La CUP s’integra en les mobilitzacions dels sindicats per al dia internacional del treball. En aquest primer de maig marcadament electoral, els anticapitalistes han participat de les marxes de les organitzacions de treballadors alternatives. Entre banderes de la CNT, entre altres estructures al marge del sindicalisme majoritari, la número 1 de la formació per la demarcació de Barcelona a les llistes del 12-M, Laia Estrada, ha posat sobre la taula el seu projecte central en l’àmbit laboral –molt més ambiciós, val a dir, que el que porten per bandera Comissions Obreres i UGT–. Segons ha informat la candidata, els cupaires aspiren a implementar una jornada laboral de 30 hores setmanals, així com un salari mínim que garanteixi una retribució dels treballadors del país de 1.596 euros en 14 pagues. Amb aquesta alça, la referència retributiva catalana competiria amb mercats com el francès, que estableix el sòl retributiu en 1.750 euros en 12 pagues. Quedaria encara per sota de l’alemany, el belga o el neerlandès, on l’SMI supera els 2.000 euros mensuals, també sense separar les dues pagues extraordinàries.
La cap de cartell de l’esquerra independentista en els comicis del 12 de maig recorre a la història per justificar un paquet de mesures que s’allunya substancialment de la realitat laboral de l’Estat a hores d’ara. “Ja fa cent anys que les treballadores van aconseguir la jornada de 8 hores amb la vaga de la Canadenca”, rememora Estrada; entre retrets per l’immobilisme al món del treball en el darrer segle. El moment, a més, és dolç per al teixit empresarial, especialment per a les grans companyies de l’Ibex. “Les principals empreses espanyoles van batre rècords de marges de beneficis el 2023”, argumenta la presidenciable cupaire; fet que justifica una important expansió dels drets i els beneficis de les rendes del treball. En aquest sentit, insta la resta de partits sobiranistes a significar-se sobre el model econòmic que proposen. “Les forces que es diuen d’esquerres han de fer polítiques reals per repartir la riquesa i el treball”, etziba la tarragonina. El focus, però, apunta a Junts: el partit del president a l’exili Carles Puigdemont “ha d’explicar quina república vol”. “Si en vol una en la qual només guanyi una minoria, estarà reproduint el que ja succeeix a l’Estat espanyol, només canviant-hi la bandera”, critica.
Emergència laboral
“La lluita de classes existeix, i l’estan guanyant els rics per golejada”, alerta Estrada, fent seva la cita del magnat estatunidenc Warren Buffett. Aquesta victòria aclaparadora de les elits empresarials respon, lamenta la candidata, a la manca d’organització dels treballadors, ancorats pel “mantra pervers que diu que no hi ha alternativa”. La derrota de classe, argumenta, es nota en les condicions materials de les majories socials: l’enquistament dels salaris no iguala ni de bon tros l’escalada inflacionista; i el salari de referència –el mínim necessari per cobrir totes les despeses per garantir una vida digna– ha pujat un 45% a la regió metropolitana de Barcelona en la darrera dècada; fet que ha deixat enrere prop de la meitat de les llars del territori. Sobre aquest teló de fons, des de la CUP retreuen “les proclames triomfalistes dels governs català i espanyol”; que titllen de “broma de mal gust”. “De poc serveix crear llocs de treball si són precaris”, sentencia Estrada. “Contra aquest empobriment, només hi ha una recepta: repartir el treball i la riquesa”; conclou.
