Junts per Catalunya va plantejar la campanya com la del retorn del president Carles Puigdemont després de sis anys i mig d’exili amb l’esperança de recuperar la distància abismal que el separava del PSC i l’objectiu de superar Esquerra i desfer l’empat tècnic entre les formacions independentistes. Aquesta era la fotografia que reflectien totes les enquestes fins que Puigdemont va fer saltar la banca i va anunciar a Elna (Catalunya Nord) que es presentava com a candidat a les eleccions al Parlament d’aquest diumenge 12 de maig i que el seu retorn es produirà en el primer debat d’investidura. Des d’aleshores, la trajectòria de Junts ha estat ascendent a totes les enquestes -fins i tot un tracking intern elaborat per la mateixa empresa que va donar la victòria a Xavier Trias li atorga un empat tècnic- i ha superat totes les traves que li han posat o s’ha trobat durant aquesta campanya i també ha aprofitat tots els regals, en forma d’insults, que li han fet.
De fet, tot ha canviat després d’una primera setmana marcada per la interferència de Pedro Sánchez i l’intent d’espanyolitzar la campanya, que va condicionar l’arrencada i els primers dies, i la mort de Núria Casamajó i Ruiz, mare de Puigdemont, que va obligar el candidat a suspendre l’agenda durant dos dies. Des d’aleshores, la candidatura de Junts+ Puigdemont s’ha erigit en la guanyadora d’aquesta segona setmana de campanya i Puigdemont s’ha centrat a intentar traslladar la seva moral de victòria a l’electorat i captar el vot d’aquell independentista i, també d’aquell no independentista, indecís o abstencionista per aconseguir, com diu el candidat, una “mobilització revoltada” que li permeti derrotar el PSC i Salvador Illa a les urnes, un fet que semblava impensable a l’inici d’aquesta campanya. L’objectiu de Junts amb les crides i proclames d’aquesta setmana ha sigut construir la idea que pot guanyar perquè l’electorat independentista concentri el vot en la seva candidatura.
A més, Junts ha fet una demostració de força durant cada míting que ha celebrat a l’Espai Jean Carrère d’Argelers, desplaçant fins a 13 autocars en un sol dia i mobilitzant més de 15.000 persones que han pelegrinat fins a la Catalunya Nord per assistir als mítings de Puigdemont i fer-se una foto amb el president a l’exili, que ha deixat enrere els mítings a través de la pantalla. I, com una imatge val més que mil paraules, aquests darrers s’ha pogut veure un Puigdemont que gaudeix el moment: colze dret recolzat sobre el faristol de l’escenari, mig de perfil i transmetent un hiperlideratge que dins de la formació ningú discuteix.
Puigdemont entra en el cos a cos amb el PSC i ignora ERC
Durant tota aquesta campanya, el president a l’exili ha evitat entrar en el cos a cos amb Esquerra Republicana, a qui les crítiques li han arribat des de les segones files juntaires però sense fer-ne un gra massa, perquè l’objectiu de la candidatura ha estat en tot moment contraposar la seva proposta amb la de Salvador Illa, que han remarcat que també és la de Pedro Sánchez i el PSOE. La idea constant que ha centrat tots els actes a Argelers és que el model de Junts seria el d’un govern amb un lideratge fort que fos capaç d’aixecar Catalunya i que, a més, tindria capacitat de plantar cara a Madrid si les seves demandes no són correspostes per part del govern espanyol. En aquest sentit, han remarcat la capacitat negociadora que ja tenen a Madrid amb els seus set diputats i que podria augmentar molt més si hi ha un govern presidit per Puigdemont. A l’altre extrem, el candidat de Junts ha situat el model del PSC, que ha definit com una crossa del PSOE fins al punt de dir que Illa farà de “governador civil” a Catalunya. A més, ha destacat en reiterades ocasions que Salvador Illa no prioritzarà els interessos de Catalunya com, per exemple la llengua, per no molestar Pedro Sánchez. “El PSOE vol aplicar un 155 de baixa intensitat a Catalunya”, ha advertit, i ha deixat ben clar que hi haurà conseqüències si es repeteix l’operació Barcelona que va tallar l’accés de Xavier Trias de l’alcaldia de Barcelona dues hores abans del ple que l’havia d’escollir.
Enmig d’aquesta confrontació de models, va arribar un moment clau de la campanya, que vam ser les paraules que li va dedicar el president de la UGT de Catalunya i candidat del PSC, Matías Carnero, durant un míting dels socialistes. Junts necessitava benzina i Carnero els en va posar en safata per contrarestar l’efecte de la regeneració democràtica que va dir Sánchez que volia impulsar després de tenir cinc dies l’estat en suspens. Puigdemont va aprofitar per acusar els socialistes de fer servir les mateixes armes polítiques que el PP i va subratllar que utilitzaven “les mentides de les clavegueres per deshumanitzar” el contrincant polític que els ha anat retallant l’avantatge inicial que tenien els socialistes. Enmig d’aquesta polarització, ERC s’ha vist relegada a un tercer lloc i les crítiques als republicans han tingut poca rellevància durant aquestes dues setmanes en les quals els juntaires han fet bandera que sortir del Govern de Pere Aragonès va ser una bona decisió i creuen que el temps els ha donat la raó.
“Donar la campanada” per tornar a ser primera força, com Convergència el 2012
A Junts ja no se n’amaguen i admeten en públic que creuen que diumenge hi pot haver una sorpresa: veuen opcions de “donar la campanada” i tornar a ser primera força política al Parlament després de molts anys, però en qualsevol cas adverteixen que diumenge “no ens sobrarà cap vot” perquè la victòria “pot anar de molt pocs vots”. De fet, Junts per Catalunya, nova formació provinent parcialment de l’antiga Convergència, no ha guanyat mai unes eleccions al Parlament i l’últim cop que l’extinta CDC va guanyar unes eleccions es remunta a l’any 2012, amb Artur Mas de candidat. De fet, l’ànima de l’antiga Convergència ha planat durat tota la campanya des que els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Artur Mas van donar suport a la candidatura de Carles Puigdemont. El mateix Puigdemont ha agraït el gest d’ambdós expresidents i ha posat en relleu el pas fet per Mas, que en les darreres eleccions al Parlament de l’any 2021 va donar suport al PDeCAT.
I, a més, enmig d’aquesta campanya, inconscientment o no, Puigdemont ha pujolejat amb un discurs contra el PSOE que va recordar el “tites, tites” de Jordi Pujol, un moment estel·lar en un acte de l’any 2002, quan va fer referència als cants de sirena del Partit Popular perquè dirigents de CiU de l’època entressin al govern espanyol. Puigdemont tampoc no s’ha estat de lloar el paper de CDC durant aquesta campanya, on ha recordat la seva militància al partit des de l’any 1983 fins al 2016, i ha deixat clar que ell se sent molt representant pel que va ser el seu partit i el llegat polític que va deixar Pujol amb polítiques pioneres en àmbits tan diferents com el medi ambient, la sanitat i la llengua, entre altres, que van permetre la “reconstrucció nacional de Catalunya”. I és que “aixecar Catalunya”, que va ser el lema de campanya de Jordi Pujol en les eleccions del 1980, les primeres després de la dictadura, és una de les frases més repetides durant aquests dies pels candidats de Junts. Un lema que té més de 40 anys i que han posat de rabiosa actualitat perquè és el seu objectiu principal.
Trucar a Aragonès la mateixa nit de les eleccions per refer la unitat del Primer d’Octubre
La candidatura de Junts+ Puigdemont per Catalunya també ha fet bandera de l’1-O en diferents moments i ha defensat que refer la unitat és clau per governar i per reimpulsar el Procés. De fet, Puigdemont s’ha compromès a trucar al president de la Generalitat i cap de llista d’ERC, Pere Aragonès, la mateixa nit electoral per començar a bastir ponts de cara al futur. S’ha compromès a entendre’s amb qui ERC decideixi que ha de ser l’interlocutor, però ha fixat com una condició sine qua non que hi hagi un front comú a Madrid. Puigdemont creu que Junts i ERC podrien governar junts amb una majoria simple i ha descartat de totes totes que la CUP pugui participar de l’executiu. És conscient que tothom hi haurà de posar de la seva part, ell el primer, per recosir les ferides que va deixar el Procés i la repressió, però creu que és molt més fàcil recosir que pactar amb els que els van empresonar, perseguir o espiar.
Si bé és cert que la independència no ha estat un tema central dels seus discursos, Puigdemont ha emfatitzat que per a ells el referèndum de l’1-O és vàlid i que la declaració d’independència és vigent perquè no hi ha cap decisió del Parlament que digui el contrari. A més, el president a l’exili ha advertit el PSOE que si no accepta un referèndum acordat, al qual ha evitat posar una data, compta amb un pla per culminar la independència, del qual ha evitat donar detalls, però ha deixat clar que no es tracta de pitjar un botó vermell per tenir una República. L’únic que ha avançat en aquest sentit és que ha de comptar amb la unitat de tots els agents polítics i socials a favor, que vol reunir en una mateixa taula per recuperar aquella unitat que no s’hauria d’haver perdut mai.
