Ser més representatiu o menys, més català o menys, o més espanyol o menys, depenia del cognom. Aquesta va ser la tesi d’un inquietant estudi d’Impulso Ciudadano, l’entitat que ha iniciat la imposició judicial del 25% de castellà a les escoles catalanes i que va ser la denunciant de la pancarta que va portar a inhabilitar el president Quim Torra. Es tracta d’una de les més associacions més espanyolistes de l’espectre polític català. I va encarregar un informe titulat Representativitat dels cognoms catalans a les llistes electorals de les eleccions autonòmiques del 21-D. És a dir, una comparativa dels cognoms que hi havia a les llistes electorals que van concórrer als comicis convocats per l’aplicació de l’article 155 després de la declaració d’independència del 2017 a Catalunya.
L’estudi justifica la “decisió d’estudiar un aspecte aparentment secundari, però que sense cap dubte té transcendència des d’un punt de vista sociològic: el cognom”. A partir d’aquí, Impulso Ciudadano elabora un curiós algoritme per poder esbrinar, suposadament, la llista que té més representativitat sociològica entre les set candidatures amb més possibilitats d’entrar al Parlament. De fet, consideren que com més representació social dels “cognoms”, la llista serà “més ideal”. És a dir, com més Garcia, Martínez, López o Sánchez hi hagi serà millor, perquè serà més representativa que una llista amb cognoms com Sirvent, Riera, Junqueras, Puigdemont, Turull o Borràs. La seva conclusió, previsible: les llistes independentistes són “les menys representatives dels cognoms dels catalans [pel que fa al volum] i les dels partits espanyolistes tenen una major presència de candidats amb “els cognoms més comuns de la societat catalana”.
L’original fórmula dels cognoms
Impulso Ciudadano pren com a base per als seus càlculs “el primer cognom dels noms que integren les llistes”. “La nostra premissa”, indica l’estudi, “és que mentre més cognoms dels considerats freqüents, segons l’IDESCAT, estiguin integrats en una llista més representativa serà”. “La metodologia”, continua el document, “ha consistit a relacionar els 135 cognoms més comuns a Catalunya i sumar els percentatges en què es troben dins de la població de Catalunya”. La xifra de referència és 32,84% del total. Així, “quan una llista més s’acosti a aquest percentatge, més representativa serà en relació a la societat catalana”.
D’aquesta manera el 32,84% seria el “valor de referència d’una llista ideal en funció dels cognoms”. Un percentatge que l’entitat nacionalista espanyola bateja com a “índex de representativitat”. Un valor que utilitzen per comparar les llistes electorals. La llista dels 135 cognoms inclou com a vint primers aquests: García, Martínez, López, Sánchez, Rodríguez, Fernández, Pérez, González, Gómez, Ruiz, Martín, Jiménez, Moreno, Hernández, Muñoz, Díaz, Romero, Navarro, Torres i Álvarez.

Junts, els menys representatius; Ciutadans, els més representatius
Un cop aplicada la fórmula, per als membres d’Impulso Ciudadano, el “resultats resulten molt clarificadors”. I afegeixen: “Podem extreure algunes conclusions”. La primera conclusió és que la llista electoral amb l’índex de representativitat més baixa és la de Junts per Catalunya, amb un 41,90%; seguida d’ERC amb un 61,22% i la CUP amb un 70,91%. La quarta plaça per la cua seria per als Comuns, amb un 88,02%.
Pel que fa al que anomenen la “meitat superior de la taula” hi compten el PP, amb un 120,29%, el PSC amb un 129,73% i, casualment, Ciutadans, amb un 150,51%. Uns números que els fan raonar que “les llistes electorals més nacionalistes, les que promouen el separatisme, són les menys representatives dels cognoms dels catalans i les dels partits constitucionalistes són les que compten amb una presència major de candidats amb cognoms més comuns de la societat catalana”. Però l’entitat fa un pas més enllà en les seves conclusions. “Des d’Impulso Ciudadano ens limiten a donar la dada, però és altament significatiu que els que amb massa freqüència identifiquen la seva candidatura amb Catalunya confonen la part pel tot, i són, des del punt de vista onomàstic, molt poc representatius”.
Dos Pérez, dos Fernández…
L’estudi entra en una dinàmica interpretativa i sentencia que “d’entre els 135 primers cognoms per número a Catalunya només trobem dos Pérez, dos Fernández, dos López, dos Rodríguez, un Gómez i un Sánchez al primer cognom dels 135 candidats d’ERC, és a dir, 8 de 135”. “El patró és molt similar si revisem la resta de llistes electorals dels partits separatistes”, alerten. Unes dades que, tot i la seva extravagància, els fan sintetitzar que “des del seu punt de vista hi ha una clara paradoxa: les formacions partidistes que diuen reunir la diversitat i reflectir millor la societat catalana són precisament les que contenen menys cognoms freqüents”. “Des d’aquest enfocament, l’estrictament onomàstic, la conclusió sembla força clara”, reflexionen. Fins i tot, indiquen que aquestes dades són “útils” per tal que els ciutadans decideixin el seu vot.
