En entrar al penedesenc carrer de Sant Jocund, on la Candidatura d’Unitat Popular té la seva ampla seu a Vilafranca, l’ambient fa oblidar la tensió de la precampanya. Els caps de cartell dels anticapitalistes xerren amb la militància local mentre la canalla juga a un espai habilitat sota les carpes del partit -en un matí impròpiament calorós per a l’abril- al so del Santa Alegria de la Troba Kung-Fú. Decideixo ser feliç, criden els barcelonins en els seus versos; fonamentant una tornada que sembla l’altra cara de la moneda dels retrets, més agres, que la número 2 per Barcelona Laure Vega, llançava només uns dies abans contra “els que diuen que estimen el país, però volen abaixar els impostos als rics”. “Ens paralitza la culpa per no ser bons esclaus”, cridava Vega davant l’espiral inflacionista, la crisi de l’habitatge i la pèrdua de poder adquisitiu de les rendes del treball. L’alegria, si es fa servir la bandera del poeta Roque Dalton, és una palanca d’emancipació; però des de les beceroles d’una crisi que promet tornar a colpejar l’economia del país, els cupaires opten per centrar la seva campanya a assenyalar aquells que hi posen fre.
Les acusacions cap a Esquerra Republicana de Catalunya, el PSC i Junts per part de la cara visible de la llista barcelonina, Laia Estrada, transcendeixen el programa. “Volen un país dòcil i resignat, quan som un poble que quan s’organitza és imparable”, lamenta Estrada, que retreu unes iniciatives polítiques que cerquen “esborrar les mobilitzacions de la darrera dècada”: les independentistes, però també marxes sectorials en defensa de l’educació o la sanitat. La campanya de la CUP, de la mà de la cerca d’uns bons resultats electorals, es marca l’objectiu de reactivar els sempre esmentats mil peus al carrer. “Hem de reprendre la iniciativa, intensificar l’embat contra l’estat per recuperar els nostres drets”, raona la número 1 per Barcelona. Una policromia de samarretes reivindicatives -des de Don’t drink with a fascist a un acudit sense intenció en una referència al Front Popular de Judea de La Vida de Brian– abraça Estrada i el cap de llista per Girona Dani Cornellà, mentre enceten l’acte polític de la primera festa de la Unitat Popular de Vilafranca.
Les ambicions electorals de la CUP, que en paraules de Cornellà és “desacomplexadament una alternativa”, no entren en contradicció amb l’eròtica del militant que recorre el discurs de l’esquerra independentista. Estrada, en una reivindicació dels moviments socials que fonamenten l’independentisme popular català, recorda el Granma per sentenciar que, malgrat les males perspectives econòmiques, “aquí no es rendeix ningú”. Durant l’acte, els candidats han insistit a imprimir càrrega econòmica a la campanya, tot criticant un “model de país molt determinat, pensat per afavorir els interessos d’uns poquets a costa de la resta de la població”. En els últims anys, critica Estrada, “l’encariment del cost de la vida ha estat d’un 40%, mentre els sous han pujat un 4%, si arriba”. Aquest terrabastall econòmic és l’expressió, a ulls dels cupaires, d’una “planificació econòmica” -lluny, de fet, d’ideals de lliure mercat- a favor de les grans empreses i fortunes. “Estan fent política contra nosaltres”, etziba, evocant Joan Fuster. Cornellà, a la contra, reivindica les victòries electorals de la CUP, que fan “empetitir i recular” els poders econòmics a les institucions. “El camí no és el de sempre; pot anar cap a garantir drets”, sentencia el gironí.
Fins i tot en l’apartat propositiu, la CUP es pensa en oposició. La intervenció d’Estrada, plena dels puntals del que la formació descriu com a “nova economia catalana”, ha servit per contraposar aquest model de país al que atribueixen a Foment del Treball. “O plantegem d’una vegada per totes una redistribució de la riquesa, o cada any continuarà havent-hi oligarques que multipliquen el marge de beneficis mentre la gent cada cop està més empobrida”, argumenta la candidata. Com a solució, una Renda Bàsica universal que desvinculi la subsistència de les lògiques del mercat. També un intens procés de reindustrialització que permeti fugir del “monocultiu turístic”, amb importants matisos, però, que els allunyen de la visió del Govern o de la mateixa patronal. Estrada reclama un impuls a un sector secundari “respectuós i des d’aquí”; que allunyi de la cadena productiva catalana un “capital estranger que es deslocalitza quan vol”. Al record recent, iniciatives celebrades per la Generalitat i els principals partits, com la dels vehicles de la xinesa Chery a la Zona Franca o els materials de la sud-coreana Lotte Energy Materials a Mont-roig del Camp. Una aposta per una indústria sense aquesta perspectiva aboca, per als anticapitalistes, a les fórmules “del complex petroquímic”.
La marxa enrere del PSC i “l’obstacle” d’ERC
La campanya, com la majoria dels processos electorals de la CUP, oscil·la entre les polítiques socials i l’alliberament nacional, que busquen fer convergir en un el seu eslògan per al 12-M, “Defensem la terra”. Sobre aquest fonament, els cupaires han dirigit una intensa crítica contra el projecte que va posar sobre la taula el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya Salvador Illa, un retorn al “retallat” Estatut del 2006 en l’àmbit del finançament. Illa, per als cupaires, busca “tornar a l’era pujolista, quan PSC i CiU es repartien el país”. Davant un PSC conservador i una proposta de Junts per Catalunya que suposa “tornar a la Convergència de tota la vida, però amb estelada”, Estrada critica la manca d’alternatives en el full de ruta d’Esquerra Republicana. La legislatura, de fet, ha servit perquè el president de la Generalitat Pere Aragonès “faci seu” el discurs de la patronal, un gest que ha “llençat per la borda” la prometedora legislatura del 52%. “Ha estat incapaç de diferenciar-se de la sociovergència”, ha afegit.
La posició dels republicans, critica Estrada, no només no és operativa per al full de ruta independentista; sinó que el fa anar enrere. L’aposta per la negociació amb l’Estat i el retorn a un referèndum emmarcat dins la Constitució -anys després de la “derrota per golejada” que una iniciativa similar va patir al Congrés dels Diputats- aturen la mobilització que, a ulls de la CUP, “fa avançar l’alliberament nacional”. “Qui diu que negociant amb Madrid podem guanyar els nostres drets nacionals, acaba esdevenint un obstacle”, etziba la candidata, en clara referència als d’Aragonès. L’aposta cupaire, un cop més, contempla el carrer com a node principal d’actuació malgrat la resposta judicial i policial espanyola. “No ens aturaran ni la repressió, ni les amenaces ni els cants de sirena”, rebla.
Alta tensió climàtica i global
La mateixa estructura econòmica que ofega les rendes del treball i les aspiracions nacionals catalanes és la que, a ulls de la CUP, “ens ha dut a la situació actual d’emergència climàtica”; especialment sagnant a Catalunya enmig d’un episodi de sequera extrema com l’actual. La lluita contra el canvi climàtic serveix, al discurs de cupaires, com un dels catalitzadors que uneixen la terra i el “canvi de rumb” econòmic. També estructural és la posició internacionalista d’Estrada, que, enfront d’una bandera palestina que acompanya l’Estelada als vidres de la seu territorial, vincula clarament la invasió de la Franja amb els interessos de la indústria armamentística. El model productiu, recorda la candidata, “no té cap mena de pudor a fer negoci a costa del que sigui, fins i tot de la guerra”. En aquest sentit, ha reiterat la crida a la fi del “genocidi” a Gaza i Cisjordània, en defensa de la que considera, a hores d’ara, “la lluita de la humanitat”.
