Bernat Lavaquiol deia, en un encès acte nacional al lleidatà Pati de les Comèdies, que “ni Ponent vol més porcs, ni el Pirineu més turistes”. La invasió de viatgers d’alt poder adquisitiu, especialment estatunidencs i centreeuropeus, es referma com un dels cavalls de batalla de la campanya de la CUP de cara al 12-M: la pressió residencial, el consum de recursos hídrics o el “model depredador” del Hard Rock han estat en boca dels quadres anticapitalistes dia sí, dia també. L’acte de tancament de campanya, en aquest marc, es mou entre la reapropiació de l’espai i la bravata: en un passeig del Born atapeït d’alemanys i britànics amb cerveses tèbies, l’esquerra independentista busca consumar la darrera accelerada hores abans d’uns comicis del 12-M per als quals ningú té indicacions clares. Al sistema de so, Pau Alabajos suggereix amb versos d’Estellés –Allò que val és la consciència que no s’és res si no s’és poble– que el nosaltres cupaire, les majories a les quals apel·la, té en l’onada turística un ells clar. A les portes de la basílica de Santa Maria del Mar, mentre mitja dotzena de free tours hi fan fotos per a les seves xarxes, l’esquerra independentista crida un “Defensem la terra” que, segons qui l’escolti, sona a amenaça.
Tot i la munió de forans, per a la CUP parlar al Born és encara jugar a casa. La plaça principal del barri és, com recorda una veu en off minuts abans de l’inici de la vetllada, “l’espai històric de les lluites de l’esquerra independentista”. L’afluència bé justifica aquest record: centenars de persones, moltes més que les cadires preparades per l’organització, s’han desfet en aplaudiments quan el número cinc per Barcelona, David Caño, amb Borja Penalba a la guitarra, ha fet brillar Ovidi: Serà un dia que durarà anys. També a una referent de l’esquerra independentista ha mirat la número 2 del partit per Barcelona, Laure Vega, per prometre una “política contra la resignació”. De la mà d’Anna Gabriel, present a la jornada, Vega crida al potencial revolucionari de l’alegria: “Cal somriure, perquè guanyarem”. La cap de cartell, Laia Estrada, encaixa per la seva banda el fonament programàtic del partit en la munió de lluites que han marcat el panorama català, des de l’habitatge a la llengua, passant pels serveis públics o els feminismes. “Compartim totes aquestes lluites perquè en formem part”, compromet. Amb aquest bagatge, Estrada crida a “omplir les urnes de vots a la CUP”; garantia, assegura, d’un “parlament més independentista, d’esquerres i sobirà”.
La presència dels anticapitalistes en les institucions del país, a tots els nivells, és una eina, segons les seves cares visibles, per construir barricades profundes. Enfront l’onada reaccionària, Vega es planta per aturar “la colla de pijos que mercadegen amb les nostres pors”. El cos a cos contra l’extrema dreta, però també contra les forces del neoliberalisme -com recorda des de l’escenari l’exdiputat David Fernández- és la genealogia cupaire: “com quan lluitàvem contra Bolònia i ens deien que la letra, con sangre entra; o a les vagues, quan semblava que el cel es podia prendre per assalt”. També, recorda la número 2, fora de les fronteres del Principat, a tots els Països Catalans. La lluita contra els ultres a Catalunya pren un tarannà molt més urgent al País Valencià i a les Balears, on “hi ha adolescents passant por per parlar la seva llengua o sortir de l’armari”. El context, doncs, exigeix apropar encara més les baules de la cadena de la unitat popular. La santboiana també recorda Fernández, que sempre ha gaudit de fer mà de Benedetti: contra l’extrema dreta, “colze a colze, som molt més que dues”.
La vacuna contra aquestes formacions -“és igual quina bandera onegin”- és, per a Estrada, el desplegament del programa de la formació. L’impuls dels serveis públics i l’entrada de la Generalitat en activitats estratègiques -com la banca, l’energia o l’alimentació- afavoreixen, a parer de la candidata, uns fonaments de vida digna que tapen les escletxes per les que entren els discursos d’odi. La tarragonina no s’ha cansat de recordar, fent bandera de l’esperança, que “sí que hi ha alternativa”, contra els mantres neoliberals. La CUP, així, s’alça en “garantia de drets i dignitat”, sobre la base de propostes ja presents al programa del 2021, però que no han aglutinat una majoria prou forta al parlament, com ara la Renda Bàsica Universal. A la sortida de la legislatura del 52%, els anticapitalistes han expressat sovint la seva “frustració” amb el retrocés, en termes socials i nacionals, d’Esquerra Republicana; partit que ara no surt del sac de la “sociovergència”. “A partir de diumenge, Pere Aragonès, Carles Puigdemont i Salvador Illa s’acabaran posant d’acord perquè res no canviï”, alerta Estrada. Contra aquesta entesa de facto, que l’esquerra independentista vincula amb els desitjos de la patronal, la presidenciable reclama recuperar “una agenda nacional i social pròpia”. La unitat popular, així, s’articula “contra els estats espanyol i francès, però també contra les classes dirigents catalanes”. “Hem de ser decisives per combatre l’autonomisme pusil·lànime”, conclou.
El territori contra “l’ecocidi”
Les dues candidates per Barcelona, cares visibles de la iniciativa cupaire d’ençà de la convocatòria electoral, han anat precedides per un territori que ha estat també al centre del programa anticapitalista. El número 1 per Tarragona, Sergi Saladié, ha encetat el vespre a l’atac contra el “tripartit del Hard Rock”: Junts, el PSC i Esquerra Republicana. “Són uns ecocides i uns sociòpates”, colpeja. Lavaquiol, per la seva banda, ha entrat a l’escenari introduït com “el malson de la consellera Vilagrà“; contra qui ha xocat sovint des de les plataformes locals contra els Jocs Olímpics d’hivern. “Han volgut sacrificar el Pirineu a la mercè del monocultiu turístic”, acusa el candidat, tot reivindicant la seva butlleta com garantia d’un “país per viure-hi: pa, terra, sostre, sanitat, educació, cultura i llengua”. A les dues demarcacions, cal recordar, els assemblearis es disputen per pocs centenars de vots l’escó; i, en els dos casos, ho fan amb l’extrema dreta. L’espanyolista, a les comarques de l’interior, i la de Ripoll al sud.
“El 12-M a aturar el feixisme; i a partir del 13, a seguir lluitant”, arenga Lavaquiol. En un crit fonamentalment independentista, els diputats i caps de llista per Girona, Dani Cornellà i Montse Vinyets han recordat els avenços del moviment d’alliberament nacional de la mà de l’esquerra de base. Les comarques gironines, val a dir, han estat el bastió -físic, però també electoral- des d’on el partit ha fet saltar les seves aspiracions nacionals; amb un acte nacional que va comptar amb la presència de l’alcalde Lluc Salellas i l’exdiputat a Madrid Albert Botran. Amb el discurs acabat al centre de Barcelona, Caño i Penalba no han deixat passar l’oportunitat de recuperar Ovidi 3, tot i que “han deixat el David en terra perquè no s’allargués el concert”. La poesia que ha obert la nit s’ha tornat rumba a la sortida. “Perquè també ho hem de passar bé”.
