La primera enquesta sobre la percepció dels catalans sobre la Unió Europea, impulsada per l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), va deixar clar que el conjunt de la societat catalana té poc interès per les eleccions europees d’aquest diumenge 9 de juny. El 59% dels enquestats desconeixien la data de les eleccions, un 6% la deia malament i dos de cada tres joves de 18 a 24 anys tenen poc o gens de sentiment europeista. És una realitat que les administracions de la UE són les que els ciutadans senten més llunyanes i desconeixen que moltes de les normatives comunitàries repercuteixen, d’una manera o una altra, en el dia a dia dels ciutadans. De fet, els experts subratllen la importància dels comicis d’aquest diumenge, ja que les decisions que adopta la UE cada cop afecten més la nostra vida quotidiana. Aquestes són algunes de les mesures d’aquesta mena que ha posat en marxa la UE els últims anys.
Un carregador universal de dispositius electrònics
El Parlament Europeu va aprovar l’any 2022 una directiva per obligar Apple a incloure ports USB-C en dispositius com l’iPhone o els AirPods a partir d’aquest 2024 amb l’objectiu que tots els dispositius mòbils tinguin un port comú de càrrega i així “reduir els residus electrònics”. L’empresa de la poma, de fet, ja ha fet aquesta adaptació a l’iPhone 15, que ha abandonat el famós port de connexió lightning per incorporar el connector estàndard que tenen la majoria de dispositius electrònics que funcionen amb Android, de fabricants com Samsung o Xiaomi. Així, abans que s’acabi el 2024, tots els telèfons mòbils, tauletes i càmeres que es venguin a la Unió Europea hauran d’incorporar un port estàndard i aquesta obligació s’estendrà als ordinadors portàtils a partir de la primavera del 2026.
Taps units a l’envàs
Adeu a treure el tap a rosca, per llei. Des del 3 de juliol del 2024, tots els taps d’ampolles o brics de fins a tres litres hauran de quedar units a la resta de l’envàs, però molts fabricants ja han anat implementant la mesura i en el nostre dia a dia podem veure aquests taps en ampolles d’aigua, refrescs o tetrabrics de llet, entre altres envasos. Així ho estableix la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que té el seu origen en una directiva europea del 2019, que ordena que la majoria de taps quedin units a ampolles o brics per assegurar que el tap es recicla conjuntament amb la resta de l’envàs. L’objectiu d’aquesta mesura, segons la UE, és reduir la presència de plàstic a les platges europees i la llei remarca que “la correcta gestió dels residus evita que aquests acabin al medi marí, cosa que contribueix positivament a la consecució dels objectius emmarcats en les estratègies marines per a la protecció i la conservació del medi ambient marí”. Aquesta directiva també prohibeix la venda de bastonets de cotó, coberts i plats de plàstic d’un sol ús, palletes o palets destinats a subjectar globus, entre d’altres.
Prohibició de purpurines i altres productes fabricats amb microplàstics
Vinculat amb l’objectiu de reduir la presència de microplàstics al medi ambient, la Comissió Europea va aprovar el setembre passat un reglament destinat a restringir l’ús de microplàstics afegits en productes com la purpurina o les microperles que es fan servir en molts productes cosmètics. Aquesta regulació també afecta el granulat utilitzat en superfícies esportives sintètiques, que és la font més gran de microplàstics intencionals en el medi ambient, i detergents, suavitzants, fertilitzants i productes fitosanitaris, entre altres. Amb l’objectiu de reduir la contaminació per microplàstics en un 30% d’aquí al 2030, els primers productes prohibits han estat la purpurina i les microesferes mentre que la prohibició de venda de la resta de productes s’aplicarà després d’un període més llarg per donar a les parts afectades temps per desenvolupar alternatives i aplicar-les.
Adeu als mítics sobrets de salses i altres productes unidosi
Les grans cadenes de restauració o menjar ràpid s’hauran d’anar preparant per dir adeu als mítics sobrets de quètxup, mostassa, maionesa o soja a partir del 2030. D’aquí a sis anys, la Unió Europea pretén que tots els supermercats, hotels i restaurants es desfacin d’aquests productes unidosi de salses i xampús, entre altres. És a dir, l’objectiu és que desapareguin els envasos de fruites i verdures fresques sense processar, com per exemple, les safates de tomàquets o enciams que veiem diàriament als supermercats. També desapareixeran els aliments o begudes que se serveixen als restaurants i cafeteries que “no necessiten més elaboració i solen consumir-se en el mateix envàs” com, per exemple, una amanida o un plat de pasta. Les porcions individuals o monodosis de salses, així com els sucres, tampoc haurien de ser presents al nostre dia a dia d’aquí a uns anys. A més, també hauran de permetre als seus clients poder omplir-se la seva pròpia tassa de cafè per emportar. Un altre producte que també es vol eliminar són les bosses petites de plàstic que actualment fem servir per comprar fruita o verdura.
Una etiqueta única per als vins
El 8 de desembre passat van entrar en vigor a la Unió Europea noves normes sobre etiquetatge d’ingredients i valors nutricionals del vi i dels productes vitivinícoles aromatitzats per tal d’adaptar-se al Reglament (UE) 2021/2117 de 2 de desembre de 2021. La informació addicional proporcionada a les etiquetes permetrà als consumidors prendre decisions més informades, ja que hauran de complir les normes sobre inclusió d’al·lergògens, sulfits, ous, productes a base d’ou, llet i productes lactis. De la mateixa manera, no es permet l’ús de càpsules o làmines amb plom. No obstant això, els productors poden limitar la declaració nutricional de l’etiqueta física al valor energètic i la indicació d’al·lèrgens. La resta de la informació i la llista dels ingredients haurien d’estar disponibles electrònicament a través d’un codi QR.
Tots els bancs tenen l’obligació d’oferir serveis com Bizum
Els serveis de pagament instantani com Bizum són una eina molt utilitzada en el nostre dia a dia, però era una eina que no oferien tots els bancs. Ara, totes les entitats bancàries de la UE estaran obligades a oferir als seus clients aquest tipus de servei. És a dir, poder realitzar transferències en només 10 segons i cada dia de l’any durant les 24 hores del dia. Aquest és l’acord que es va tancar al novembre el Consell i el Parlament Europeu, però el servei no haurà de ser obligatòriament gratuït. Tanmateix, no podrà superar en cap cas el que costa fer una transferència tradicional.
Extensió del roaming i fi del geobloqueig
La Unió Europea va acordar l’any 2021 estendre fins a l’any 2032 la fi del roaming. Així, les trucades o el consum de dades mòbils quan es viatja a un altre país de la UE seguirà sense tenir despeses addicionals, com passa des de juny de 2017, quan va entrar en vigor la normativa vigent. També es va posar fi al geobloqueig, que permetia a proveïdors de serveis digitals com Netflix o Amazon Prime Video restringir l’accés als seus usuaris quan estaven fora del seu país.
Wifi gratuït als espais públics
La Unió Europea també impulsa mesures per acabar amb la bretxa digital i tothom tingui accés a internet. Així, des del 2018, impulsa el programa WiFi4EU per donar finançament als ajuntaments que es comprometen a oferir servei wifi gratuït en espais públics. Aquesta iniciativa està oberta a municipis de tots els països de la UE i els de l’Espai Econòmic Europeu, i els consistoris seleccionats reben bons de 15.000 euros per instal·lar aquests punts de wifi gratuït. Actualment, ja n’hi ha més de 90.000, que estan repartits per més de 8.800 municipis.
Fi dels cotxes de combustió?
D’aquí a una mica més de deu anys, l’any 2035, ja no es vendran més cotxes fets amb motors de combustió i només es podran comercialitzar vehicles que siguin “zero emissions”. Aquesta prohibició acordada pel Parlament Europeu a principis de l’any 2022 s’aplicarà a tots els cotxes de benzina i dièsel, així com als models híbrids. La mesura només es fa referència a la venda de cotxes nous que emetin diòxid de carboni, però no al seu ús perquè podran continuar circulant fins a l’any 2050. Tot i això, aquesta mesura té una clàusula de revisió el 2027, perquè la Comissió Europea avaluï si es donen “totes les condicions” per complir l’objectiu per al final de la venda de cotxes contaminants.
