Només 10.716 catalans residents a l’exterior han pogut exercir el seu dret a vot a les eleccions del 14 de febrer. Això representa tan sols un 4’2% del cens, que per aquests comicis era de 255.163 persones. Aquesta xifra no només contribueix a enfonsar la participació, que en aquestes eleccions va registrar les dades més baixes des de 1980, sinó que torna a mostrar la realitat d’un sistema que sovint és qualificat de “poc transparent”. De fet, el govern espanyol va presentar una proposició de llei per derogar el vot pregat en plena cursa electoral, malgrat que aquest va ser fruit d’un acord entre els socialistes i el PP l’any 2010.
El fet que només un 64% de les 16.729 persones que van sol·licitar el dret a vot en aquestes eleccions hagin pogut votar suposa que fins a un 36% dels vots s’han perdut perquè no han arribat a temps al recompte. Històricament els residents catalans a l’exterior han tingut problemes per votar, bé perquè reben les paperetes més tard de la data electoral o perquè s’extravien pel camí. Mireia Domènech, periodista catalana resident a Suïssa i especialitzada en vot exterior, reclama més transparència en el procés per part dels consolats: “Després de tot el viacrucis que patim, per la manca de transparència no hi ha manera de saber què ha passat amb els nostres vots”. L’experta assegura que aquesta “manca de transparència” comporta també una pèrdua de confiança en el procés electoral. “Estan convertint el votant exterior en una espècie en extinció”, continua.
Enguany, a la falta de rigorositat i les greus deficiències estructurals del sistema de vot pregat s’hi ha sumat el canvi de parer de la Junta Electoral de Barcelona, que ha declarat nuls 460 vots, una dada sense precedents. “És una bestiesa que un 5’75% dels vots que han arribat s’hagin considerat nuls”, lamenta l’experta, que denuncia que a totes les eleccions es perden com a mínim un terç dels vots. “No dubto de la bona fe dels funcionaris que recompten, però com que no són transparents amb el criteri sospitem que alguna cosa ha passat”, afegeix. Aquest descontrol en el vot exterior s’ha agreujat encara més amb la pandèmia i l’anunci d’ajornament de les eleccions que després va suspendre el TSJC. “És molt greu que hi hagi consolats on no ha pogut votar ningú”, etziba Domènech, que reclama una aposta pel vot electrònic “enlloc de parlar de la NASA catalana”.
Per altra banda, l’escrutini del vot exterior ha evidenciat encara més la victòria dels partits independentistes, que sumen el 52% dels vots, mentre que l’unionisme només convenç el 33% de l’electorat. El partit del president Puigdemont i Laura Borràs ha estat el guanyador entre el vot exterior a totes les circumscripcions, amb gairebé un 7% més de vots que el seu principal competidor, ERC.
Pagar per votar
A banda de les dificultats en el vot pregat que evidencien aquestes dades, la gran majoria dels països no tenen franqueig, i per aquest motiu els votants exteriors han de pagar per emetre el seu vot i que arribi a temps al consolat. “Molts votants gastem més diners per assegurar que el sobre arribi en 24h al consolat i entri a la balisa diplomàtica”, explica l’experta. El govern, però, calcula un reemborsament d’aproximadament 5 dòlars per votant, sense tenir en compte que alguns poden haver gastat més diners per assegurar-se que el seu vot sigui comptabilitzat. Això desincentiva la participació i enforteix l’abstenció en un sistema ja de per si molt deficient, segons explica aquesta experta consultada per El Món.
La devolució de les despeses al votant s’ha de fer efectiva via gir postal o, quan aquesta opció no existeix al país de destinació, a través de tercers. Ara per ara, explica la Mireia, la via triada és MRW o Western Union. A través d’un codi facilitat per Correus, teòricament es retornen els diners als votants, però moltes vegades la tramitació de les cartes és molt llarga i un cop la reben el codi que conté ja ha caducat.
El cas d’Andorra
El país veí té 13.941 catalans amb dret a vot. Això el converteix en el setè país amb més electors catalans inscrits al consolat, però només a 1.524 els han acceptat el vot pregat en aquests comicis. La xifra, esfereïdora de per si, encara ho és més en veure que gairebé el 20% d’aquests vots acceptats s’han perdut pel camí. “Correus sempre s’excusa en els serveis postals dels altres països, però en el cas d’Andorra són ells els que els distribueixen”, reclama l’experta, que titlla de “desastre” la gestió del Ministeri de l’interior i de l’empresa postal.
34 
