Salvador Illa ha aconseguit el seu objectiu, guanyar les eleccions al Parlament amb claredat, superar la barrera dels 40 diputats i poder dir que “els socialistes han guanyat en vots i en escons”. I no hi ha majoria independentista possible, amb la patacada d’ERC, que perd 13 diputats –passa de tenir-ne 33 a tenir-ne 20– i de la CUP, que cau de 9 escons a 4. Així i tot, el PSC ho té complicat per formar govern: un tripartit d’esquerres seria possible aritmèticament –42 diputats socialistes, 20 d’ERC i 6 dels Comuns sumen just la majoria absoluta de 68–, però els republicans ja se n’han desmarcat. Si mantenen el que han dit aquesta nit electoral, en què han admès que el resultat d’ERC era “dolent”, només una operació més sofisticada amb geometria variada -una de les especialitats dels socialistes- pot desbloquejar la situació per a la investidura i permetre a Illa formar un govern, encara que sigui en minoria, amb els Comuns.
Amb absoluta claredat, el cap de llista d’ERC i encara president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat durant la nit electoral que el seu partit passarà a l’oposició. “A ERC assumirem la voluntat de la ciutadania i continuarem treballant pel nostre projecte polític, però ho farem en el lloc on la ciutadania ha decidit, l’oposició”, ha anunciat sense eufemismes.
ERC es decanta per salvar el partit en lloc de mantenir-se al Govern
De fet, Aragonès ha anat encara més lluny i ha apuntat a Junts insinuant que el que és possible és la vella sociovergència. “PSC i Junts han guanyat, la polarització ha guanyat, l’oposició que han fet al govern independentista i d’esquerres els ha donat resultat. Ara correspon a aquesta oposició al govern prendre la iniciativa”, ha etzibat. La conclusió, si els republicans mantenen aquesta posició, és que surten escaldats de la Generalitat, la primera institució del país, i opten per tornar al carrer, a reivindicar-se com a formació independentista i salvar el partit.
Puigdemont proposa als republicans intentar un govern sobiranista
Des d’Argelers, però, arribava un missatge igual de contundent. Des del quarter general de la seva campanya, a la Catalunya Nord, Carles Puigdemont parlava després d’Aragonès i advertia que Illa tampoc pot comptar amb Junts, que no hi haurà sociovergència. El president a l’exili ha felicitat obertament Illa perquè la seva campanya ha sigut “la guanyadora”, però de seguida ha subratllat que el resultat de Junts, que passa 32 diputats a 35, és “molt meritori”. Queda lluny del seu objectiu de “donar la campanada”, de les enquestes dels últims dies –que li donaven una distància respecte del PSC menor dels set diputats que els separen– i de l’eufòria amb què van tancar la campanya. Però un dels objectius, que era trencar l’empat amb ERC, l’ha assolit. Encara que hagi sigut a costa dels republicans i de la CUP, Junts és ara el partit majoritari en l’independentisme. Té l’hegemonia, però no està clar com la podrà fer servir.
Sigui com sigui, des d’aquesta posició, Puigdemont es nega a donar-se per vençut i a cedir a la temptació de negociar amb els socialistes: ha reclamat a ERC “refer ponts” i ha assegurat que es donen les condicions per a “un govern sòlid d’obediència netament catalana”. I no s’ha estat d’advertir de la fragilitat del que seria un tripartit amb 68 diputats, una majoria absoluta pelada en què hi hauria un partit unionista i un d’independentista. Però, alhora, ha subratllat que cal evitar l’escenari de repetició electoral. “Queden molts dies per buscar el millor govern per al país”, ha fet notar. I ha insistit en la crida a ERC per reflexionar conjuntament sobre “els efectes de la desunió” de l’independentisme.
Illa invoca el nom de Pedro Sánchez
Tant el líder i cap de llista de Junts com el d’ERC no estan disposats –o almenys aquest ha sigut el missatge aquesta nit electoral– a deixar-se fer l’abraçada de l’os pel PSC. Una posició que, de retruc, complica molt la legislatura espanyola. Davant del dilema que se li pot presentar, el president del govern estatal ha rebut un missatge clar de Salvador Illa, que ha anunciat amb eufòria que es presentarà a la investidura per a president de la Generalitat un cop constituïda la Mesa del Parlament. El líder del PSC i guanyador de les eleccions li ha llançat una lloança carregada de pressió en remarcar que la seva victòria es deu, entre altres factors, a “les polítiques del govern de Pedro Sánchez” amb relació a Catalunya. Una manera d’avisar-lo que no acceptarà cap pacte que li pugui convenir a l’inquilí de la Moncloa per mantenir la pau amb Junts i ERC al Congrés si implica que ell no sigui president. Però els números no surten si no hi ha tripartit ni sociovergència. Només quedaria una combinació que sembla totalment impensable: una investidura tripartida amb els vots de tots els colors de l’unionisme, PSC, PP i Vox. Comença la batalla.
