La petita i mitjana empresa del país ha estat amfitriona del tret de sortida a la batalla electoral del 12-M. La patronal catalana Pimec ha acollit al Born Centre de Cultura i Memòria quatre caps de llista i un número tres per contraposar models econòmics a poc menys d’un mes dels comicis, amb una acumulació de crisis al món del negoci que hi serveixen de teló de fons. El president de la Generalitat Pere Aragonès; la número 1 dels comuns per Barcelona Jéssica Albiach, el primer secretari del Partit dels Socialsites de Catalunya Salvador Illa i el cap de llista del Partit Popular Alejandro Fernández han xocat en una conversa que, tot i haver-lo convidat, no ha comptat amb el president a l’exili Carles Puigdemont, que ha rebutjat participar en actes de forma telemàtica. Junts, en substitució, hi ha enviat Josep Rull. En una conversa plantejada per contraposar models en l’àmbit econòmic i fiscal, els grans partits – exclosa l’extrema dreta i també la CUP, així com Ciutadans– han bregat per qüestions molt més enllà de l’activitat de negoci.
Els cinc partits han arribat al debat econòmic amb intencions clares. Esquerra Republicana ha fet bandera de la gestió dels darrers tres anys, especialment arran de la sortida de Junts de l’executiu, amb un Aragonès preparat per llançar retrets a les forces polítiques que van negar el suport als pressupostos; mentre que un Illa especialment institucional ha criticat la inacció de govern en certs àmbits econòmics sense arribar al conflicte. Els batzacs més intensos per part del socialista han caigut al Partit Popular. Albiach ha situat els comuns com un aliat potencial de la Generalitat, tot adduïnt que “sap negociar”; si bé ha fet mà del projecte del Hard Rock per subratllar les escletxes econòmiques de la gestió d’ERC. Un agressiu Fernández ha servit de corretja de transmissió de les mesures econòmiques i les crides a la desregulació de les grans empreses; i un distant Rull ha evitat sovint el cos a cos amb altres formacions per posar el focus en els grans projectes al full de ruta de Junts.
Els moments de més tensió entre caps de llista, val a dir, han estat marcadament econòmics: el líder popular ha fet seva l’ofensiva contra els impostos de la patronal Foment del Treball, que va titllar Catalunya d'”infern fiscal”; una denúncia que ha fet posar el crit al cel especialment a les forces de l’espectre de l’esquerra. Illa ha estat el més dur contra el discurs de la dreta espanyola, acusant Fernández –i, de retruc, l’organització presidida per Josep Sánchez Llibre–, de “fer volar coloms” en un moment en què les tensions pressupostàries amenacen la Generalitat. “Europa ja ens avisa que estem tres punts per sota de la mitjana en recaptació”, alerta el socialista, que accepta “millores tècniques” als tributs catalans sense la retallada massiva que demanen conservadors i gran capital. Albiach, per la seva banda, ha saltat en defensa dels impostos catalans, especialment d’aquells amb càrrega ambiental; tot denunciant les rebaixes fiscals ofertes al Hard Rock i al conjunt del sector del joc, amb uns tipus que “només existeixen a Macao”.
El dèficit fiscal, al centre del debat
Aragonès, en el mateix sentit que la major part de la seva intervenció al debat, ha recordat, entre altres qüestions, la retallada de l’IRPF a les rendes inferiors als 33.000 euros anuals que registraven els pressupostos que van fer esclatar la legislatura. Ara bé, a ulls del candidat republicà, “sense un finançament singular no es pot entendre el sistema al país”. En aquest sentit, l’encara president de la Generalitat ha rebutjat qualsevol mena de negociació multilateral per desempallegar-se del dèficit, en tant que donar veu a altres administracions territorials de l’Estat. Aragonès ha rebutjat, en concret, “donar veu a les autonomies governades pel PP” en la gestió dels recursos de Catalunya, acusant-los de rebutjar per sistema qualsevol millora descentralitzadora del finançament de les administracions. La gestió impositiva dels presidents autonòmics populars ha servit també a Illa per mobilitzar les postures socialistes, en clar rebuig al “dúmping fiscal” d’administracions com la madrilenya o l’andalusa, amb les seves bonificacions als tributs a la riquesa.
Malgrat que des de Junts consideren adient un debat sobre una fiscalitat més amistosa amb les rendes del capital, Rull ha posat el focus sobre el desequilibri provocat per Madrid. Sense adreçar els greuges fiscals provocats per Madrid “no es pot entendre la resta del sistema ni adreçar-hi les transformacions escaients. “No aprovarem els pressupostos de l’Estat si no es compensa el dèficit fiscal i el d’inversió”, ha sentenciat. Els retrets cap a Moncloa han estat suficients per fer saltar Illa, que ha reblat a Junts i ERC que “no es pot posar el finançament com a excusa” per l’absència de certes inversions. En aquest sentit, el socialista ha tret a passejar el seu retorn al retallat Estatut del 2006, amb la mesura del consorci fiscal amb l’Estat espanyol que ja va posar sobre la taula en la presentació de les línies mestres de la seva candidatura.
Retrets per l’aigua
La sequera i el canvi climàtic preocupen especialment els empresaris del país, com han demostrat en les preguntes dirigides als candidats. Davant el neguit del teixit de negoci per les mancances en la gestió de l’aigua, enmig de la pitjor sequera en més d’un segle, el Govern ha reivindicat la primera dedicació pressupostària específica contra la crisi hídrica a uns pressupostos de la Generalitat, amb més de 1.000 milions d’euros en diferents partides. Illa ha sostingut, en aquest àmbit, els seus retrets per la manca d’acció en els darrers cursos, que ha contraposat amb un compromís que el primer decret que aprovarà si arriba a la Generalitat serà un paquet de mesures per millorar el sistema d’aigua. Similar ha estat la crítica d’Albiach, que ha ampliat els seus retrets als governs de Junts, a qui acusa d’haver aturat inversions necessàries, com ara les dessalinitzadores; cop del qual Rull s’ha defensat recordant el deute de l’Agència Catalana de l’Aigua a la sortida del segon tripartit.
L’aeroport, font de conflicte
Encara en l’àmbit climàtic, les infraestructures també han servit de camp de batalla per contraposar models. La tensió de debats com el del quart cinturó o l’ampliació de l’aeroport d’El Prat s’ha traslladat a l’esdeveniment organitzat per Pimec, amb un Fernández en ofensiva total contra els Comuns. Des del PP acusen els d’Albiach de “paralitzar” l’economia i la societat catalanes amb les seves negatives a aquestes ampliacions amb arguments mediambientals. També a favor del creixement de l’aeròdrom barceloní s’ha mostrat Rull, que ha fet bandera d’una gestió territorialitzada. El número 3 de Junts ha recordat greuges com “l’impost revolucionari” que des de Barajas es va obligar a pagar a Emirates per arribar a Barcelona, o l’absència d’un contacte directe amb Tòquio. Un retret rebutjat per Illa, que assegura que el problema del Josep Tarradelles “no és de gestió, és d’ampliació”, en defensa transversal de tots els macroprojectes programats al país.
D’acord amb la crida a “internacionalitzar” l’economia sortida de l’empresariat, Albiach ha reconegut la necessitat d’atraure i aterrar noves connexions aèries globals, especialment amb les ciutats econòmicament més dinàmiques. La candidata dels Comuns, en aquest sentit, ha reivindicat la descentralització dels vols barcelonins, amb un model d'”un país, una capital, tres aeroports”, en referència a les infraestructures de Girona i Reus; complementada amb una millora de les infraestructures ferroviàries. També en el tren ha centrat la seva intervenció Aragonès, en clara defensa d’una governança “territorialitzada” de les infraestructures del país, tot posant l’exemple dels Ferrocarrils de la Generalitat o TMB com a models que “funcionen raonablement bé”, en contraposició a la Renfe pilotada des de Madrid. El president, per la seva banda, s’ha oposat clarament al nou tram de la B-40 pel seu important impacte ecològic.
Encreuament de discurs
El format del debat, que ha deixat temps als candidats per exposar sense interrupció les seves línies programàtiques, s’ha allunyat sovint del cos a cos; si bé ha culminat amb una oportunitat per al debat explícit. Pimec ha proposat als candidats una secció íntegra d’intercanvi de preguntes directes, que ha servit per encendre el debat entre els principals partits, amb un tarannà més polític que la resta de l’esdeveniment. En una interpel·lació a Rull, Aragonès ha tret a la palestra l’absència de Puigdemont, que “prioritza la presencialitat”, i ha enlletgit a Junts el seu vot negatiu a uns pressupostos del 2024 que recollien certes rebaixes fiscals. Albiach ha aprofitat la seva qüestió cap a Aragonès, per criticar el ‘no’ dels republicans a la reforma laboral -en la continuació d’un debat que ja s’ha encès a xarxes en les darreres hores-; mentre que Rull ha apel·lat al públic en defensa dels petits empresaris contra el discurs de Yolanda Díaz. Fernández i Illa s’han intercanviat acusacions per les seves aliances electorals: mentre que un candidat popular agressivament liberal ha qüestionat la política de pactes del PSC amb “els que volen paralitzar la societat catalana”; el cap de l’oposició ha fet una crida a la concòrdia en clara referència amb l’apropament dels d’Alberto Núñez Feijóo amb l’extrema dreta.
Cañete i “l’activisme empresarial”
El president de Pimec, Antoni Cañete, ha aprofitat el faristol previ al debat entre candidats per establir els puntals discursius de la patronal. L’organització empresarial lamenta els obstacles que pateixen les empreses en termes com la gestió de l’absentisme laboral, un important batzac per a la productivitat catalana; o les dificultats per trobar treballadors amb les noves capacitats necessàries per fer front a la transformació productiva del país. El focus de les pimes, però, és similar al de la gran empresa: la vehemència de Foment del Treball, que va titllar Catalunya d'”infern fiscal”, es transforma en el discurs de Cañete en un diagnòstic amistós per al sistema impositiu. A ulls del president, l’estructura dels tributs catalans no afavoreix l’economia, i és sovint més “extractiva” que no pas “tractora”. Malgrat tot, des de l’organització criden a la col·laboració públic-privada com a palanca de transformació del model productiu català; i insta els candidats a tendir ponts amb els actors del diàleg social.
