Queden poc més de dos dies per a les eleccions catalanes del 12 de maig i, després de dues setmanes intenses de campanya, les formacions intenten convèncer als votants que a hores d’ara encara es mantenen indecisos sobre quina papereta posar dins l’urna aquest diumenge. Per captar aquests perfils, Alhora, la formació de Jordi Graupera i Clara Ponsatí, ha ideat un breu qüestionari de cinc preguntes. Un qüestionari, però, que és un clar acte de campanya per escampar per les xarxes les cinc principals premisses del seu programa electoral. En la primera pregunta, des d’Alhora plantegen com seria possible la independència de Catalunya. De les tres opcions, la “correcte” -des del seu punt de vista- és que hi hagi “una majoria parlamentària a favor de fer-la, 300.000 persones al carrer protegint les infraestructures i un govern mantenint l’ordre públic”. Si esculls aquesta opció, s’obre una pestanya que indica que has escollit la resposta correcta i emfatitza, encara més, amb el seu discurs polític.
La següent qüestió que plantegen és com s’hauria de gestionar la immigració a Catalunya, un altre dels grans temes que ha centrat la campanya electoral d’aquests comicis, especialment pels discursos de la dreta i l’extrema dreta -tant espanyola com catalana. Sobre aquest tema, els de Ponsatí consideren que cal “catalanitzar la immigració”, però especialment “els seus fills”. Les altres opcions que posen sobre la taula denoten una clara ironia, i fins i tot un punt d’escarni, cap a la resta de formacions polítiques que es presenten a les eleccions. El Hard Rock és la tercera peça angular que apareix en el seu test polític. La seva posició és que es tracta d’un “projecte que ens empobreix a llarg termini mentre es rendeixen quan el seu poble guanya un referèndum”, referint-se a “ERC, PSC i Junts”.
El català a l’escola i la llei electoral de Catalunya
La quarta qüestió que apareix és el model de català que s’ha d’implementar a l’escola, ja que, mentre algunes formacions mantenen la immersió lingüística com a bandera, des d’Alhora aposten per la “doble xarxa”: “Que tothom qui ho demani tingui el dret d’anar a l’escola pública 100% en català i fent avançar el català a les escoles on ara recula o és absent”, apunten. Per últim, la darrera pregunta se centra en com ha de ser la llei electoral de Catalunya, una qüestió clarament plantejada per fer valdre la seva presència com a formació recentment creada. En cas de respondre “correctament” les cinc preguntes, des d’Alhora consideren que “ets irreductible als xantatges de la classe política“.
