Alejandro Fernández entra ample, rampant i dret com un fus a la redacció d’El Món. Somriu i vol deixar ben clar que allò no li és terra hostil. Porta més guàrdia de corps que tots els altres candidats. No les guanyarà, però ja ha guanyat les eleccions. Ho repeteix moltes vegades: “El PP serà el partit que creixerà més en vots i en escons”. Així ho diuen totes les enquestes, i se les creu. Amb aquesta seguretat i des de la satisfacció total prèvia, no vol ni sentir a parlar de fer president a ningú. Òbviament, ell només podria prestar el vot a Salvador Illa. Però no. Perquè el candidat socialista no representa l’orde constitucional. L’ordre constitucional és Alejandro Fernández, però almenys en el seu cas aquest és un ordre amb posat amable. Ja en les anteriors eleccions va ser reconegut pels periodistes que feien campanya com el candidat revelació. Aquesta vegada, també. Segona revelació, doncs. Fernández es mira el món ben pagat d’ell i del seu partit.
Com sol passar, diuen de vostè que ho fa bé, que argumenta bé, que és un dels millors oradors. El candidat sempre revelació…
Vostè sap que ha tingut un paper rellevant en la meva vida?
Aquesta no l’esperava! Comencem bé.
En dos moments. Vostè no se’n recorda, però em va fitxar com a contertulià a Barça TV. Fa molts anys, el 2008. No trobaven gent del Barça que fos del PP i algú va dir…
Vol dir que la culpa és meua…
Sí, sí, sí. Em va agradar molt, eren tertúlies que estaven bé.
Mira que bé.
La segona és que vostè va ser moderador d’un debat que em va permetre sobreviure. Les enquestes no ens ajudaven i vostè va ser el moderador del darrer debat a TV3. Se’n recorda?
Sí. Tot va ser culpa meua, doncs.
Va ser un debat que va anar molt bé. Malgrat tot, doncs, jo li tinc un afecte especial.
Gràcies. Com ja va passar llavors, ara el tornen a descobrir.
Això ho ha de valorar la gent. Tampoc no tinc ara mateix els elements per a dir si soc el candidat revelació o no. Evidentment, cadascú té les seves característiques,
I, en canvi, Feijóo no el volia a vostè.
La veritat és que això no ho he sentit mai.
Jo, sí, i segur que li ha arribat.
Sí, en privat i a través de filtracions, però a Feijóo en persona l’única vegada que li he sentit parlar de mi ha estat per a nomenar-me candidat.
Diuen que no li agradava vostè perquè no el coneixia ningú i perquè no tenia carisma, i que després no va tenir temps de buscar-ne un altre.
Això jo ja no ho sé. Això és el que ha sentit vostè a alguns periodistes.
No parla vostè amb ell?
Hi parlo molt sovint.
Abans d’aquestes eleccions mai no li va demostrar una certa desconfiança?
Sempre les relacions amb ell han estat molt cordials. El fet més evident que ho demostra és que soc el candidat.
Però no li ha arribat això que li dic?
Només ho he llegit en alguns mitjans, és veritat, però no m’ha arribat mai directament.
Sap què passa quan busques Alejandro Fernández a Google?
Que surt el cantant mexicà de ranxeres. És veritat que és complicat competir amb un fenomen així, però alguna vegada he estat jo trending topic, eh? Per sobre d’ell. No ha passat gaire sovint, però ha passat.
Quin és l’objectiu principal que es marca el PP en aquestes eleccions?
Primerament, consolidar el que diuen totes les enquestes, que és que serem la força política que més creixerà en escons i en percentatge de vots, independentment de com quedi finalment. Totes les enquestes hi coincideixen: el Partit Popular ho farà des d’una posició pràcticament residual, i s’ha de dir amb totes les lletres…
Ara en tenen tres, d’escons.
I passarem a una posició molt sòlida, que pot arribar a ser decisiva.
Ja que ho diu així, sap també que les enquestes diuen que la candidatura que traurà més diputats serà la del PSC. Si vostès tenen la possibilitat de decidir investir Salvador Illa president de la Generalitat, què farien?
Mal candidat seria si jo en aquesta entrevista em dediqués a parlar de les possibilitats dels altres. Em presento per ser president de la Generalitat i tinc claríssim que tenim el millor projecte. No ho dubto en cap moment.
D’acord. Sap què va passar a l’ajuntament de Barcelona, no?
Sí.
I sap que els votants del PP potser no esperaven que cedira el seu vot al candidat socialista.
Jo no sé què n’esperava el votant del PP, el que sí que tenia molt clar el votant és que som un partit que defensa la Constitució i un cert ordre i respecte a les normes bàsiques de convivència.
O siga, que no m’ho diu, però m’ho diu.
No. És que jo em presento com a candidat a la presidència. No soc la comparsa de ningú. I no accepto aquest paper. Em presento per presidir la Generalitat de Catalunya.
D’acord. Però si les mateixes enquestes l’encerten, el candidat que tindrà més opcions i que representa això que vostè proclama i reivindica, defensa de la Constitució i ordre i respecte…
No! Soc jo i ja pot vostè riure.
Ric de veure com s’escapa vostè de la pregunta.
És que li ho puc dit amb tota confiança: el senyor Salvador Illa ha votat tot al govern d’Esquerra Republicana. Per tant, això que representa la Constitució i l’ordre espanyolista i totes aquestes coses que es diuen, jo n’ho m’ho crec.
Això es contradiu amb una declaració que va fer vostè fa poc: “Si el PP té la clau del govern, no hi haurà autodeterminació”. Per tenir aquesta clau, no en tenen prou sols.
Efectivament. Això sí que és evident. Si en tenim la clau, no hi haurà cap tipus d’autodeterminació, entre altres coses, perquè és il·legal. Qui vulgui l’autodeterminació ha de canviar la Constitució. I la Constitució té els seus mecanismes de reforma perfectament establers. S’ha de respectar això. El que no es pot fer és buscar camins il·legals per assolir un objectiu polític. Sempre dic el mateix: cadascú té les seves idees i jo no m’hi fico. Tinc amics independentistes i d’ideologies de tota mena, però el que exigeixo a tothom és el mateix que em demano a mi, que és complir les normes de convivència.
Creu de debò que el PSOE o el PSC no estan d’acord amb això que diu vostè?
Crec que ara com ara el Partit Socialista, per a desesperació de Pedro Sánchez, és capaç de donar-li al separatisme tot allò que vulgui.
Això vol dir que Carles Puigdemont o Salvador Aragonès podrien ser investits presidents amb el vot de Salvador Illa i del PSC.
Doncs, seria perfectament possible.
S’ho creu de veres?
Francament, sí. Qui ho ha votat tot al govern d’Esquerra Republicana, pressupostos inclosos? Qui vota els decrets? La immensa majoria, el PSC. Per tant, no és un escenari de ciència-ficció.
No és un escenari de ciència-ficció que el PSOE i el PSC acaben acceptant un referèndum d’autodeterminació a Catalunya?
Referèndum d’autodeterminació, potser no, però sí alguna fórmula processista que acabi en la mateixa situació que vam viure entre els ants 12 i 17.
Si aquesta fórmula és legal, què hi té vostè en contra?
És que no és legal.
No necessàriament. Imagine’s -que jo no m’ho imagine- que el PSC i el PSOE acaben acceptant un referèndum a Catalunya per saber si els catalans accepten la Constitució actual.
Jo li dic una cosa. Un referèndum per canviar la Constitució…
No per canviar-la. Perquè els catalans només diguen si l’accepten o la rebutgen.
Com que no l’accepten? Però si és la norma bàsica de convivència. És la norma suprema de l’ordenament jurídic. Això no pot ser.
El Parlament de Catalunya podria anar al Parlament espanyol amb una proposta de reforma constitucional perquè s’ha fet un referèndum a Catalunya que diga que sí, que cal canviar-la. Tot això és perfectament legal.
Miri, jo li dic una cosa. Si es pot dir una cosa a favor d’Ibarretxe, és que va fer les coses legalment. Doncs, escolti’m, ànims!
Ànims per a qui ho faça, no per a mi.
No per a vostè, d’acord, tot i que el veig molt il·lusionat amb la proposta.
No. Jo plantege només supòsits legals.
Ànims! El que va fer Ibarretxe almenys era legal. Ell va decidir dins el marc legal el que volia portar al Congrés, l’hi va portar, aquest projecte no va reeixir, va traure pocs vots a favor i, per tant, al calaix.
Com acabaria vostè amb el processisme?
Evidentment, amb un canvi de govern.
Això acabaria també amb el suport social a l’independentisme?
No. És que jo no aspiro a posar fi a les idees de ningú. Aspiro a posar fi al processisme. El procés no porta a la independència, porta a la decadència de Catalunya. Els processistes no són independentistes, són vividors del procés. El que volen és que això s’allargui, perquè és un sistema de vida. Volen tornar a la pantalla del 12, volem tornar a la pantalla del 17, perquè això els permet tornar a la roda del hàmster, vivint de l’anhel, legítim, de molta gent, d’independència. Però això no és possible. Això és el processisme. Hi ha molts independentistes que en això em donen la raó.
Sí, d’acord. Els que no són processistes, per dir-ho d’alguna manera, els que estan contra els altres.
No. Els que són independentistes de debò, que ja estan farts d’empassar-se això del procés, que no porta enlloc. Això no és independentisme.
Segons com ho veu vostè, Esquerra Republicana és un partit processista o independentista?
Jo el que dic és que el senyor Aragonès en el seu pla de govern aprovat quan va ser nomenat president de la Generalitat portava -i cito textualment- “implementar el mandat de l’1 d’octubre”.
Després no ha fet res…
Evidentment, perquè és processista. Viu de l’anhel d’independència de la gent. És un vividor de l’anhel d’independència de la gent.
A Catalunya els que es diuen “constitucionalistes” no viuen també de l’anhel de la gent que vol continuar dins Espanya?
No, perquè jo no enganyo a ningú. Els altres van dir que implementarien l’1 d’octubre. Em pot dir vostè una mentida que jo hagi adreçat al meu electorat?
Sí. Li’n diré una. Vostè va declarar fa poc que el PP està a favor del Corredor Mediterrani i que, si no es va fer abans, va ser perquè Pujol no hi estava d’acord.
Doncs, m’hi ratifico. El primer document que surt de Convergència i Unió de suport al Corredor Mediterrani està signat pel senyor Pere Macias amb un acord subscrit ja amb el govern de Mariano Rajoy. Si vostè troba en els acords del govern de Jordi Pujol amb Felipe González o amb José María Aznar una referència al Corredor Mediterrani, el convido a un dinar allà on vulgui.
Vostè recorda quan José María Aznar deia ni més ni menys que l’AVE havia de servir per a unir “todas las provincias españolas” amb Madrid? Aznar era del PP, no?
Però això que hi té a veure?
Què hi té a veure? Si tu vols fer una xarxa radial, no pots fer alhora un corredor perifèric.
Està barrejant conceptes. Jo el que vaig dir és que el concepte Corredor Mediterrani, ideològic, polític, estratègic, surt per primera vegada a la Comunitat Valenciana. I que això en aquell moment es veia des de Catalunya almenys amb suspicàcia. I que després, a partir del 2007, sí que entra a l’agenda. I, per cert, el Corredor Mediterrani sempre ha tingut el meu suport. Per tant, quina mentida?
Si té el seu suport i després el govern del seu partit no hi fa res… Què va fer Mariano Rajoy pel Corredor Mediterrani, quina part important en va fer?
Licitar-ne els trams Tarragona-Vandellòs i Vandellòs-Barcelona. Estan licitats des d’aquella època.
Però com que el tram Vandellòs-Tarragona?
Li ho dic jo, encara que evidentment no es van concretar. Jo dic la veritat. Una altra cosa és que això sigui insuficient…
És que no han fet res!
Escolti, que Mariano Rajoy fa sis anys que no és president del govern!
Rajoy no va moure ni un dit. No només això. Quan va inaugurar el tram de triple via -no d’AVE, de triple via- entre Castelló i València, que ha estat un fracàs, va dir que allò es feia per connectar Castelló amb Madrid. Res de Corredor Mediterrani. Amb els socialistes aquesta tercera via -que no és cap AVE- ha avançat, això sí.
Vostè m’ha acusat de mentir. Quina mentida he dit jo? Cap ni una. El que tenim són discrepàncies, però jo no he mentit.
La discrepància és fonamental i vostè no ho accepta: el PP no ha fet res pel Corredor Mediterrani.
Aleshores, cap partit ho ha fet.
El PSOE ara ha fet un simulacre de Corredor.
Però és que porten sis anys.
Han fet uns trams de triple via, que, des del meu punt de vista, poc és, però alguna cosa han fet. I tenen un senyor a Madrid que es diu Josep Vicent Boira, que es passa tot el sant dia fent tuits proclamant-ho. Això no és cap corredor. És una triple via que comporta un ample europeu que passa per totes les estacions.
M’ho conec perfectament. Sis anys després, què ha fet el Partit Socialista? Res! Soc tarragoní i em conec el tema perfectament.
I sap que el seu partit encara va fer menys.
El que dic és que tothom no n’ha fet prou. Però tornem a les dues coses que vaig dir i que vostè diu que són mentida. El que vaig dir textualment, perquè tinc memòria, és, primerament, que el projecte naix impulsat des de la Comunitat Valenciana. Veritat o mentida?
Mentida.
Com que mentida?
L’empenta definitiva actual, sí. Però també al començament algunes personalitats i associacions de Catalunya el reivindicaven amb força.
El projecte surt impulsat des de Ferrmed, veritat o mentida?
Mentida. No només per ells, que ara són els més actius. Torne a dir-li que també a Catalunya hi havia associacions i experts que així ho plantejaven. En tot cas, no és del tot cert.
Ah, no és del tot cert.
D’acord. Segon: que va ser Pujol qui va aturar el projecte. Mentida.
És que això no ho vaig dir. Vaig dir que no va tenir mai el suport del govern de Catalunya. Mai. I n’és una prova fefaent el fet que el senyor Pujol va tenir els governs de Felipe González i de José María Aznar condicionats pels seus vots, va demanar de tot, però mai el Corredor Mediterrani. I la primera vegada -hi insisteixo- que un document de l’antiga Convergència hi fa referència va ser amb Pere Macias.
N’estem fent un bucle. Però, en tot cas, la principal responsabilitat és de l’Estat. I què ha fet el PP?
L’inici de l’adjudicació dels trams que en formen part són de l’època del govern del Partit Popular.
Com vostè diga.
El Tarragona-Vandellòs és una adjudicació que es fa amb el Partit Popular al govern.
El Tarragona-Vandellòs, si no m’equivoque, és una actuació per doblar la via única convencional. Era l’únic tram que no la tenia doblada.
Però això no forma part del Corredor Mediterrani?
I qualsevol reparació dels lavabos en una estació, també, però no.
Hem de fer un monogràfic, vostè i jo, del Corredor Mediterrani, perquè veig que li interessa. Com a mi. Però no em digui que he mentit, perquè no he mentit. He donat la meva opinió, amb algun matís que vostè no comparteix.
Amb “matisos” importantíssims, sí. Ja l’hem fet, el monogràfic. Parlem de finançament. L’altre dia li van atribuir que vostè en demana un de “singular”. Això vostè no ho demana.
No. El que jo demano és un millor finançament per a Catalunya, que s’ha d’acordar amb el conjunt de comunitats autònomes espanyoles, que és l’únic sistema que funciona.
El dèficit fiscal existeix?
Sí. I no només a Catalunya. Almenys hi ha tres comunitats autònomes espanyoles que en tenen. També les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.
Quina casualitat, no?
No, miri, casualitat, no. Han estat governades pel Partit Popular en la immensa majoria del temps.
No en els darrers set anys, en el cas valencià. Hi ha espoli fiscal?
No. Jo el que crec que aquestes tres comunitats autònomes han de fer aliances.
Uau! Que no li passe res.
Sí. I ho he dit públicament. El que no pot ser és que Catalunya no vagi a les conferències de política fiscal, que és on es prenen les decisions de finançament. I hem de buscar aliances amb comunitats autònomes que tenen una situació semblant a la nostra.
Creu en el criteri d’ordinalitat?
Ens hi hem d’aproximar. Ho he dit públicament. Escolti’m una cosa, als contribuents quan paguen impostos no se’ls respecta el criteri d’ordinalitat. Els impostos els paguem les persones, no els territoris. Però puc compartir…
Després les inversions les reben els territoris.
Puc compartir que després, en termes d’inversions, cal tendir a un sistema que s’assembli el més possible al d’ordinalitat. Sí, sempre he defensat públicament aquest criteri.
Consorci tributari?
Si és una fórmula legal, estic disposat a parlar-ne, però tampoc conec exactament quines propostes es poden fer de consorci tributari, perquè és una idea inèdita.
Hi ha sèrie de qüestions que s’allarguen en el temps i que no s’acaben de concretar mai o es concreten malament. Qüestions sempre en debat. L’aeroport del Prat, per exemple.
Sí a l’ampliació.
Se n’han presentat set projectes…
Jo no soc enginyer expert en la matèria, el que dic és que l’aeroport de Barcelona ha d’estar a l’altura dels grans aeroports mundials.
Amb una tercera pista o…
Sí, és clar, evidentment.
Hard Rock, sí o no?
Totalment a favor. El mateix esperit que va fer possible Port Aventura -també hi havia gent que hi estava en contra, perquè deien que el parc trinxava el territori i no sé què- ha de servir per a repetir una història d’èxit.
Un casino no és un parc…
No caiguem en la trampa. Les demagògies no serveixen perquè les societats prosperin. Primera qüestió: Algú pensa que en un casino d’aquestes característiques vindran persones que ara van als bars…? No. Vindrà gent d’altres països a invertir-hi quantitats milionàries. Segona qüestió: el Hard Rock no només un casino. Són botigues, restaurants… És una oferta que complementa Port Aventura per garantir que la Costa Daurada continuï sent un dels espais turístics, d’oci i recreatius més importants d’Europa. Per tant, nosaltres hi estem a favor, perquè a més, generarà moltíssima ocupació.
Energies renovables, supose que sí.
Jo sempre dic que sí. Els que ara diuen que no són els governs d’esquerres, que afirmen que els parcs eòlics generen contaminació paisatgística i que els parcs solars trinxen el territori. Aquesta expressió -trinxar el territori- és molt dels ecologistes de saló. Tot trinxa el territori. Aquesta habitació, també. Segur que aquí teníem una herba protegida en el moment de fer aquest despatx i vostè ara és una mena d’assassí ecològic.
S’han de construir més centrals nuclears?
No. La quota nuclear de Catalunya està més que coberta.
Quan les actuals centrals arriben a la data límit, se n’ha de prorrogar el funcionament?
S’ha d’analitzar la producció d’energia. Si hem estat capaços de complir amb la quota que ens correspon d’energia renovable perquè tothom disposi d’energia a un preu raonable, les pots tancar sense cap tipus de problema. Si no ho han fet, que no ho faran, sobretot si continuen manant els mateixos, aleshores has de plantejar-te renovar-ne l’explotació.
Les seus socials de les empreses que se’n van anar de Catalunya han de tornar?
Sí, evidentment.
I per què no ho fan?
Pel que diuen ells.
Amb vostè tornarien?
Sí.
Amb Salvador Illa tornarien?
No. Perquè ell governaria amb Esquerra, amb Junts…
I això no és un xantatge?
No, no, no. Per què van marxar? Manca de seguretat jurídica, manca d’estabilitat política i infern fiscal. Has de resoldre les tres coses. Les dues primeres les resols directament acabant el procés. Els garanteixes l’estabilitat política i la seguretat jurídica. La següent és abaixar els impostos. Si fas això, tornaran. Segur. I nosaltres ho farem.
El català retrocedeix?
Sí. És evident que sí.
I què faria vostè per evitar-ho?
El contrari del que fan els que governen, perquè ells en són els responsables. Tal com va dir l’altre dia TV3, l’ús social del català entre els joves ha baixat vint punts en una dècada.
I què faria, doncs?
En primer lloc, acabar amb la política de multes i sancions que han allunyat el català de les inquietuds de molta gent jove.
Coneix algú que haja estat multat?
Sí, sí, sí. Comerços.
Sí? De veritat?
Sí. És més, he fet rodes de premsa amb ells.
N’hi ha molts?
Uns quants.
Dos o tres?
No. Uns quants. I dic els que conec.
O siga, que vostè, per ajudar el català, eliminaria tot allò amb què igualment compta el castellà.
Una pregunta. Vostè a mi, que no governo, em vol atribuir el fracàs de la política d’ús social del català que han fet els que governen?
No, això no.
Ah! És que és al·lucinant.
Només li pregunte què faria vostè.
Li ho acabo de dir. Primerament, suprimir les sancions. I després acabar amb una mena d’identificació ideològica i política de la llengua amb una ideologia concreta.
El valencià és català?
Sempre dic el mateix. Cadascú que en digui com vulgui. Jo m’entenc amb la gent de les Illes Balears i de la Comunitat Valenciana, però si ells en volen dir valencià o…
És una qüestió només de nom, però d’identitat lingüística?
Miri, torno a insistir-hi i no em mouré d’això. Jo m’entenc amb ells quan parlem. Jo en dic català, ells en diuen valencià, i no entrarem en conflicte.
D’acord. Pedro Sánchez els ha ajudat en la campanya?
No. Pedro Sánchez no ajuda a ningú.
Creu que el PP pot traure profit de la darrera finta que ha fet?
Sincerament, el que ha fet Pedro Sánchez és molt nociu per a Catalunya i per a la resta d’Espanya, i no pot ser bo per al Partit Popular ni per a cap demòcrata.
Per què hi ha aquest frontisme tan bèstia a la societat espanyola? Els mateixos que han criticat la bipolarització de la societat catalana ara fomenten la d’allà.
Va ser una decisió del Partit Socialista. En el moment en què el senyor Pedro Sánchez va parlar dels murs -i és una expressió d’ell, no meva- planteja un escenari que s’assembla molt a la de l’any 2017 a Catalunya. I de fet, una de les coses que fa ara mateix Sánchez s’assembla molt a una que va fer Puigdemont, que és atribuir-se -en aquell cas, a la llei de transitorietat- els poders legislatiu i gairebé judicial. El que ha dit Pedro Sánchez és molt greu. El que ha traslladat és que a la seva família i a ell no els poden investigar perquè ell està per sobre de tothom, i només ell pot interpretar si una cosa és justa, digna o moral.
Home, això no ho va dir.
Ho va dir textualment. Va dir que el fet que s’investigui la seva dona és un problema que requereix d’un procés de regeneració democràtica.
No va dir això. Ho simplifica vostè.
Va dir això textualment. Jo li dic una cosa. Què ha passat? S’ha obert una investigació i un jutge ha admès a tràmit, res més, una denúncia. Res més. I el senyor Sánchez ha dit que això no pot passar, perquè ell és sagrat.
Ell el que diu és que la denúncia que ha presentat Manos Limpias no té fonament.
Però això ho ha de decidir el jutge. Vostè i jo no tenim aquest privilegi. Si a vostè o a mi un jutge ens crida a declarar, hi anirem. I després donarem la nostra opinió i ens defensarem. Però no farem una roda de premsa dient que és una persecució de no sé qui. Al final, és una admissió a tràmit d’una denúncia. I el senyor Sánchez ha muntat un espectacle al voltant de la seva vida personal per dir que finalment hi ha un problema de qualitat democràtica perquè s’ha admès una denúncia contra la seva dona.
A Espanya no hi ha un problema de qualitat democràtica quan, per exemple, tarda anys a renovar-se el Consell General del Poder Judicial o quan l’enfrontament entre PSOE i PP bloca òrgans constitucionals?
Això és un fenomen que s’ha exportat des d’aquí, malauradament.
Des de Catalunya?!
Per a mi és la mateixa cosa. El que fa Pedro Sánchez és agafar el procés, que era mort, i ressuscitar-lo.
I això ho exporta a Madrid?
Sí.
L’agressivitat del PP s’explica pel fet que Pedro Sánchez ha exportat el procés a Espanya?
Vostè em veu a mi agressiu?
A vostè, no, però al PP, molt.
Jo soc pepero al cent per cent. Em veu agressiu?
Concretament, a vostè, no, però no creu que a la política de Madrid l’agressivitat és total?
S’assembla molt a la que teníem aquí durant els dies del procés.
El PP en té alguna responsabilitat o cap ni una?
Segurament tothom en té una part, però segurament també el PP és qui en té menys. Li recordo que a les darreres eleccions generals el Partit Popular va traure a Catalunya més vots que Esquerra i que Junts, i qui va decidir traure’ls d’una situació lamentable va ser Sánchez.
Perquè li calien els seus vots. Lògica parlamentària. No deu ser que el PP té mal perdre? Ha guanyat les eleccions, però no pot governar.
No, no, no. Tenim molt clar que som a l’oposició.
A l’oposició i ben cabrejats.
Cabrejats, per què? No estem enfadats per ser a l’oposició. De fet, jo estic bastant acostumat a ser-hi.
És crònic.
No, no, no. He estat tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona dues vegades i he estat també al govern de la diputació. De fet, he governat bastants més anys que Pedro Sánchez. Tinc més experiència de govern que ell, cosa que no és menor. Hi torno a insistir: el que ha dit Pedro Sánchez és molt greu. Diu que Espanya necessita una regeneració democràtica perquè un jutge ha admès a tràmit una denúncia contra la seva dona. Això és el que ha dit!
Ja ho ha dit adés. Creu que ajuda a aquesta tensió que el company obligat de viatge del PP ara siga Vox?
Com que el company obligat de viatge?
Algú més es va prestar per investir Alberto Núñez Feijóo?
A mi la CUP m’agrada entre poc i gens. Però jo no estic a favor de fer-li un cordó sanitari, perquè considero que en una democràcia com és la nostra -que els experts defineixen com a no militant; és a dir que no s’exigeix a les forces polítiques adhesió als principis constitucionals, només respecte a la llei- hi caben la CUP, els Comuns, Vox, el PSC, Esquerra, el Partit Popular… Després, que cadascú pacti amb qui vulgui, però, de cordons sanitaris, cap, perquè això és el que ha votat la gent. Això és democràcia.
Vox no li sembla un partit franquista?
M’és indiferent. No soc aquí per definir les altres forces polítiques. El que li dic és que no estic a favor dels cordons sanitaris.
Què ha fet malament el PP que ja no pot pactar amb el PNB o amb altres partits moderats i ha acabat en les mans de Vox?
El fet que vostè consideri més moderat Junts que Vox és una opinió seva.
Jo no he dit Junts. He dit el PNB, per exemple.
Això és una opinió de vostè, que jo em reservo.
Siga com siga, vostès ara només poden pactar amb Vox. Alguna cosa deuen haver fet malament.
O potser han estat els altres els que han fet malament les coses.
Tots?
Governem catorze comunitats autònomes espanyoles, la immensa majoria de les capitals de província espanyoles, tenim més alcaldes que ningú… Alguna cosa també devem haver fet bé.
