Jéssica Albiach (València, 1979) va ser ratificada aquest dilluns per l’executiva de Catalunya en Comú com a cap de llista dels comuns a les eleccions al Parlament del 12 de maig, dotze dies després del seu ‘no’ als pressupostos. Aquest serà el segon cop que la dirigent lideri la llista dels comuns amb l’objectiu de participar després en una aliança amb “continguts progressistes”, però adverteix el PSC i Esquerra que, com ja van fer amb els comptes, no els donaran un xec en blanc: “Si les esquerres són incapaces de fer polítiques diferents de les que fa la dreta, per a què volem que la gent ens voti?”, es pregunta. Així mateix, en aquesta entrevista amb El Món, es mostra molt crítica amb el govern de Pere Aragonès i manifesta que, analitzant la situació amb perspectiva, a mesura que han anat passant els dies té clar que Esquerra va voler fer descarrilar els pressupostos perquè volia eleccions des de fa temps. “Ha acabat la legislatura subsumit en l’agenda del PSC”, conclou.
El seu ‘no’ als pressupostos és una de les coses que ha provocat l’avançament electoral?
Analitzant amb perspectiva el que ha anat passant els darrers dies i les darreres setmanes, començo a pensar que Aragonès volia eleccions des de fa temps. Durant la negociació de pressupostos va estar 21 dies sense parlar amb mi, sense trucar-me, i només em va trucar el dia abans de la votació. A més, porta uns pressupostos a votació sense tenir tots els suports necessaris treballats; al gener el seu partit ja el proclama candidat, quan suposadament falta més d’un any per a les eleccions; un mes i mig abans de la votació dels pressupostos, veiem que es posa Sergi Sabrià, que és el seu cap de campanya, cap de campanya d’Esquerra, dins del Govern; i, a més, és un Govern que no se’n surt amb la sequera, amb educació, amb presons. Cada vegada tinc més sospites que en realitat Aragonès volia eleccions.
Però, en canvi, Aragonès els culpa a vostès…
Bé, aquesta ha estat la tònica general d’aquest Govern. És un govern que no se’n surt i la responsabilitat mai és seva, sinó que és dels altres. El màxim responsable que no tinguem pressupostos és el president. Ni és Junts, ni som els comuns. Ell ha d’assumir la seva responsabilitat com a president, que seria ser capaç d’articular aquestes majories. I no només centrifuga responsabilitats, sinó que per a mi el més decebedor ha estat que Aragonès es pensi que a mi em pot trucar algú de Madrid per dir-me el que he de votar al Parlament de Catalunya. Als comuns no ens mana Madrid, però és que tampoc ens mana el Partit Socialista. Només faltaria. I Aragonès ha sigut capaç, no només de parlar amb Yolanda Díaz, sinó de dir que Pedro Sánchez hauria d’estar molt emprenyat amb Yolanda. Què està dient? Que a nosaltres ens mana Madrid i ens mana el PSOE? Doncs ni ens mana Madrid ni ens mana el PSOE.
De fet, el president també va assenyalar Ada Colau com a responsable d’aquest ‘no’ als pressupostos.
Sí, clar. Si ell per assenyalar és capaç d’assenyalar a tothom, menys la seva persona i el seu govern. És una persona que centrifuga responsabilitats. És aquesta història de responsabilitzar Ada Colau de tots els mals del món, fins i tot de… no ho sé, jo crec que ja també és la responsable de la guerra d’Ucraïna. És una autèntica bogeria. Jo crec que ja s’ha convertit gairebé en un mem. Jo el que li demanaria a Esquerra Republicana és que assumeixi els fets. I és que aquest govern només serà recordat per la seva trencadissa amb Junts. Va començar amb la majoria del 52% i ha acabat la legislatura com a subaltern de l’agenda del PSC.
Aquesta negociació, amb Ada Colau com a alcaldessa, hauria estat diferent?
La veritat és que no ho sabem. És a dir, no em puc posar en una hipòtesi. El que sí que puc dir és que nosaltres des de feia molts mesos li vam dir al president que sempre ens hi posem per tenir pressupostos. De fet, voldria recordar que l’any 2020 Catalunya va tenir pressupostos enmig de la Covid, i el PSC, que ara es posa tants galons, quan Salvador Illa era ministre de Sanitat, va votar-hi en contra. Però és que el 2022, amb els primers pressupostos post-Covid, Catalunya va tenir pressupostos amb els vots dels comuns, i el PSC hi va votar en contra. I el 2023 nosaltres vam tornar a fer un exercici de responsabilitat i vam fer possible que Catalunya tingués pressupostos. Però una cosa és bona voluntat i l’altra cosa és que et demanin un xec en blanc. Nosaltres som l’esquerra que sap pactar. Sempre hem demostrat que entenem la política des del diàleg, des de la negociació, des dels acords, però no oblidem mai que tenim principis i que representem els interessos de la gent comuna i de la gent treballadora. Crec que aprovar el PDU, voler fer de Catalunya el casino d’Europa, era una autèntica aberració que nosaltres no podíem tolerar.
Només el Hard Rock?
I no només això, sinó que a més eren uns pressupostos que no eren prou ambiciosos ni en matèria d’habitatge, ni en matèria educativa, ni en matèria de sanitat. I, de fet, si mirem ara les últimes notícies que acaben de sortir d’habitatge, no només és que el Govern de la Generalitat no ha liderat la construcció d’un parc públic d’habitatge, sinó que ha estat liderant els desnonaments, que han augmentat un 28% en habitatges públics. És que justament ha anat en la línia contrària i és aquesta actitud erràtica d’Esquerra Republicana el que el porta a una certa desorientació de començar la legislatura amb un 52% independentista i acabar-la subsumit a l’agenda del PSC.
Colau no ha tingut cap mena d’incidència en aquesta decisió?
La nostra posició a l’hora de negociar els pressupostos es va parlar amb una executiva que té 45 persones. Aquest posicionament nostre parteix de veure els incompliments dels acords del 2023, de situar el Hard Rock al centre per rebutjar aquest macrocasino i de les nostres prioritats per als pressupostos del 2024, que són educació, sanitat, habitatge i transició justa. Es va aprovar per unanimitat de 45 persones que formen part d’una executiva.
Se’ls va subestimar pensant que a última hora se sumarien a l’acord?
No sé si algú ens va subestimar, però nosaltres sempre actuem igual. Nosaltres tenim paraula, quan agrada el que diem i quan no agrada el que diem. Nosaltres sempre responem i jo crec que, en aquest sentit, som de les forces més coherents que hi ha al Parlament. Vull recordar que jo vaig aprovar uns pressupostos amb el president Torra amb qui ideològicament estem molt lluny, però vaig pensar que eren uns bons pressupostos per a Catalunya. Vam impulsar una reforma fiscal, nosaltres vam posar la línia de la reforma fiscal per l’impost de successions. És a dir, perquè aquells que més recursos tenen fessin un esforç més gran, ho vam aconseguir i vam aprovar pressupostos. Per tant, nosaltres negociem a canvi de res? No. Donem xecs en blanc? Tampoc. Són coses positives per a la ciutadania i veiem que avancem en els nostres objectius? Aquí tindran el nostre suport.
La trucada de Pere Aragonès a Yolanda Díaz, que abans ha esmentat, va ser una trucada a la desesperada?
Això li haurà de preguntar al president. Crec que és fruit de la desorientació del president, que es pensa que a nosaltres ens pot manar Madrid i, d’altra banda, formava part d’aquesta agenda de previsió de repartiment de culpes en el cas que els pressupostos no s’aprovessin. Crec que Esquerra, els últims dies, veient que volia eleccions, ja estava pensant més no en com aprovar els pressupostos, sinó en com repartia les culpes del fet que hi hagués un avançament electoral.
Yolanda Díaz li va comunicar la trucada del president de la Generalitat?
Clar. Nosaltres formem part d’un espai polític que és ampli. Els referents de Sumar a Catalunya som els comuns i també participem amb una força germana a escala estatal. Estem coordinades, estem assabentades, compartim el que passarà en els diferents escenaris, en els pròxims dies, en les pròximes setmanes i, evidentment, que ens en vam assabentar per la mateixa Yolanda.
I va tenir llibertat de decisió?
A mi Yolanda Díaz no m’ha de donar llibertat de decisió. Yolanda entén perfectament, i crec que això és imprescindible, aquesta defensa i creença que nosaltres tenim que l’estat espanyol és plurinacional. I, per tant, el que passa a Catalunya, el que es vota a Catalunya i que està en la nostra mà, ho decidim els comuns.
L’ha decebut Pere Aragonès?
Pere Aragonès i el seu govern han decebut molta gent. No només ha sigut decebedor perquè ha pensat que a nosaltres Madrid ens podia manar, i fins i tot el Partit Socialista, sinó que ha sigut decebedor per a totes aquelles progressistes que malgrat no haver-lo investit sí que pensàvem que podria ser un govern que tirés endavant polítiques diferents. Al principi, no era el mateix un president d’Esquerra que un president de Junts, i quan ja es queda Esquerra Republicana sola al Govern esperàvem veure per algun costat aquestes transformacions de les quals tanta bandera va fer en el seu debat d’investidura. I el que veiem és que no hi ha hagut transformacions. Jo no he vist ni la transformació verda, ni la transformació feminista, ni la transformació democràtica. Jo no he vist cap transformació per part d’aquest Govern. El que he vist ha sigut continuisme. Per tant, sí, crec que ha sigut decebedor.
En quin sentit?
El seu posicionament en sanitat. Nosaltres, per exemple, a l’acord de pressupostos teníem diverses propostes signades que no s’han complert, com el 25% del pressupost a l’atenció primària, més recursos per cuidar la salut mental, els 40 milions de salut bucodental i poder veure el teu metge de capçalera en un termini màxim de 5 dies. Tot això no apareix. I, a més, estem amb la pitjor crisi educativa que hem tingut mai i Esquerra fa gairebé 6 anys que està al capdavant del Departament d’Educació. Per tant, ja no val dir que això va ser culpa d’Irene Rigau. Bé, segur que va haver-hi una part, però és que tu ja fa 6 anys que estan al capdavant d’Educació. I amb la sequera s’estan demanant esforços molt forts a la pagesia, esforços a la indústria i, en canvi, són incapaços de posar restriccions al turisme. Està clar que hi ha d’haver esforços per part de tothom, perquè ha arribat tard aquesta gestió, i ha arribat tard també Esquerra Republicana, però ara necessitem esforços compartits i que s’acabin els privilegis que tenen uns pocs. No m’imagino un escenari aquest estiu en el qual no surti aigua quan obrim l’aixeta i, en canvi, hi hagi turistes banyant-se en piscines d’hotels de luxe. Em sembla una autèntica barbaritat.
Les relacions amb Esquerra i amb el PSC han quedat tocades?
No. No m’ho prenc com una cosa personal. Nosaltres no canviarem d’aliances per això. Les nosaltres aliances sempre són amb forces progressistes i el que ells han d’entendre és que ha de ser d’acord amb continguts progressistes. Això no va del fet que tu tinguis una marca concreta. Això va de les polítiques concretes que tu fas. I si les esquerres són incapaces de fer polítiques diferents de les que fa la dreta, per a què volem que la gent ens voti? Per a què volem estar al Govern? Els comuns volem estar al Govern? Sí. Per fer-hi què? Doncs per garantir el dret a l’habitatge, per redistribuir els esforços amb la sequera i per fer front a aquesta emergència climàtica amb planificació ecològica. També per posar recursos i blindar l’educació i la sanitat pública. Aquestes eleccions van de dos models. És a dir, un model que representa Junts, que Esquerra i el PSC cada vegada l’assumeixen més, uns per complicitat i els altres per manca de lideratge, per inèrcia i per arrossegament. I després hi ha un altre model, que és el que nosaltres plantegem, que rebutja projectes especulatius que trinxen el territori, sobreexploten els recursos i ho aposten tot, per exemple, al sector serveis.
Vostè acaba de dir que, si són decisius, apostaran per un govern progressista. En aquesta negociació Barcelona estarà sobre la taula?
Deixeu Barcelona tranquil·la. Crec que el que ha fet el senyor Collboni és absolutament inèdit. Vull recordar que el senyor Collboni és alcalde amb els vots de Barcelona en Comú i després ha decidit que… Fixa’t, Trias deia durant la campanya electoral que desfaria el llegat de Barcelona en Comú i almenys Trias anava de cara. Però estem veient que Collboni és el que vol fer. No vol que es connecti el tramvia per la Diagonal aquesta legislatura, no vol el 30% d’habitatge protegit, no vol fer més superilles… per tant, està en la línia contrària del que s’havia avançat l’anterior legislatura.
Com interpreta el veto que hi ha a l’Ajuntament de Barcelona per part de Collboni a Colau?
No sé si el veto és de Collboni o és dels lobbies de la ciutat i Collboni l’accepta.
El ‘no’ al Hard Rock serà un dels eixos de la campanya dels comuns?
Bé, és que no és el no al Hard Rock, jo crec que és important entendre tot el que representa el Hard Rock. Per això dic que aquestes eleccions van de dos models. Què és el que representa el Hard Rock? El Hard Rock representa un model productiu basat en la sobreexplotació de recursos i del territori i amb un model de precarietat laboral. Representa un consum abusiu d’aigua com una ciutat de 30.000 habitants enmig de la nostra pitjor sequera. Representa que no hem après res dels problemes de salut mental quan realment les addiccions són el problema més gran de salut pública que tenim ara mateix al nostre país. I representa, evidentment, màfies, corrupció i delinqüència. Per tant, és que va en la línia contrària de tot el que nosaltres pensem que Catalunya mereix. El Hard Rock no només és un macroprojecte absolutament d’una altra època, vell, caducat i que no té espai a Catalunya, també és un símbol d’un vell model que nosaltres volem desterrar.
El dia de l’anunci d’eleccions va demanar que no s’avancés en l’aprovació del pla director urbanístic (PDU) del Hard Rock. Alguna novetat?
No. Ni cap a un costat ni cap a l’altre. Per tant, entenc que això està aturat.
Això es pot aturar?
Clar. El que nosaltres demanàvem és que no s’aprovi el pla director urbanístic perquè, un cop s’aprovi, aquí ja comencen uns drets adquirits i, per tant, aturar-lo costaria una indemnització d’una barbaritat de milions. En canvi, ara, el Govern, i per això sempre hem dit és una decisió política, pot decidir no aprovar aquest pla director urbanístic que faria possible aquest macroprojecte. Això, que és una decisió política, ho hem dit nosaltres, però ho va reconèixer el mateix president Aragonès en una sessió de control a una pregunta que jo li vaig fer, i el que ens va venir a dir és que, si ell aturava el Hard Rock, el PSC s’apartava dels pressupostos.
També és veritat que vostès van aprovar uns pressupostos anteriors amb una partida de 120 milions destinats a aquest projecte. Creu que això pot costar a la militància d’entendre o els pot passar factura?
Aquests 120 milions sense el pla director urbanístic aprovat eren paper mullat. Per tant, crec que sí que hem de fer com molta pedagogia que el moment d’aturar el Hard Rock era ara, perquè mentre no tinguéssim pla director urbanístic no passava res. El problema és que un cop s’aprovi el pla director urbanístic aturar això és un infern.
Si el PSC i Esquerra són els seus socis prioritaris per a una eventual negociació postelectoral, quin paper jugarà el Hard Rock en futurs pactes?
No, nosaltres el que diem és forces progressistes, i això implica el PSC, Esquerra i la CUP, també. I aquí quin paper hi juga el Hard Rock? Jo no puc ser més clara. Jo crec que tothom sap el que opinem i, et diria més, no només els comuns. La setmana passada va sortir una enquesta que deia que només el 16% dels catalans i les catalanes veu el projecte amb bons ulls. És a dir, més de la meitat dels catalans no el vol, i també n’hi ha un terç que no sap el que és. Per tant, el que hem de fer és continuar explicant-ho perquè la gent sàpiga de què estem parlant d’un projecte de 1.300 màquines d’escurabutxaques i 300 soles de joc. A més, darrerament hem sentit Esquerra dir que tampoc és el seu model. Ho podrien haver dit abans i pressionar el PSC, en lloc de pressionar-nos a nosaltres i ja està. Nosaltres volem arribar a acords amb forces progressistes basant-nos en continguts progressistes, en la negociació per formar govern.
Si és a les seves, mans Salvador Illa serà president?
Per a nosaltres és un tema de continguts, quan es tracta d’un acord per formar govern. Hi ha diverses forces amb les quals soc capaç d’entendre’m i crec que ho he demostrat en nombroses ocasions. Nosaltres no firmarem un xec en blanc, nosaltres no hi serem per ser-hi. Si hi som serà per transformar i tot dependrà de quin és l’acord de govern.
I Puigdemont, el farien president?
Jo crec que ara mateix nosaltres som l’única força d’esquerres catalanista al Parlament de Catalunya que diu que amb Junts no. I, evidentment, no és una cosa de Puigdemont, és una cosa del model que representa Junts. Junts, per exemple, vol acabar amb l’impost de successions. Un impost de successions que nosaltres el 2020 vam fer possible recuperar a Catalunya. Però no només això. Sabem que Junts està a gust amb l’escola concertada, o amb el fet que certes parts de serveis essencials, com per exemple les residències, estiguin externalitzades o també estiguin concertades i jo crec que els serveis públics, els serveis bàsics, han de ser públics. Crec que qui més recursos té, ha de pagar més. Crec que Junts, a mi m’ho ha semblat, ha defensat més el Hard Rock que Esquerra Republicana. I, per tant, certs megaprojectes d’aquest estil no són la meva línia.
Són partidaris del finançament singular que va presentar l’altre dia el Govern? Estarien disposats a fer un front comú a Catalunya per demanar-lo?
Tinc la sensació que darrerament Esquerra Republicana està fent més política a Madrid que a Catalunya. Hauria estat bé que Aragonès hagués convocat la taula de partits i ens hagués explicat aquesta proposta. Catalunya no necessita una reforma del sistema de finançament de partit, necessita una reforma de país, on puguin participar totes les forces catalanistes. I, en aquest sentit, m’ha semblat que ha arribat tard perquè nosaltres el reclamem des del 2022, quan vam fer la nostra proposta. Em sembla que no només va tard, sinó que a més és electoralista em sembla que ho hauríem d’haver treballat aquí, a Catalunya. I em sembla que hi ha diverses incògnites que estan per resoldre. Està molt bé recaptar tots els impostos, està molt bé que paguem una quota de solidaritat i una altra pel manteniment dels serveis que ens presta l’Estat, però encara no ens han dit com es calcula.
De fet, de moment no es calcula cap percentatge.
Exacte. I, per tant, em fa la sensació que és més un anunci electoral que una veritable proposta que, insisteixo, hauríem de treballar aquí totes plegades.
I l’altra qüestió que ERC diu que està sobre la taula de negociació és un referèndum acordat, amb reconeixement nacional.
Esquerra Republicana diu que ho està parlant amb el PSOE i el PSOE diu que no. No puc parlar per Esquerra ni pel PSOE. El que sí que li puc dir és que al mateix temps que estan parlant dient que estan parlant d’un referèndum estan suspenent la taula del diàleg fins després de les eleccions. Per tant, tot sona bastant electoralista.
En qualsevol cas, serien partidaris que es pogués decidir el futur de Catalunya en referèndum?
I tant. Vull dir, nosaltres tenim un programa electoral, que és el mateix que hem tingut sempre, i el que diem és que els catalans i les catalanes han de poder decidir i votar el seu futur. Fins que això arribi, crec que no ens podem quedar de braços plegats i, per això, crec que és tan important que es pugui aplicar ja d’una vegada per totes la llei d’amnistia i culminar aquesta desjudicialització que va començar amb els indults i l’eliminació del delicte de sedició. Crec que hem de tirar endavant ja d’una vegada per totes un acord singular de finançament per a Catalunya, crec que necessitem continuar avançant en autogovern i culminar el traspàs de Rodalies, i també hem de veure el tema del català a Europa. I després, evidentment que s’ha de poder votar. El que dic és que fins que votem no ens podem quedar sense fer res.
