Perdre un ser estimat sempre és dur i dolorós, en tots els casos i en totes les circumstàncies, però aquest tràngol és un doble càstig quan ets a l’exili i acomiadar-te de la mare, el pare o un germà. Aquesta circumstància l’ha viscut aquests dies el president a l’exili, Carles Puigdemont, que ha perdut la seva mare, Núria Casamajó, i no se n’ha pogut acomiadar en persona tot i trobar-se a escassos 40 minuts amb cotxe d’Amer, ja que és al Vallespir, a la Catalunya del Nord. El candidat de Junts, que el primer que volia fer en tornar a Catalunya quan entrés en vigor l’amnistia era abraçar la seva mare, ha hagut de seguir per streaming el funeral celebrat aquest dimarts a la tarda gràcies a dues càmeres instal·lades a l’església de Santa Maria d’Amer. “La mà de la meva filla ha estat també la meva i d’alguna manera jo també hi era present”, va piular Puigdemont quan va anunciar la mort de la seva mare, que també va estar acompanyada per la resta de germans del candidat de Junts+.
No és el primer cop que Puigdemont viu la cara més amarga de l’exili durant aquests sis anys i mig que porta sense poder trepitjar la Catalunya que és dins de l’estat espanyol. El 6 de novembre de 2019 va haver de passar el dol per la pèrdua del seu pare, Xavier Puigdemont, lluny de casa. També se’n va haver d’acomiadar d’ell a distància, per Skype, seguir el funeral per streaming. Una situació que no oblida si es tenen en compte les seves paraules sobre el primer que vol fer quan torni a Catalunya, visitar la tomba del seu pare: un desig que només es referia al pare perquè el va expressar públicament fa setmanes, quan encara no sabia que la seva mare moriria poc després. “El president no ha pogut assistir a una de les coses que un sempre porta al cor”, va lamentar el secretari general de Junts, Jordi Turull, durant el míting que va celebrar a Mollerussa, una ciutat lligada a la família perquè l’Anna, la germana del president, hi va passar una llarga temporada.
Lluís Puig, també
Però Puigdemont no ha estat l’únic exiliat que ha sentit en la seva pell aquest doble càstig. També li va tocar viure-ho a l’exconseller de Cultura i diputat, Lluís Puig, que va perdre el pare i la mare en tan sols deu mesos de diferència i estant lluny de casa. Va perdre el pare el 19 de juny del 2019, quan ell era a Bèlgica, i aleshores va explicar que en la seva darrera conversa a distància li havia dit que tot el que fes fos per poder anar amb la cara ben alta. Però el patiment no es va acabar aquí, i el 10 d’abril del 2020 va haver d’anunciar el traspàs de la seva mare des del seu exili a Brussel·les.
Els casos de Toni Comín i Valtònyc
L’exconseller Toni Comín també va haver de viure la mort de dos familiars d’una forma atípica. La seva mare, Maria Lluïsa Oliveres, va morir el 9 de febrer del 2023 a Lovaina (Bèlgica), on s’havia desplaçat per passar Nadal amb el seu fill. Aquesta no va ser la primera mort del seu entorn familiar que li va tocar viure a l’exili, ja que el seu germà Pere també va morir a Lovaina el mes de juliol de 2018, a causa d’un càncer. Tots dos s’havien desplaçat a Lovaina per poder estar amb ell. La mare, que havia patit la presó del seu marit, el polític i intel·lectual Alfonso Comín, durant el franquisme, va recomanar al seu fill que anés a l’exili perquè, com va reconèixer a TV3 l’any 2019, “no hi feia res a la presó”.
Puigdemont, Puig, Comín, i també Valtònyc. El raper mallorquí també va sentir aquest doble càstig amb la mort de la seva mare, que va traspassar el 6 de gener del 2021 a l’Hospital Son Espases de Palma. “M’ha vist feliç, lluitant, envoltat d’amics i en llibertat sempre que m’ha visitat”, va reivindicar aleshores el cantant des de l’exili a Bèlgica, una situació que feia patir a la seva mare tal com ella mateixa va admetre en una entrevista a Vilaweb. “No et pots imaginar el patiment que significa com a mare tenir el teu fill lluny i no saber de quina manera anirà endavant”, va detallar. Finalment, el raper va poder tornar a casa l’octubre del 2023, sis anys després, perquè ha prescrit la pena de presó.
