La Sonia arriba a la Cala de Bens, a la Corunya, a les quatre en punt. Està llesta per participar en una neteja organitzada per entitats ecologistes per recollir pèl·lets i plàstics de tota mena de la platja. No és la primera vegada que s’hi apunta, però sí que ha notat que cada cop hi ha més voluntaris a causa del ressò mediàtic de la crisi dels pèl·lets. “Hi ha gairebé més pèl·lets que sorra a les platges de la Costa da Morte, però aquesta platja on som demostra que la magnitud del problema és molt més gran”, explica en declaracions a El Món just abans de començar la recollida.
La Cala de Bens és la platja més bruta de tot Galícia. És una demostració que, tot i la gravetat de la crisi dels pèl·lets, el problema va molt més enllà i té a veure amb el model productiu i de consum. Una de les entitats més implicades en la neteja de platges és Mar de Fábula. En aquesta ocasió és en Pedro López qui ha vingut fins a la Cala de Bens, la “cala sacrificada”, segons les seves pròpies paraules. “Aquesta és una cala abandonada per la Xunta, per la Diputació, pel Concello i per l’Estat, perquè tots hi estan implicats d’una manera o altra”, denuncia. Tots tenen la culpa que aquesta cala estigui inundada de tovalloletes industrials a mig desfer i de la muntanya de plàstics que delimita la zona dreta de la platja.
Allau de tovalloletes
La platja més bruta de tota Galícia deu la seva mala fama al polígon industrial que té just darrere. A l’inici de la cala hi ha un braç de clavegueram que ve directament del polígon de Sabón, on aboquen tovalloletes industrials que, quan plou molt, acaben embussant les canonades. Quan això passa, per evitar que esclatin, obren les comportes i l’aigua i les tovalloletes s’aboquen directament a la platja.
És molt fàcil apreciar per on flueix l’aigua quan això passa, perquè les tovalloletes queden ensorrades a diversos metres de profunditat. A cada passa es poden veure desenes d’aquests productes a mig desfer i mesclats amb les algues que porta el mar. “Per més que vinguem a recollir-les, cada cop que hi ha pluges obren les comportes i tot torna a començar”, lamenta López.
A l’allau de tovalloletes se suma un altre factor que converteix aquesta platja en l’exemple perfecte de la contaminació dels mars gallecs, a la qual ara s’afegeixen els pèl·lets. “És una platja excepcional per la brutícia que hi ha malgrat l’esforç continu d’un munt d’associacions que l’han apadrinat. Però entre el polígon i l’antic abocador, no hi ha res a fer”, explica el representant de Mar de Fábula. Es refereix a un antic abocador no controlat que fa anys va ser clausurat després de la mort d’un home, les restes del qual encara no han aparegut. “Quan va passar això van voler-ho posar més maco, però en comptes de recollir tots els plàstics i teles que hi havia a l’abocador van decidir tapar-ho tot amb capes i capes de sorra”, explica López.
La idea, de les autoritats estatals i autonòmiques, no va ser gaire reeixida i actualment es pot distingir clarament la zona on s’abocaven els tèxtils, les piles i tota mena de residus. Mentre parla amb El Món, de fet, López escala per unes roques i extreu una nina de la paret artificial que abans era l’abocador. “Cada cop que el mar colpeja aquesta muntanya artificial apareixen nous residus que acaben a l’aigua. Tapar-ho en comptes de netejar és el que han fet sempre, però amb el temps tot acaba reapareixent”, avisa.
La Xunta se’n renta les mans, com amb els pèl·lets
Tant Pedro López com la Sonia assenyalen que la platja, d’on en només dues hores de neteja s’han extret 50 quilos de plàstic, mostra clarament la mala gestió de la Xunta. En comptes de posar mitjans per netejar bé la platja i controlar l’abocament de tovalloletes, ha decidit donar-li l’estatus de platja per a gossos. “Jo no portaria mai la meva mascota aquí, ves a saber què menja amb tot el que hi ha”, comenta López. I la Sonia afegeix que els gossos també necessiten salut pública. “A ningú li fa vergonya tenir la platja així”, critica López.
Isabel, representant d’una altra de les organitzacions que estan participant en les recollides de plàstics i pèl·lets, RetoqueRetro, lamenta la “concentració extrema de plàstics” de la Cala de Bens, un “forat negre dins la ciutat” al qual “ningú posa solució”. Ara bé, es mostra positiva i creu que la crisi dels pèl·lets, que ha cridat molt l’atenció de la premsa i els polítics en ple període electoral, pot servir per avançar en la principal reivindicació ecologista sobre aquests plàstics. El que demanen les entitats ecologistes que cuiden les platges gallegues és un canvi en la normativa de transport dels pèl·lets. “Actualment, es transporten com sacs de patates, el problema és que si cauen al mar els efectes són els que estem veient. Cal un canvi urgent”, raona.
Aquesta iniciativa va néixer a Catalunya, a la Costa Daurada, on també hi ha una greu problemàtica amb aquests microplàstics, i ja ha arribat a la Unió Europea. “Gràcies al soroll d’aquest incident amb el contenidor perdut estem avançant. Els pèl·lets s’han de transportar com a mercaderia perillosa i portar un localitzador per poder seguir-ne el rastre en cas d’un incident com aquest”, explica Isabel.
“Ens prenen per idiotes”
L’actuació de la Xunta en la crisi dels pèl·lets ha estat molt criticada, tant pels partits que aspiren a arrabassar-li el govern a l’actual president, el popular Alfonso Rueda, com per les entitats ecologistes. Reconeixen que el problema dels pèl·lets “no és res nou”, però carreguen contra la gestió de la Xunta, que els pren per “idiotes”. Això és el que pensa la Sonia, una de les voluntàries, que assegura que la Xunta tenia coneixement del que estava succeint un mes abans del que reconeix. “Ens prenen per idiotes i, si volen, podem fer veure que ho som, però tothom ha vist el que ha passat”, etziba. La Sonia creu que el període electoral ha marcat l’actuació de la Xunta: “No els anava gens bé i van intentar minimitzar el problema, però quan Astúries va demanar ajuda a l’Estat van haver de moure’s”.
El representant de Mar de Fábula lamenta que l’únic suport institucional que reben les entitats durant les recollides de pèl·lets són “els contenidors que posen a prop de les platges perquè llencem el plàstic que recollim”. “La Diputació ens subvenciona les activitats i xerrades escolars, però igual que ho fa amb altres organitzacions sense ànim de lucre de tota mena. Més enllà d’això, res”, apunta.
Quatre dones avisen de la crisi dels pèl·lets abans que la Xunta
Les entitats ecologistes apunten també que més enllà de la reacció a la crisi dels pèl·lets, la Xunta ha demostrat “incompetència” en la detecció d’aquests plàstics. De fet, van ser les quatre dones que formen part de l’associació Noia Limpa qui van donar l’avís a la Xunta després de veure una notícia al Diari d’Arousa. “Som coneixedores de la problemàtica dels pèl·lets el 13 de desembre, quan van arribar a Corrubedo. Hi vam anar i vam veure la magnitud del problema. Llavors vam començar a difondre-ho per les xarxes socials perquè qui havia d’actuar actués”, explica la Maria, una de les fundadores de l’entitat.
Noia Limpa ja organitzava una neteja cada mes des que es va constituir com a associació després de la pandèmia, però la crisi dels pèl·lets ha augmentat la freqüència d’aquestes accions. En alguns casos, els ajuda Refix, una empresa de begudes energètiques fetes a partir d’un 20% d’aigua de mar que organitza neteges de platges, conscient de la importància de mantenir els oceans i els mars lliures de plàstics. Els responsables de Refix asseguren que hi ha més voluntaris ara, que es parla dels pèl·lets a la televisió. La Maria coincideix en el fet que més gent s’apropa ara a les platges i agraeix la seva “gran feina”, però exigeix a la Xunta que “professionalitzi la neteja” perquè estigui basada en estudis científics.
Els influencers també van tenir un pes important a l’hora de difondre el que havia passat perquè els mitjans se’n fessin ressò i la ciutadania s’impliqués en la recollida dels pèl·lets a les platges. “A principis d’any ho van compartir diversos influencers del medi ambient i surfistes i va haver-hi un boom. La crisi dels pèl·lets va començar a sortir a tot arreu i un cop va passar a l’agenda dels mitjans de comunicació també va arribar a la política”, explica.
