils fora de la sala on se celebren els consells nacionals, els seus membres no es van assabentar fins a acabar que l’encara eurodiputat Jordi Solé havia dimitit de l’executiva. “Ningú ens ho ha fet saber, i això que abans del Consell Nacional hi ha hagut reunió de l’executiva, no costava res haver-ho comunicat i donar alguna explicació”, detallava a El Món, un dels assistents.
A més, el conclave va començar amb malestar del sector més junquerista, que veu que part de l’aparell del partit vol enfosquir la seva imatge fins a tal punt que en les intervencions de Rovira i Aragonès no hi va haver cap menció al president sortint ni a la seva gestió o la seva decisió de fer un pas enrere per constatar si pot agafar impuls per tornar a dirigir o liderar la formació. “Sembla que alguns no recorden que va sortir de la presó durant un mes per fer campanya i va aconseguir 33 diputats i ara ell haurà de remuntar els 20 diputats que li han deixat”, comentaven fonts del seu entorn en conversa amb El Món. “Hi ha més gent de la que es pensen que fan costat a l’Oriol”, sostenen. “És increïble, va estar quatre anys a la presó, encara està inhabilitat i els fiscals dubten a rehabilitar-lo, i encara n’hi ha dins la direcció que el volen apartar”, afegeixen.
“El preu de la negociació no ha de ser barat”
Rovira, en la seva intervenció, va tornar a insistir que ERC ha de ser “l’avantguarda” del país tot i que, en les darreres eleccions la gent no els “ha entès”. Una opinió que fa anys que el veteraníssim Joan Tardà propugnava: per això anomenava ERC el partit “camàlic”, que porta el pes de provocar canvis i guanyar batalles ideològiques. Però aquest dissabte, un dels consellers nacionals que ha agafat pes dins el partit en els darrers anys d’impuls independentista, va canviar la metàfora en la seva intervenció. En concret, va definir la formació com “un vaixell trencagel”. “Trenquem el gel i obrim els camins, però després no ho sabem explicar bé”, va lamentar. En la mateixa línia, la direcció va demanar caminar “a poc a poc” i fer ús del “sistema oriental”, és a dir, utilitzar “la força” que es té en cada moment.
Unes eines que han de servir per a les negociacions a “dues bandes” que començaran aquesta setmana. El consens al qual més o menys es va arribar ahir implica fixar el “finançament singular” com a “pas previ al referèndum”. “Alguns som conscients que el referèndum ara no el podem posar sobre la taula com un fet immediat”, justifiquen dos consellers nacionals a El Món. “El que està clar és que no podem vendre els nostres vots barats”, indiquen. En qualsevol cas, la negociació d’ERC ha de ser amb Madrid, no pas amb el PSC de Salvador Illa. Per això, la idea és negociar al màxim i, si no es presenta un bon botí a la militància, anar a eleccions“. En aquesta línia, algun conseller va demanar “anar per feina i no dir-ne finançament singular, sinó concert econòmic”, perquè no ens trobem amb el “finançament que la direcció de Joan Puigcercós va comprar a Antoni Castells durant el segon tripartit” que va suposar una bufetada electoral.
“No decidir entre el pare i la mare”
L’altre punt calent va ser la renovació del partit després del pas al costat de Junqueras. Si una cosa va quedar més o menys aclarida o va obtenir una “unanimitat verbal” és que “s’han de separar la carpeta de les negociacions d’una eventual investidura de la carpeta de la renovació de la formació”. “No s’han de barrejar aquestes carpetes”, addueix un altre conseller nacional. Una renovació que “ha de ser tranquil·la” i no imitar les “renovacions entre Joan Hortalà i Àngel Colom, sinó com, per exemple, va passar entre Joan Puigcercós i Oriol Junqueras”.
La “unanimitat verbal” també es va donar per impulsar el que s’anomena una “candidatura unitària” que presentaria la direcció. Aquesta opció té dos possibles matisos: pot ser simplement unitària o unitària però amb Junqueras. Aquesta segona via, però, va despertar recels entre els roviristes, que veuen la incorporació per la via dels fets de Junqueras com un “gest unilateral”. En canvi, els defensors del president del partit fins dilluns passat insisteixen en la capacitat que ha tingut Junqueras de col·locar la formació, amb un preu personal altíssim, al capdavant del moviment independentista i de l’esquerra nacional. “Ningú no vol decidir entre el pare i la mare”, insisteixen diversos consellers nacionals.
Sobre el congrés previst al novembre, algun conseller nacional va plantejar dubtes sobre si es pot celebrar en la data prevista en cas que es repeteixin les eleccions al Parlament a l’octubre. “El Congrés no es podrà fer al novembre”, consideren. “Un partit en funcions haurà de decidir qui va a les llistes?”, destaquen altres fonts.
Però, sobretot, una de les preocupacions d’un bon nombre de consellers nacionals és el “poc nivell d’autocrítica” que hi va haver en el conclave d’ahir. “Ningú no ha dit res de Barcelona, o del fracàs electoral que ha suposat el mantra d’ampliar la base, hem perdut les eleccions, per tant, tenim un problema”, deien hores després. “Aragonès ha fet una intervenció encara defensant que han fet bona feina i que han fet un bon govern”, subratllaven altres consellers nacionals sorpresos amb el poc nivell d’exigència de responsabilitats. Ara ERC ha de celebrar un altre Consell Nacional, el pròxim 29 de juny, per aprovar el reglament per al congrés i per marcar el fi d’etapa de presidència de Junqueras, que ha de presentar l’informe com a president sortint.
