La guerra que fa temps que es cou per les competències entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil també ha entrat en campanya. Tot arran d’un document sobre el nou repartiment competencial en infraestructures crítiques com ports i aeroports. Un document que havia preparat l’equip tècnic i jurídic del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i que suposava un pas endavant en la descentralització de les forces policials i la seguretat pública.
Aquest nou projecte era previst que s’acordés en les Juntes de Seguretat de Catalunya i Euskadi. Però el ministre Marlaska, tot i que no havia signat el document, va suspendre les dues reunions per sengles convocatòries electorals. Ara bé, la possibilitat que el ministeri sospesi traspassar la seguretat dels ports i aeroports als Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza, per la facultat que tenen totes dues de policies integrals en el seu territori, ha generat un nou incendi.
Marlaska ha vist en els darrers dies com els parasindicats de la Guàrdia Civil, és a dir, les associacions professionals de l’institut armat atès que pel seu règim militar no poden tenir sindicats, han apujat el to contra el ministeri. De fet, ha tirat vinagre a la ferida que mantenen oberta entre la Guàrdia Civil i el ministre, una batussa on també s’ha ficat algun sindicat del Cos Nacional de Policia que, curiosament, pot ser el cos més beneficiat per la mesura.
No perjudicar els interessos del PSC
La decisió de no convocar les Juntes de Seguretat ha molestat notòriament les conselleries d’Interior catalana i la basca, i tampoc ha asserenat els ànims dels sectors més contestataris dels cossos i forces de seguretat espanyols. Fonts de la conselleria que dirigeix Joan Ignasi Elena expliquen a El Món que la Junta de Seguretat s’havia de celebrar el 25 de març. Una trobada on s’havien de tancar els “acords que feia mesos que s’estaven negociant al ministeri”. De fet, el balanç de la negociació mostrava la feina feta, amb quatre viatges del director general de la policia, Pere Ferrer, a Madrid i una trobada al gener entre Marlaska i Elena.
Entre els acords més rellevants i principals hi havia que Mossos d’Esquadra es convertissin en la “policia competent als ports i aeroports”. És a dir que els Mossos serien els encarregats de la instal·lació portuària i la primera làmina d’aigua, i a l’aeroport, els Mossos serien els responsables de la seguretat fins a arribar a l’aire. Això voldria dir que serien els responsables de la zona de seguretat i dels controls als viatgers.
“Els acords estaven tancats una setmana abans de la Junta quan el ministre va telefonar al conseller per suspendre la trobada”, detallen les mateixes fonts. El motiu arguït pel ministre va ser l’avançament electoral. En canvi, pel que feia a la Junta de Seguretat d’Euskadi, prevista per al 22 de març, es mantenia tot i que la convocatòria electoral va ser força abans. Però un cop es van convocar els comicis catalans es van suspendre les dues. “Tot indica que el govern espanyol obeïa a interessos electorals del PSC, perquè a quatre dies d’unes eleccions potser consideren que no seria bo un acord així de cara al seu electorat”, sentencien les mateixes fonts.
No està signat
Des del ministeri asseguren que aquest document encara no està signat, però alerten que és una aplicació pràctica del decret d’estructura del Cos Nacional de Policia que es va aprovar l’ordre d’Interior 859/2923 de 21 de juliol, just dos dies abans de les eleccions espanyoles. Un decret amb què Marlaska canviava de dalt a baix l’estructura del Cos Nacional de Policia i li atorgava certes funcions, com ara el control de fronteres. El text ja va posar en alerta la Guàrdia Civil, que ho va considerar una declaració de guerra contra les seves competències.
En aquest context, des de la Prefectura dels Mossos d’Esquadra conclouen que “són l’ase dels cops de la guerra que manté Marlaska contra la Guàrdia Civil en favor del Cos Nacional de Policia”. “Nosaltres som el camp de batalla, però el fet substancial és que el Cos Nacional de Policia els està substituint, els desplaça cap a l’Espanya buidada”, indiquen les mateixes fonts. “En el cas de Catalunya tot els esvera més perquè no fer de policies al port o a l’aeroport és la seva pràctica desaparició competencial”, addueixen les mateixes fonts.
L’orfebreria de Marlaska
En ple foc discrecional de les associacions de la Guàrdia Civil, Marlaska ha sortit del pas utilitzant la fina orfebreria de la dialèctica que el caracteritza. Aquesta setmana assegurava que “no hi pot haver cap trasllat de competències” per al control de fronteres a favor dels governs del País Basc i de Catalunya perquè es tracta d’una “competència exclusiva de l’Estat” i, per tant, “correspon a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional”.
El detall, però, era subratllar “el control de fronteres”, no la seguretat de les instal·lacions aeroportuàries i les zones de control. De tota manera, no tancava la porta a un canvi més agosarat que limitava com una “altra mesura hipotètica en el marc del desenvolupament de les funcions de seguretat de conformitat amb la Constitució”, així com la Llei orgànica 2/1986 de forces i cossos de seguretat de l’Estat. D’aquesta manera, Marlaska descartava que les competències sobre el control de fronteres siguin actualment objecte de transferència a favor de Catalunya o Euskadi.
Les explicacions de Marlaska no han servit de gaire perquè les diferents associacions de la Guàrdia Civil han posat el crit al cel i han demanat explicacions clares i concises sobre aquest suposat document. Fins i tot, han demanat la seva publicació a través de l’agència de Transparència i els partits de l’oposició com PP i Vox s’han afanyat a presentar preguntes i reclamar respostes concretes al ministeri. Tot per utilitzar un hipotètic traspàs com a argument electoral contra el PSOE que formaria part de la imaginària cessió de poder al sobiranisme i independentisme català i, de retruc, al basc.
