Entre les eleccions al Parlament del 2017 i les del 2021, els partits independentistes van enviar al sac de l’abstenció el 35% dels vots. Exactament, 713.296 paperetes perdudes en quatre anys, malgrat la repressió constant als jutjats, la sentència del TC contra els líders del procés empresonats i la persecució internacional dels exiliats. El bloc unionista va perdre el 40% dels sufragis, 892.000 vots. Era el balanç d’una desmobilització ciutadana generalitzada -en plena pandèmia, val a dir-ho- que va afectar els dos blocs de la cambra catalana. Però si a les files unionistes no està en dubte l’hegemonia del PSC -caldrà veure, a més, quin efecte té en la candidatura de Salvador Illa la situació de Pedro Sánchez-, i aquesta gran bossa abstencionista no canviarà l’ordre de poder intern, al bloc independentista els 713.296 abstencionistes es convertiran en l’àrbitre de la batalla per l’hegemonia interna del moviment. A més, és clar, de poder apuntalar o no una nova majoria absoluta a la cambra catalana com en els darrers dotze anys.
La confrontació ERC-Junts, arma de doble tall
Aquest 12-M arriba després que la coalició de Govern ERC-Junts que es va formar el maig de 2021 amb Pere Aragonès de president i amb l’empara parlamentària de la CUP es trenqués l’octubre de 2022, amb la sortida de Junts per discrepàncies en el full de ruta de negociació amb l’Estat. De fet, només un escó separava ERC (33) de Junts (32), de facto, un nou empat tècnic dins del bloc independentista que el 2017 també s’havia produït a la inversa, amb 34 escons per a Junts i 32 per als republicans. Aquestes eleccions, per tant, es plantegen també en clau d’hegemonies internes, on els abstencionistes seran el gran mercat on aniran a pescar vot totes dues formacions.
“La pregunta que ha de respondre el 12-M és si la confrontació oberta entre ERC-Junts aconseguirà remobilitzar aquests 700.000 independentistes que fa quatre anys que no van anar a votar, i que a aquest 2023 van anar parcialment al PSC. Puigdemont promet restitució, però què farà? I Aragonès promet una gestió autonòmica amb algun detall com l’intent de referèndum. Fins a quin punt això pot fer tornar a les urnes tot aquest vot independentista perdut?”, qüestiona el director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i professor de Ciència Política de la UAB, Oriol Bartumeus. En aquest context, l’expert considera que no hi ha gaires al·licients per a la mobilització d’aquest vot: “És una esmena a la totalitat al procés, retrocedir fins a l’any 2012”.
El politòleg i professor de la UPF Toni Rodon també assenyala la mobilització de l’abstenció com la clau de volta per als partits independentistes, remarcant que, a més dels 700.000 perduts el 2021, “molts altres van anar a votar amb la pinça al nas el 23-J”: “Si tornen a les urnes o no serà determinant per veure si el 12-M hi ha un canvi de tendència o si el projecte independentista s’ensorra i anem a una etapa de recolliment com havia passat històricament”. De fet, Rodon assenyala que, al marge de si l’independentisme aconsegueix retenir el poder a la Generalitat, els votants són conscients que “l’etapa del procés fa temps que es va tancar i que ara estem en un altre escenari”.
Una percepció que comparteix Bartumeus, que assenyala que “l’independentisme com a proposta política no s’hi juga res, el 12-M, la lluita és interna. Si té majoria o no al Parlament no obre la porta a res. Que l’independentisme sumi només voldrà dir que Catalunya tindrà un govern independentista. Per això els esforços d’ERC i Junts van a veure quin dels dos queda per davant, però el gran problema de l’independentisme és que es va quedar sense horitzó el desembre de 2017″.
El professor de ciència política de la UB Jesús Palomar també veu com a central el rol que juguin els abstencionistes del 2021. L’expert alerta que si bé les enquestes donen per feta la victòria del PSC, “cal recordar que la bossa d’abstencionistes es pot reactivar davant la possibilitat que governi el PSC, més tenint en compte que l’abstenció independentista va ser un càstig per a Junts i per a ERC per la gestió post-2017, i el resultat del càstig va provocar la victòria, en vots, del PSC”. En aquest sentit, Palomar apunta que “aquest temor a un Govern liderat per Salvador Illa pot reactivar molts exvotants d’ERC i de Junts, que no preveien que aquest càstig als partits es convertiria en la victòria al PSC”. El professor de la UB afegeix un altre factor sobre l’abstenció, l’aparició de la llista Alhora de Clara Ponsatí: “El fet que l’ANC no es presenti li dona possibilitats, especialment pel paper de Clara Ponsatí, que pot captar una part de l’abstencionisme independentista de 2021 o bé dels “enfadats” amb Junts, fet que restaria suport a Carles Puigdemont”. També Bartumeus creu que el fet que “tant ERC com Junts no tinguin projecte” ha facilitat que neixi “aquesta facció més exaltada de l’independentisme”.
Ara bé, sobre les possibilitats que Alhora, o també la llista d’Orriols, aconsegueixin representació, Toni Rodon posa xifres a la gesta: “Aquestes llistes entren bàsicament per dos motius, quan aconsegueixen concentrar el vot a Barcelona i passar del 3%, i en menor grau, a Girona. Si a Barcelona tenen entre 60.000 i 80.000 vots, diria que tenen garantit 1 i fins i tot 2 diputats, i a Girona el traurien amb 17.000 aproximadament. A més abstenció, més possibilitats tenen. Però una participació alta els aniria a la contra, com va passar amb Unió, que amb 100.000 vots es va quedar fora”, concreta aquest expert en participació política i comportament electoral.
El factor CUP
Fins ara, la CUP ha estat la baula imprescindible per investir un president independentista. Mai ERC i Junts, o Junts pel Sí, han aconseguit els 68 escons sense els anticapitalistes. Arriba al 12-M amb 10 escons i candidata nova. “La CUP té una dificultat afegida a les que habitualment ja té, dificultats per trobar perfil destacable en caps de llista, i és que el projecte està tocat i ara els tocava una refundació que l’avançament electoral no els ha permès fer”, apunta Jesús Palomar, que afegeix que el fet que els cupaires ja estiguin “plenament institucionalitzats” i que “en totes les eleccions els suports rebuts hagin anat baixant” poden provocar que perdin votants, “amb una fuita especialment a ERC o a l’abstenció”.
Després del 12-M: l’ordre dels factors sí que alterarà el producte
En matemàtiques, hi ha una regla bàsica: l’ordre dels factors no altera el producte. Tant és multiplicar 2×4 que 4×2. Però en política, l’ordre és determinant. I la batalla interna entre ERC i Junts condicionarà, amb majoria absoluta o sense, la composició del nou executiu. Amb una sola excepció, que apunta Toni Rodon: “Se’n parla poc, però pot passar si l’independentisme no se’n surt, una operació Collboni amb Salvador Illa, que sigui president amb els vots del PP, VOX i Comuns, i faci un govern en minoria”.
En tot cas, en clau interna, qui obtingui un sol vot de més, ERC o Junts, tindrà l’autoritat per liderar les converses per intentar la unitat independentista també amb la CUP, si és que hi ha majoria absoluta. Però què passa si no sumen 68 o més escons i el PSC torna a guanyar? “Si Junts queda per davant d’ERC, hi ha una possibilitat que ERC acabi decidint fer president Salvador Illa. I si ERC passa per davant de Puigdemont, farà el que sigui per retenir la presidència”, diu el director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i professor de Ciència Política de la UAB, Oriol Bartumeus, que considera que la fórmula del tripartit podria reeditar-se si el bloc independentista no suma. Tampoc no descarta aquesta aritmètica el professor Jesús Palomar, que considera que “ERC té més possibilitats de pacte amb el PSC, del dret i del revés, tant si guanya el PSC com si ho fa ERC. Perquè ERC té més capacitat de recollir el vot de diferents partits que no puguin governar i que els donin suport en una sessió d’investidura (PSC, Comuns, CUP o fins i tot Junts), en canvi, les possibilitats de Junts només passen per dins del bloc independentista i amb menys intensitat”.
Finalment, Bartumeus posa el focus en Madrid, apuntant que l’ordre intern del bloc independentista pot tenir conseqüències en l’estabilitat del govern espanyol, això sí, sempre a l’expectativa de la decisió que prengui dilluns Pedro Sánchez. “El que quedi descavalcat a Catalunya si no hi ha un govern independentista tindrà efectes al Congrés. Si el PSC entra en l’aritmètica i tria ERC o tria Junts, qui quedi fora del poder no tindrà al·licients per mantenir el govern del PSOE a Madrid. Per això al PSOE li interessa que hi hagi una entesa entre ERC i Junts a Catalunya i que no canviï l’statu quo aquí”, conclou aquest expert.
La nit del 12-M se sumaran escons als dos blocs, però sobretot, s’endreçarà el bloc independentista.
