Les eleccions al País Basc compleixen la promesa de ser les més ajustades de la història. Euskal Herria Bildu i el Partit Nacionalista Basc empatarien en aquest punt de la jornada a 27 escons. Els jeltzale, val a dir, guanyarien en vots, però no superarien en parlamentaris els seus principals rivals sobiranistes per l’avantatge dels de Pello Otxandiano a Guipúscoa i Àlaba. Amb les actuals xifres, i a l’espera d’una mesura definitiva, el Partit Socialista d’Euskadi superaria els 10 escons actuals, amb 12. A la seva esquerra, Sumar i Elkarrekin Podemos confirmen la desfeta: amb les xifres actuals, la formació de Díaz aconseguiria un escó, mentre que el partit lila quedaria fora de l’hemicicle.
El Partit Popular, per la seva banda, milloraria els resultats del 2020, i escalaria fins als 7 escons. No aconseguiria, però, neutralitzar l’extrema dreta a Euskadi: amb el 45% escrutat, Vox mantindria la representació amb l’únic escó que ja van aconseguir ara fa quatre anys. Amb aquests resultats, PNB i PSE estarien en condicions de reeditar la majoria absoluta que va mantenir Íñigo Urkullu a la Lehendakaritza després dels darrers comicis; en aquesta ocasió amb Imanol Pradales com a cap de l’executiu.
Batalla territorial
Euskal Herria Bildu, d’aquesta manera, guanyaria a Guipúscoa i Àlaba, mentre que el PNB mantindria el seu domini sobre Biscaia, demarcació que concentra la majoria de la població del país. Cal recordar que, a diferència dels sistemes proporcionals que dominen el panorama electoral de l’Estat, Euskadi reparteix els seus 75 parlamentaris a parts iguals als tres territoris que el conformen, ignorant la balança de població que primaria la regió de la capital. En aquest cas, la formació d’Imanol Pradales guanyaria clarament al voltant de Bilbao, amb 11 dels 25 escons, pels 8 que aglutinarien els de Pello Otxandiano. A Guipúscoa es capgiraria la tendència, i EH Bildu guanyaria les eleccions a la demarcació amb 12 escons, pels 9 dels nacionalistes. Finalment, al territori històric d’Araba hi hauria un empat absolut, amb vuit seients per cap. En conjunt, i ja a prop del 90% de l’escrutini, el PNB perdria quatre diputats i un 3% dels vots; mentre que EH Bildu guanyaria sis parlamentaris. Un més aconseguirien tant PSE com PP; mentre que Vox mantindria els resultats de fa quatre anys. L’esquerra espanyola, per la seva banda, perdria dos escons en presentar-se separada.
Els percentatges de la ‘foto finish’
La participació, finalment, s’ha quedat per sota del 63%. Les percepcions dels analistes dels principals mitjans bascos apuntaven que una afluència relativament baixa a les urnes -cal recordar que, en condicions normals, unes eleccions al parlament basc oscil·len entre el 60 i el 80%- afavoriria Euskal Herria Bildu; mentre que una xifra superior als 70 punt seria positiva per als jeltzales. Respecte de les darreres eleccions normalitzades, les del 2016 -cal recordar que el 2020 es va votar en plena pandèmia- els nacionalistes haurien perdut uns 30.000 vots; mentre que tant EH Bildu com el PSE millorarien tant en vot absolut com en percentatge de sufragis. Els abertzales tanquen la jornada prop del 32,5% dels vots emesos, al voltant dels 330.000; mentre que els socialistes s’apropen als 145.000 vots, poc més d’un 14%. El Partit Popular arriba al final de les eleccions amb un escó més i més del 9%. Sumar, finalment, supera per la mínima el 3%, mentre que Vox es queda amb els mateixos escons que l’esquerra confederal, però amb un escàs 2,03%.
