La campanya del PP per a les eleccions al Parlament d’aquest 12 de maig ha estat més de partit que de candidat. Volgudament o no, les grans estrelles han fet ombra a Alejandro Fernández, el cap de llista, que ha optat per intervencions molt curtes, de pocs minuts, cedint el protagonisme a les patums. Els populars han posat tota la carn a la graella i per pobles i viles de Catalunya han passat els darrers quinze dies tots els santcristos grossos. Segurament no se n’han deixat cap.
El Partit Popular s’ha pres molt seriosament uns comicis on sap que té molt a guanyar i res a perdre. Els populars multiplicaran els seus tres diputats actuals al Parlament de Catalunya. Totes les enquestes apunten en aquesta direcció. I els dirigents i simpatitzants s’ensumen alguna cosa gran per a diumenge. La campanya ha tingut un pressupost d’1.650.000 euros, dels quals 850.000 han sortit de recursos propis i 800.000 s’esperen recuperar amb els resultats electorals pel que li correspondrà pels diputats assolits –ara han fet un crèdit per tenir liquiditat. Només l’enviament de correu postal ja pujava a 489.000 euros.
Ambient d’eufòria no continguda
En els primers dies de campanya, hi havia certa moderació, i l’evidència ben clara era la frase que repetia el cap de cartell Alejandro Fernández: “No diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat”. Tanmateix, amb el pas dels dies l’eufòria no es pot dir que s’hagi desbordat, però sí que ha fet acte de presència en actes i en mítings. Des d’Alberto Núñez Feijóo fins a Xavier García Albiol, passant per Manuel Reyes. Tots albiren una pujada espectacular de vots i de diputats. El dubte és quants. I la forquilla va dels 11 als 15, amb la incògnita de si estaran per sota o per sobre de la ultradreta de Vox. És a dir, si seran la quarta o la cinquena força, deixant enrere la travessia del desert de les últimes legislatures on el PP era gairebé testimonial al Parlament.
El fet és que es respira alegria en mítings i actes. I una de les raons és l’himne de la campanya, creat especialment per a aquestes eleccions al Parlament. Tothom se sap ja la lletra i la tornada. Un “volem, volem, volem…” que ha fet furor i que podria ser qualsevol de les cançons d’èxit d’un grup català.
D’on esgarraparan els vots? Sembla clar que els sis que té ara Ciutadans, que desapareix del mapa, aniran pràcticament tots a les files de la formació que en aquestes eleccions lidera el tarragoní Alejandro Fernández. I fa l’efecte que s’aprofitarà l’efecte PP a Espanya, on la formació governa en onze de les disset comunitats autònomes, a més de Ceuta i Melilla, que també són blaves.
L’estratègia de campanya ha passat per una primera tongada de dards contra el PSOE i el seu líder, Pedro Sánchez, contra el candidat del PSC Salvador Illa i contra l’independentisme i Carles Puigdemont. L’objectiu ha estat situar els socialistes i els seus caps en el mateix sac que els dirigents de Junts i d’ERC. I mirar de rascar el vot més unionista del PSC. La segona setmana els missatges s’han repetit, però han deixat més protagonisme a les crides a concentrar el vot de la dreta en el PP, al que han anomenat la “casa comuna del constitucionalisme“. Ara sí, han anat a la recerca dels vots de Ciutadans, més que dels de Vox, partit que pràcticament no ha estat ni mencionat en actes i mítings.
Algunes de les anècdotes de la campanya
Pel que fa a les anècdotes, podem recordar el lapsus del PP a la Feria de Abril: “Catalunya és un país… Perdó, Espanya! Catalunya, no!”. L’equip d’Alejandro Fernández va ballar les sevillanes més hispanoamericanes i la secretària d’immigració del partit va relliscar en el discurs als seus compatriotes. I podem recordar com el míting de Salou va començar, sota un sol espaterrant, sense bona part dels periodistes que han seguit els dirigents populars arreu perquè l’autocar va arribar tard per les cues a la sortida de Barcelona. Mitjans de comunicació que a Badalona van poder degustar una botifarra que se’ls havia promès.
Durant la primera setmana la pluja va esguerrar al PP la seva aposta pel carrer per a la campanya del 12-M i es va veure obligat a anar a recintes tancats, just el contrari del que volien fer. La resta de dies, el temps els va respectar els plans, fins i tot a Cornellà, on el míting va començar amb pluja i va acabar amb sol i fresca. Els populars, en to de broma, li van atribuir a Feijóo haver portat les precipitacions a Catalunya per acabar amb la sequera.
Totes les patums que han passat per Catalunya
Els populars han fet un acte al rovell de l’ou de la ultradreta barcelonina i de Vox, a la plaça d’Artós de Barcelona, a Sarrià, on la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va triomfar-hi i va gaudir-hi. També als baluards on tenen majoria absoluta, com Badalona i Castelldefels, i en feus del PSC com Cornellà de Llobregat i dels Comuns Sumar, com el Prat, i a Mataró, la capital del Maresme. La tria dels espais ha estat molt conscient, si bé és cert que el gruix de la campanya s’ha centrat en municipis de l’àrea metropolitana tot i que han baixat fins a Salou, que van qualificar d’una de les capitals europees del turisme, i a Tarragona, la zona de confort del candidat, la seva ciutat. No ha faltat una trobada amb grups hispanoamericans a la Feria de Abril, i una amb els vips del Círculo Ecuestre.
La llista de patums que han fet costat al candidat és llarga, amb un Feijóo que es pot dir que ha viscut uns dies al Principat; l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol; el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco; i la número 1 a les eleccions europees, Dolors Montserrat. Els presidents de les juntes d’Andalusia i de Galícia, Juanma Moreno i Alfonso Rueda han aterrat a Rubí (Vallès Occidental) i al Prat (Baix Lobregat).
