“Sovint ens oblidem que darrere dels polítics hi ha persones. I jo, no em fa vergonya dir-ho, soc un home profundament enamorat de la meva dona, que viu amb impotència el fang que sobre ella escampen dia sí i dia també. Necessito parar i reflexionar. M’urgeix respondre’m a la pregunta de si val la pena, tot i el fang en què la dreta i la ultradreta pretenen convertir la política. Si he de continuar al capdavant del govern o renunciar a aquest alt honor”. És el fragment més comentat de la carta als ciutadans que va enviar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el dia abans que arrenqués la campanya electoral a Catalunya. Més enllà de les consideracions polítiques que mereixi que per primera vegada un president que representa la continuïtat del règim del 78 admeti que no creu en la justícia espanyola, i deixi en suspens la seva agenda 5 dies per reflexionar, sobre Pedro Sánchez i el PSOE pesa la sospita de si es tractava estrictament d’una campanya de màrqueting que juga amb les emocions i l’empatia dels ciutadans davant del patiment amb l’objectiu per espanyolitzar el 12-M i ajudar Salvador Illa.
“La tàctica de sempre de Pedro Sánchez”
De fet, no és la primera vegada que semblava que el líder del PSOE estava al llindar del precipici i acaba ressorgint amb més força, un gat amb set vides. Però com se’n surt? El professor de Comunicació Política de la UPF i autor del llibre La política de les emocions (Ed.Arpa, 2020), Toni Aira, apunta a una combinació de saber adoptar un rol de salvador i alhora apel·lar a les emocions més primàries com l’empatia per aquell que és atacat: “Pedro Sánchez és conscient que, per ell mateix, no té un gran atractiu com a cap de cartell i no marca la diferència, de fet, amb ell el PSOE no ha tingut precisament els millors resultats de la seva història. Però és hàbil i ha trobat la manera de sobreviure sempre, presentar-se com l’alternativa als dolents dolentíssims que ell detecta que hi ha una part de l’opinió pública que no vol ni en pintura“. De fet, Aira recorda que Sánchez ja va guanyar la partida amb aquesta estratègia a escala interna, amb Susana Díaz, a qui va convertir en la dolenta, també se’n va sortir amb Pablo Casado i el 23-J amb PP i VOX, i ara amb “la ultradreta, la fachosfera i els pseudomitjans contra la seva família”.
Reforçar el relat per a una legislatura convulsa
En aquest cas, Sánchez va triar un moment molt concret per difondre la seva carta i desconnectar cinc dies. La campanya electoral del 12-M a Catalunya. En aquest sentit, Pau Canaleta, consultor en comunicació i professor de Comunicació Política de la UB, considera que el líder del PSOE i president parteix d’un factor determinant, “que és que realment la seva dona és el seu punt feble i l’ha afectat la persecució, però amb aquesta jugada té diversos objectius polítics que transcendeixen de llarg les emocions”. El primer, assenyala aquest expert, és “acabar el cicle electoral que va començar amb les municipals del 28-M, seguint pel 23-J, les gallegues, les basques, ara les catalanes i les europees, i en concret, al Parlament Europeu intentar que la distància entre el PSOE i el PP no sigui tan gran. Clarament, amb aquesta jugada Sánchez vol activar els votants catalans per reforçar Illa i mirar de consolidar el PSC com el partit central de Catalunya“.
El professor de la UB creu que Sánchez té també un segon objectiu, reforçar la seva figura “per als pròxims tres anys, perquè si no hi ha repetició a Catalunya o avançades al Congrés, serà un període sense urnes”. Però l’estratègia de Sánchez també contempla un escenari més convuls, i busca “posar els fonaments del relat -regeneració democràtica- de les pròximes espanyoles, perquè ve una legislatura molt complexa a l’Estat, de moment sense pressupostos i que podrien avançar-se segons com vagin les catalanes”, argumenta Pau Canaleta en conversa amb El Món. De fet, després dels cinc dies, Pedro Sánchez no només va dir que no plegava, sinó que estava en disposició de tornar a ser candidat del PSOE. Com Aira, Canaleta també remarca l’habilitat que ha tingut Pedro Sánchez d'”erigir-se en el líder de la lluita contra un enemic, una lluita amb la qual empatitzi un gruix de la societat, en aquest cas, contra l’extrema dreta”.
De fet, els dos experts analitzen per què Sánchez va triar justament el dia abans que comencés la campanya electoral del 12-M. Apunten que, si bé les enquestes donen la victòria al candidat del PSC, Pedro Sánchez ha volgut animar l’electorat socialista que tradicionalment no es mobilitza en les eleccions catalanes i sí a les espanyoles. “Un ciutadà que viu a Catalunya, però que s’informa a través de mitjans espanyols, no té el clima electoral necessari per mobilitzar-se, per aquesta raó Pedro Sánchez ha triat aquest moment, per espanyolitzar l’agenda del 12-M i mobilitzar aquest abstencionisme socialista que tradicionalment desconnecta de les eleccions al Parlament”, afegeix en Pau Canaleta.
De deixar la Moncloa a la Feria de Abril
Ara bé, quins riscos té fer política amb les emocions? “Pedro Sánchez ha jugat de manera molt explícita la carta de la llàgrima, de voler-se identificar amb tothom que creu que el seu cas està afectant els fonaments de la democràcia, i mostrant-se tan afectat com per plantejar-se deixar el govern, i al cap de cinc dies passejar-te triomfal per la Feria de Abril a Barcelona en plena campanya electoral, això pot superar la frontera del fet raonable per a alguns, fins i tot per a aquells que ja haguessin fet confiança a Salvador Illa”, alerta professor de Comunicació Política de la UPF Toni Aira.
Sigui com sigui, Aira creu que aquest màrqueting de “tots amb Pedro i les seves sigles” és una arma de doble tall. “Pot arrossegar una part de l’electorat que ja hi sigui específicament procliu i que no pensava anar a votar, però pot generar un gran rebuig en altres i mobilitzar a la contra altres formacions polítiques. En el cas del 12-M, aquesta reacció de mobilitzar-se més pot venir per la part espanyolista de dretes, i per la part independentista sobretot de Junts, perquè ERC i Comuns, malgrat que se n’hagin volgut desmarcar ara, han anat donant a Pedro Sánchez totes les mostres de suport possible i empatia. Veuen que no hi ha alternativa al PSOE i estan comprant una part del relat emocional que enganxa molta gent”, sentenciar el professor de la UPF.
Sobre les emocions, Pau Canaleta afegeix que, en política hi ha dos factors que mobilitzen l’electorat, la por i l’esperança. “En aquest cas, Pedro Sánchez ha jugat amb una combinació de totes dues emocions per mobilitzar el seu electorat, amb una campanya victimista en què d’una manera clara apel·la no només al votant tradicional del PSOE, sinó als votants d’esquerres, perquè votin els socialistes, tant a les catalanes com a les europees, per la injustícia que s’està cometent amb ell”. Una estratègia que aquest professor circumscriu en un objectiu polític de més llarg abast, convertir el PSOE en “l’únic partit progressista espanyol”. De fet, assenyala Canaleta, “Sánchez ja s’està menjant tota l’esquerra que té al seu voltant, ho vam veure a Galícia i ho veurem a Catalunya, i Sumar dins del govern ja fa callar la dissidència. Amb el lawfare i l’extrema dreta, Pedro Sánchez ha sortit a caçar els votants de l’esquerra perquè Sumar torni a ser una Izquierda Unida”, conclou.
