Alícia Romero (Caldes d’Estrac, 1976), número dos del PSC a les eleccions del 12-M i responsable de l’àrea economia, coneixement i transformació digital del partit, ha treballat braç a braç aquesta passada legislatura amb el líder del PSC, Salvador Illa, i han confeccionat un govern alternatiu amb l’objectiu d’arribar a la Generalitat després de les pròximes eleccions al Parlament. Romero reflexiona sobre les possibilitats que té la formació d’assolir l’objectiu i de les possibles aliances que poden teixir per fer-lo possible, però deixa clar que no negociaran amb l’extrema dreta “ni independentista ni no independentista”. Així mateix, no descarta que es pugui repetir l’operació que va desbancar Xavier Trias i va portar Jaume Collboni a l’alcaldia de Barcelona perquè “no pots impedir que els altres grups et votin” i, en aquest sentit, insta Carles Puigdemont, candidat de Junt+Puigdemont per Catalunya, a respectar “el sistema parlamentari”. D’altra banda, al llarg d’aquesta entrevista aborda qüestions com el finançament, la llengua o el referèndum, al qual tanca la porta de totes totes perquè el considera un “element divisiu” per a la societat catalana.
Vostè fa tres anys que treballa braç a braç amb Salvador Illa al Parlament. I ara va de número dos. Un tàndem consolidat?
Hem treballat molt bé aquests tres anys. Ell és una persona molt exigent amb els objectius que vol complir. Quan vam començar ja es va marcar aquest objectiu del govern alternatiu amb l’objectiu per anar construint aquesta alternativa que ens pogués portar en un futur al govern de la Generalitat. Vam treballar amb un grup gran, perquè veníem de ser molts menys diputats, i crec que hem aconseguit trobar a cadascú la seva tasca, i tothom s’ha sentit implicat en el projecte, que és una cosa molt important. Jo crec que el PSC sempre fa projectes corals, en el qual no només hi ha un lideratge, un hiperlideratge, sinó que hi ha un projecte coral. És veritat que, en aquest cas, és molt al voltant de Salvador Illa, amb una personalitat molt sensata, una persona molt seductora. En aquests tres anys, perquè no ens coneixíem d’abans, hem sigut capaços d’anar forjant aquesta relació de treball que creiem que donarà els resultats que esperem el 12 de maig.
Les enquestes els són favorables, però per tenir un govern fort i estable necessitarien pactar amb algun altre grup parlamentari.
Bé, veurem què diuen els ciutadans el 12 de maig. Queden encara unes setmanes. La nostra voluntat, òbviament, com la de qualsevol partit, és guanyar les eleccions amb prou comoditat per poder governar sols. Això és el que voldríem, perquè significa que també pots tirar endavant el teu projecte, amb tota la seva globalitat. Si pactes, òbviament has de cedir, i, per tant, ja no és el 100% del que tu voldries. Nosaltres aspirem a això. Després veurem. S’haurà de llegir bé el resultat del 12 de maig i a partir d’aquí ja decidirem. Nosaltres sempre hem dit que hem sigut capaços d’acordar amb tothom. És a dir, hem tingut acords amb Esquerra, amb Junts, amb els comuns. Hem pactat amb molta gent al Parlament amb lleis diverses i amb propostes de resolució diverses. En aquest sentit, jo crec que hem demostrat que tenim capacitat de dialogar i d’acordar amb aquells grups que siguin capaços o que comparteixin el nostre projecte. La facilitat d’acordar la tenim, però la nostra voluntat és governar sols i veurem després del 12 de maig quina lectura es fa del que decideixin els ciutadans.
Perquè Salvador Illa pugui ser president, necessiten que l’independentisme no tingui majoria al Parlament?
Necessitem tenir una majoria de vots al Parlament. Necessitem 68 vots o necessitem més vots a favor que en contra. En aquests moments, sembla que anem tres grups al capdavant i, per tant, és obvi que necessitarem, com a mínim, dos grans grups, o un gruix de vots que donin suport, o que no facin un govern alternatiu. Nosaltres aspirem a passar dels 40 perquè no sigui plantejable un govern sense Salvador Illa.
La fórmula preferida seria un pacte d’esquerres?
Nosaltres sempre preferim pactes d’esquerres i això ho hem dit sempre. Ara bé, a nosaltres ens agradaria governar sols perquè el nostre projecte és un projecte molt treballat després d’haver escoltat molta gent durant aquests tres anys. Ens agradaria poder-lo portar a terme la seva globalitat. Ara bé, després veurem què passa. Coincidim en algunes coses amb partits d’esquerres i hem discrepat clarament amb d’altres i, per tant, és clar que ens uneixen coses però també ens separen altres.
Amb Esquerra venen de pactar un pressuposto fallit, però els republicans es mostren reticents a un tripartit i veuen impossible investir Illa.
També hem sentit dir que no s’investiria Pedro Sánchez i se l’ha investit. Entenc que en campanyes diuen moltes coses, però, evidentment, Esquerra farà el que consideri. Jo crec que estaria bé no posar-nos vetos, perquè els ciutadans parlen i hem de respectar la voluntat dels ciutadans. Quan els ciutadans no ens donen majories absolutes, que sembla que és el que passarà el 12 de maig, hem de ser capaços d’acordar, com fan els ciutadans en una comunitat de veïns, on no tots pensen igual però són capaços de posar-se d’acord per a un objectiu. Sento massa això d’una possible repetició d’eleccions. Amb una repetició electoral no fem cap bé a la democràcia i als ciutadans, que ja han vist com no s’aprovaven uns pressupostos que tenien conseqüències en la seva vida quotidiana. Per tant, jo crec que hem de llegir els resultats el 12 de maig i fer els esforços per constituir un govern. Fa tres anys va passar això, es van guanyar les eleccions, no vam formar part del govern, però van poder continuar les institucions en funcionament. Hem de fer esforços per pactar i que hi hagi un govern i que generi estabilitat. És una de les coses que, en els darrers deu anys, no hem tingut, aquesta estabilitat i aquestes certeses necessàries per poder tirar endavant reformes o projectes importants. Vull recordar que hem tingut els pitjors resultats en PISA i això no ho arreglem ni en un any ni en dos, i probablement necessitem grans acords per poder tirar endavant projectes ambiciosos en l’àmbit de l’educació.
Es veu tirant endavant acords amb Junts?
Hem tirat endavant projectes amb Junts. Hem aprovat moltes coses amb Junts al Parlament en matèria de sequera, en matèria de projectes estratègics. En algunes coses ens hem trobat. Vam ser capaços també formar un acord pel català a l’escola la majoria dels grups. A Junts li va costar, però hi va entrar. Crec que hem pogut acordar amb Junts i hem pogut acordar amb Esquerra. Algunes coses les compartim amb Junts, altres amb Esquerra. Evidentment, nosaltres tenim el nostre projecte i amb algunes coses es discrepa amb uns o amb uns altres. Veurem què passa, però la capacitat d’acordar del PSC està demostrada. I crec que el que hem de posar per davant tots els partits és l’estabilitat d’aquest país i la capacitat de tirar endavant projectes perquè continuï generant oportunitats.
D’aquesta possibilitat d’acords, l’extrema dreta en queda al marge?
Absolutament. Nosaltres ja hem dit que ni amb Vox ni amb Aliança Catalana es poden fer acords. A mi m’agradaria també que les forces independentistes diguessin que no pactaran ni amb Vox ni amb Aliança Catalana. És una mala notícia, diguéssim, que entri a les institucions, però de nou respectem el que decideixin els ciutadans. Però hem d’arraconar l’extrema dreta, independentista o no, dels acords que es facin.
Acceptarien els vots del PP i/o Vox si d’això depengués la investidura del seu candidat?
Nosaltres no buscarem mai els vots ni de Vox ni d’Aliança Catalana. No els buscarem, ni els negociarem, ni els pactarem. En una investidura els grups voten el candidat que consideren. No pots impedir que et votin si ho volem fer. Però nosaltres no negociarem mai amb l’extrema dreta, independentista o no independentista, perquè ens voti.
Puigdemont ja ha advertit que hi pot haver conseqüències si es repeteix l’operació Barcelona a Catalunya.
Jo li vull recordar al president Puigdemont que nosaltres vam guanyar les eleccions el 2021 i no vam governar. I no vam muntar cap xou. El que ha de fer és respectar la democràcia i el nostre sistema parlamentari que, malgrat que tu guanyis unes eleccions, si hi ha una majoria parlamentària en la qual no hi ets, aquesta majoria pot governar. És el que ha passat també a Espanya. També vull recordar al senyor Puigdemont que va votar Pedro Sánchez i no va ser el partit que va guanyar les eleccions. Aquestes són les regles de la democràcia. I les capacitats d’acords són les que a vegades fan que qui ha guanyat no governi. És el que li va passar al PSC i crec que hem estat molt pulcres i molt institucionals a l’hora de respectar el resultat que hi ha hagut en forma de govern. Després, quan es va trencar el govern, hem arribat a acords amb uns i amb uns altres perquè ens sembla que és el que toca. Al final estem en política per transformar la nostra realitat. I es transforma construint, no constantment posant-te al racó de la història.
El retorn de Puigdemont pot marcar la campanya?
És una decisió que ha de prendre ell. Si realment torna abans del 12 de maig o no torna ni trepitja Catalunya, que fa molts anys que no ho fa. És una decisió seva. Nosaltres la respectarem. Nosaltres, faci el que faci Puigdemont, tenim un camí marcat. El nostre full de ruta és explicar el nostre projecte en positiu. Parlar de les coses que creiem amb humilitat que preocupen la gent, com la sequera, l’educació, la sanitat, les infraestructures, i no ens mourem d’aquest camí per molt que Puigdemont aterri a Catalunya abans del 12-M. És una decisió que han de prendre ells en funció també dels seus interessos.
I per què s’oposen a fer el debat de TV3 a Perpinyà?
El que hem dit abans amb els debats és que han de complir tres condicions. El comitè de campanya ha dit que la primera és que es faci a Catalunya, que em sembla raonable, perquè són unes eleccions a Catalunya. Segons, que hi hagi una majoria de grups parlamentaris també per mostrar la diversitat que té el país i per respecte també als ciutadans que voten totes les opcions possibles. I tercera, que se’n pugui fer difusió. Aquest debat que alguns plantegen no compleix algunes d’aquestes condicions i, per tant, nosaltres no ho veiem. En fi, Junts ja ho sabia quan presentava el president Puigdemont que això faria molt difícil algunes coses. Ahir vam estar en un acte amb Josep Rull, que és el número 3 de la llista de Junts, i vam estar parlant i dialogant d’una manera molt normalitzada. Això és el que volem per a Catalunya després dels indults i amb l’amnistia, i posar el comptador zero per tornar a fer política. Posar el president Puigdemont de candidat tenia alguns inconvenients que suposo que ells ja devien valorar.
Salvador Illa està disposat a debatre amb ell?
Nosaltres estem disposats si es compleixen aquestes tres condicions a debatre amb qui calgui i no tenim cap problema de fer-ho amb Puigdemont com ho farem amb altres membres de la candidatura.
Una de les coses que el govern ha posat sobre la taula just després de convocar eleccions és un finançament singular. Vostès hi estan d’acord?
Primer, li voldria dir que el document que ha fet el Govern, que representa només Esquerra, que en aquests moments al Parlament el representen 33 diputats, és una proposta molt poc treballada. En aquell document, que he llegit de dalt a baix, hi ha una part de diagnosi que nosaltres podem compartir del sistema actual, que està caducat des del 2014 perquè, entre altres coses, el Govern d’Esquerra i Junts no s’havia posat a negociar. Mai ha ocupat la cadira que li pertocava i, per tant, tampoc hem pogut exposar on tocava quins eren els elements per a nosaltres de millora en aquest sistema. Podem compartir molts elements de crítica al sistema, un sistema que, per cert, en els últims anys ha augmentat un 47% les inversions per a Catalunya. El pressupost del 2024 comptava amb 29.000 milions d’euros del sistema de finançament i fa només 6 o 7 anys estàvem a 14.000 o 15.000 milions. És a dir, que han augmentat moltíssim els recursos que venen del sistema de finançament autonòmic.
Però s’ha de reformar?
S’ha de reformar, òbviament, sí. S’ha de fer més just, més transparent, més equitatiu. Nosaltres defensem que Catalunya ha de tenir més recursos perquè no podem ser la tercera comunitat a donar i la catorzena a rebre, però això s’ha de fer amb un marc multilateral perquè aquesta relació bilateral no té cap sentit en un estat federal compost com el nostre, on el que passa a uns afecta els altres. Per tant, no ens agrada la proposta que es fa en què es diu que Catalunya tindrà tota la capacitat normativa des del punt de vista dels impostos i a més recaptarem i gestionarem. Primer, tens unes limitacions a Europa, però després nosaltres creiem que si som a Espanya tenir aquestes divergències en els impostos no té gaire sentit. Ara be, estem contra el dúmping fiscal i també ens agradaria justament que la modificació del sistema de finançament posés uns topalls perquè no passés el que passa a Madrid, que la gent se’n va allà perquè no hi ha impostos de successions, perquè hi ha menys impostos que a Catalunya. Per tant, nosaltres creiem que aquest debat s’ha de fer conjunt, tenint en compte que sí que volem més recursos, que nosaltres ja voldríem que s’hagués desenvolupat el Consorci Tributari de Catalunya, que descriu l’article 204 de l’Estatut.
El que fa referència a recaptar els impostos.
A recaptar i gestionar conjuntament amb l’Estat. Aquí guanyaries moltes coses. Tens molts beneficis. Està aprovat des de l’Estatut, perquè aquest article no es va tocar pel Tribunal Constitucional, i no s’ha desenvolupat. Si ho haguéssim treballat, ara podríem fer un pas més, però no hem fet res. Nosaltres estem amb la voluntat de poder desenvolupar aquest Consorci i de recaptar i gestionar tots els impostos amb la capacitat normativa que tenim. Això sí, demanant també que el sistema de finançament marqui aquests mínims d’alguns impostos per no generar aquesta deslleialtat fiscal i aquesta competència fiscal que hi ha entre comunitats autònomes que no ens aporta res.
Una altra qüestió que ha posat el Govern sobre la taula en precampanya és el referèndum, que diu que està sobre la taula de negociació amb el PSOE. És possible celebrar un referèndum sobre la independència a Catalunya?
No, no és possible i, més que res, no el volem. Nosaltres creiem en la relació Catalunya-Espanya, que segons el CEO preocupa el 9% dels catalans. No és la primera preocupació dels catalans. Nosaltres creiem que s’han fet dues apostes molt importants per part del govern d’Espanya que són els indults i l’amnistia. Això ha portat una certa normalització de la situació a Catalunya i això segurament millorarà, perquè l’amnistia encara no està aprovada. Ha permès posar el comptador zero. En canvi, el referèndum és tornar a posar un element divisiu a la societat catalana, que és tornar a votar a favor o en contra, sense els grisos, sense matisar. Creiem que no és el que necessitem en aquests moments. Creiem que el que toca és que parlem de les coses que preocupen la gent, que han estat oblidades en els darrers 10 anys. És a dir, les inversions en infraestructures del cicle de l’aigua, en educació. No volem que després d’aquests esforços enormes que s’estan fent per normalitzar la situació, amb l’amnistia i els indults, ara tornar a posar aquest element divisiu. Votarem el 12 de maig i els ciutadans també diran la seva.
Però l’últim CEO constata que un 70% dels catalans hi estarien a favor.
Sí, quan tu preguntes als ciutadans vostè està a favor del dret a decidir… A decidir? Sí, clar, els ciutadans estan a favor de decidir, però a decidir moltes coses. Estic segura que els ciutadans també estarien d’acord a decidir que els atenguin en menys de 5 dies al centre d’atenció primària o que la llista d’espera per operar-te cataractes o del maluc no sigui la que és ara. Sincerament, el PSC no està per afavorir que es faci una altra votació a Catalunya divisiva com és el referèndum, sinó, al contrari, per unir els catalans amb aquestes propostes que han costat molt tirar endavant i ja ho veiem amb la crispació que hi ha, no tant a Catalunya, sí a la resta d’Espanya, i no amb aquest element divisiu.
Ha parlat de l’educació. La llengua és una preocupació per al PSC?
Sí, i tant. De fet, en el programa que estem treballant evidentment parlem de llengua. El nostre objectiu en l’edat escolar és que tots els nens i nenes surtin amb un bon nivell de català i de castellà. És a dir, que aprenguin les dues llengües. Són les dues llengües oficials. I ens agradaria que s’hi afegís una tercera, l’anglès, que és un dels elements de desigualtat més gran que hi ha a l’escola perquè qui se la pot pagar amb extraescolars té un bon nivell d’anglès i qui no, no el té. Això genera desigualtat després en tota la trajectòria. Per tant, l’objectiu és que els nens surtin amb un bon nivell de català i de castellà i la llei que es va aprovar al Parlament té com a objectiu això i que en funció del teu entorn socioeconòmic i socioeducatiu es reforci una llengua o l’altra. No és el mateix estar a Tremp que estar al barri de Sant Cosme, al Prat, no? Els equips directius s’han d’adaptar una mica i reforçar una llengua o l’altra amb l’objectiu que els nens surtin amb aquest coneixement de les dues llengües. Però hi ha un problema a les aules, perquè hi ha molta diversitat, perquè la matrícula viva fa que constantment estiguin entrant persones que no coneixen el català, moltes vegades tampoc coneixen el castellà. S’ha de posar més recursos a les aules per atendre aquesta diversitat lingüística, que evidentment no és la dels anys 80, i per tant aquí s’han de fer esforços.
I fora de l’aula?
Fora de l’aula els darrers anys no hem fet res. Quan analitzes les dades també el que et diuen és que les dificultats estan a l’àmbit social. És a dir, en l’ús social del català, què passa als patis què passa al carrer, i aquí és on realment el català ha reduït la seva quota. Això vol dir que hem de fer coses en aquest camp. Un dels semàfors vermells que li traiem al Govern és: què hem fet en aquests anys amb el català? Perquè havíem perdut la programació infantil en català, ara l’hem recuperat, però amb uns índexs molt baixos encara, no tenim plataformes on hi hagi realment productes en català. S’ha d’incentivar molt la llengua perquè no es perdi i perquè els nostres fills, no només la coneguin i l’aprenguin, sinó que la parlin. Aquest és el repte que jo crec que tenim les llengües minoritàries i nosaltres amb això hi som i hi serem, i ho sap el Govern. De fet, estava no s’ha pogut tancar el Pacte Nacional per la Llengua perquè s’han convocat eleccions, però estàvem compromesos des del primer dia i ho sap la consellera que amb això tenia el PSC al costat.
Per solucionar la situació del català veuen amb bons ulls la proposta de Pere Aragonès de crear una conselleria específica per a la llengua catalana?
Pots tenir una conselleria i si no hi poses recursos i polítiques ambicioses no serveix per a res. Hem tingut una conselleria d’Universitats i Recerca i els pressupostos en aquest camp no han crescut el que es mereixeria tenir una conselleria. És a dir, tenir una conselleria no et garanteix que posis més recursos, que prioritzis aquella política i que allò millori. I ho he vist amb universitats i recerca, que he hagut de negociar els pressupostos i he comprovat com ens ha costat moltíssim posar recursos. Tenir una conselleria si després no la prioritzes… Per a nosaltres no és el més important. El més important és realment tenir un pla pel català, posar recursos, prioritzar-los i això pot ser amb una conselleria o no. Però l’important no és com estructures tu el govern, sinó quins recursos hi poses. Si al final, la prioritat es troba aquí i es veu amb els recursos i les polítiques.
El Hard Rock va fer descarrilar l’anterior legislatura. Els comuns ja situen una altra vegada el Hard Rock i l’ampliació de l’aeroport com una de les qüestions a negociar per formar part o per donar suport a un govern. Estan disposats a fer alguna concessió en aquest sentit?
El Hard Rock va ser l’excusa per empènyer el govern a unes eleccions, perquè l’any 2022 van aprovar un pressupost on hi havia 120 milions d’euros per al projecte, per a la compra i venda dels terrenys de l’Incasol. Els comuns tenen un projecte, veurem el suport després que tenen per part dels ciutadans, i nosaltres en tenim un altre. Una de les coses més importants per a nosaltres és ser un país seriós, un país estable. És que els inversors quan miren Catalunya diguin ‘ah, aquí es pot invertir perquè hi ha un govern estable, hi ha un govern sòlid, que no canvia d’opinió cada dos per tres’. És molt important generar estabilitat perquè es vingui a invertir a Catalunya amb energies renovables o amb recerca. I amb el tema del Hard Rock nosaltres sempre hem dit que un projecte que fa tants anys que es va plantejar, que ha tingut lleis concretes i que ha de tenir una tramitació urbanística, s’ha d’acabar la tramitació urbanística i començar a fer les inversions. Els comuns això no ho comparteixen. Ja veurem els resultats que tenim el 12 de maig i quins acords es poden fer. Però saben que nosaltres defensem la seriositat i que projectes que tenen el suport del territori, Cambres de Comerç, agents socials i econòmics, sindicats es tirin endavant. No sé quin suport tenen els comuns a Tarragona, però nosaltres en tenim i escoltem la gent d’allà i ens diuen que volen una inversió d’aquest tipus que complementi la de Port Aventura.
Aragonès els va demanar algun gest per facilitar l’acord de pressupostos?
Ells sabien que nosaltres demanàvem acabar la tramitació, el govern també ho veia, això estava a les acaballes i s’havia de fer i em sembla que qui no acceptava massa gestos eren els comuns, perquè van dir que o s’atura el projecte o no hi ha pressupostos. Aturar el Hard Rock era molt complicat, no només per al PSC, per al Govern també, perquè està en tramitació i finalització administrativa. Em sembla que els comuns es van equivocar, perquè basar-ho tot en un projecte que tothom sap que hi van donar suport el 2022 i el 2023 desmunta l’argument.
De fet, els comuns critiquen que vostès fan polítiques de dretes, però alhora els situen com un dels socis referencials a l’hora de negociar el futur govern.
Sí, són contradiccions que tenen els comuns. Cadascú després ja decidirà si som un partit d’esquerres o no, ho veuran amb les polítiques que plantegem en el nostre programa electoral. Nosaltres no vam ser els que vam posar en marxa el Hard Rock, ni vam donar la llicència al casino. Ho va fer Esquerra Republicana i ho va fer Junts. Ara, volem que el país sigui seriós i que tinguem institucions serioses i estables. A banda que nosaltres hem defensat això, també hem defensat que hi hagi un centre descarbonització per a la indústria química a Tarragona i hem posat 10 milions d’euros al pressupost a través d’Eurecat, de la universitat, del centre de recerca en química allà. Quina és l’alternativa que plantegen els comuns o que plantegen aquests partits que sí que diuen que són de veritat d’esquerres? Perquè nosaltres diem, generem riquesa en un territori que perd població i té moltes persones aturades al sector del turisme, que si fem bé les coses, genera molta riquesa. Entre el comerç i el turisme parlem del 20% del PIB. El turisme evidentment pot ser de molts tipus, pot ser de qualitat, pot ser familiar, pot ser esportiu, doncs anem a buscar aquest tipus de turisme. Un turisme de visites, de reunions, que és el que nosaltres voldríem que signifiqués el Hard Rock. Però també invertir en universitats, en centres de recerca, perquè la nostra indústria química pugui mantenir-se a Tarragona molt més neta, menys contaminant. No he vist propostes dels comuns en aquesta línia. Llavors, això de ser d’esquerres de veritat, ja ho decidiran els ciutadans quan vegin les propostes de cadascú.
Abans s’ha marcat la fita dels 40 diputats, és l’objectiu per a la nit electoral?
Tant de bo la puguem superar. Nosaltres no ens posem límits per somiar. Espero que guanyem amb una distància important respecte dels altres partits polítics, amb tot el respecte per tothom, i que puguem governar. Jo crec que la voluntat que té Salvador Illa, que té el PSC, no només és guanyar, que ja ho vam fer, és que puguem governar i donar estabilitat a aquest país i posar en marxa projectes i oportunitats que crec que hem perdut massa els catalans i crec que ens toca per a una etapa en què construïm i comencem a situar-nos en aquells llocs on havíem estat fa molt de temps. Al capdavant en energies renovables, al capdavant en educació, al capdavant en infraestructures a l’aigua… En fi, havíem sigut referents en moltes coses, venien a veure’ns. I, ara, per desgràcia, estem a la cua amb moltíssimes matèries.
