Fa cinc anys, amb el Procés encara en un moment àlgid i en ple judici als dirigents independentistes, un enfrontament a les urnes entre el líder d’Esquerra Oriol Junqueras, i el president a l’exili, Carles Puigdemont, va protagonitzar a Catalunya les eleccions al Parlament Europeu, que a més a més van coincidir amb les eleccions municipals, una doble convocatòria que sempre beneficia la participació. Amb aquesta combinació, les dues formacions independentistes van obtenir uns bons resultats, amb una participació del 64% a Catalunya. Concretament, Junts va guanyar les eleccions a Catalunya amb 987.149 vots (28,52%) -1.018.435 en el global d’Espanya (4,54%)- i ERC-Ara Repúbliques va quedar tercera amb 733.401 vots (21,19%) -1.252.139 a tot l’estat (5,58%)-.
Ara el context polític és molt diferent, ja que l’independentisme està desmobilitzat, no hi ha un cara a cara a les urnes entre els màxims líders del sobiranisme i les eleccions serviran per tancar el cicle electoral d’aquest últim any, que ha estat molt intens, amb eleccions municipals, espanyoles i catalanes. De fet, les enquestes ja apunten que les dues formacions independentistes no revalidaran els bons resultats de fa cinc anys i, per exemple, el darrer sondeig publicat dilluns passat pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) donava a Esquerra Republicana una intenció de vot d’entre el 3,7 – 4,1% i a Junts entre l’1,5 – 1,6%.
Experts consultats per El Món apunten que en aquestes eleccions europees es preveu una participació més baixa que en les passades eleccions al Parlament, uns comicis on només van votar el 57,94% dels catalans, i consideren que això podria perjudicar les dues formacions independentistes que es presenten en aquests comicis. El professor de Ciències Polítiques de la UAB Marc Guinjoan creu que “la participació baixarà” i apunta que podria quedar per sota del 50%, però adverteix que “una participació baixa a Catalunya en comparació a la resta de comunitats és com si tingués menys pes en el conjunt de l’Estat en una circumscripció única”.
Per la seva banda, el politòleg i professor de la UPF Toni Rodon, ressalta que el sistema electoral de circumscripció única “penalitza una mica els partits independentistes”, però assenyala que “la tònica marcada per les últimes eleccions celebrades a Catalunya mostra un votant independentista molt poc mobilitzat i, per tant, no pinta bé”. Així, augura que els resultats de fa cinc anys “no es repetiran” i que la participació tendirà a la “Catalunya pre-Procés, que vol dir que Catalunya participava menys que a la resta de l’estat en les europees i els partits independentistes no ho feien del tot bé”.
Guinjoan destaca que fa cinc anys “veníem encara dels últims temps del Procés, les eleccions es va plantejar com una lluita de lideratges dins de l’independentisme, que es va activar moltíssim, i que fossin concurrents amb unes altres eleccions facilitava més que la gent anés a votar”. Creu que ara l’escenari és completament diferent perquè “venim d’un cicle extremadament intens” que es va iniciar el 28 de maig del 2023 amb les eleccions municipals i que acabarà aquest 9 de juny amb les europees. “Quan hi ha eleccions molt pròximes en el temps entre elles la participació tendeix a baixar”, apunta Guinjoan. Un argument que comparteix Toni Rodon, que opina que l’objectiu principal dels partits independentistes en aquests comicis és “no fer-se mal i a salvar la papereta” i poder dir que “han complert, que tenen veu i que el cop no ha estat pitjor”.
L’extrema dreta amenaça de condicionar el futur de la UE
D’altra banda, i ja a escala europea, els experts alerten d’un “creixement espectacular” de l’extrema dreta, amb més eurodiputats que mai a l’Eurocambra, que pot condicionar el futur de la Unió Europea en debats com el de la immigració o l’identitari. Així, els populistes Identitat i Democràcia (ID), que tenen la francesa Marine Le Pen com a referent, i els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), que pilota la italiana Giorgia Meloni, poden esdevenir decisius en la composició de la nova Eurocambra que sorgeixi de les eleccions d’aquest diumenge, on 450 milions de ciutadans estan cridats a les urnes per escollir 720 eurodiputats -15 més que l’any 2019- i dels quals 61 es trien a l’estat espanyol. En aquest sentit, l’European Council on Foreign Relations pronostica que els antieuropeus estan en condicions de guanyar en nou països (Àustria, Bèlgica, República Txeca, França, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Polònia i Eslovàquia) i quedar segons o tercer en nou països més (Bulgària, Estònia, Finlàndia, Alemanya, Letònia, Portugal, Romania, Espanya i Suècia).
De fet, els sondejos atorguen un fort creixement a aquests dos grups. A Identitat i Democràcia, que en aquest moment compta amb 59 escons, li donen entre 73 i 86 diputats i als Conservadors i Reformistes Europeus, que en té 68, li atorguen entre 84 i 85 diputats al Parlament Europeu. En aquest sentit, el CIS pronostica que Vox, que pertany a la família del grup de Meloni, passarà del 6,21% dels vots l’any 2019 a una forquilla d’entre el 9,9% i l’11%, que els situaran com la tercera força més votada a l’estat espanyol. A més, anticipa l’entrada de Se Acabó la Fiesta, liderada pel youtuber d’extrema dreta Alvise Pérez, que obtindria millors resultats que Junts.
A banda d’aquestes dues famílies, hi ha un tercer actor en aquest escenari de la ultradreta. Aquest és el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, que després dels comicis del 9 de juny haurà d’escollir grup. Això i el creixement del Partit Popular Europeu, que flirteja amb el grup de Meloni, farà que, amb tota probabilitat, el centre de gravetat de l’Eurocambra es desplaci cap a la dreta amb un risc real que es constitueixi una coalició de dreta populista formada per democratacristians, conservadors i eurodiputats de la dreta radical que podrien alçar-se, per primera vegada, amb la majoria. A més, tal com van remarcar experts consultats per El Món, no es pot descartar la possibilitat que es produeixi alguna mena d’acord entre aquests dos grups d’ultradreta, encara que hi ha fortes rivalitats entre ells.
