Les previsions s’han confirmat. L’efecte pandèmia, i també l’efecte TSJC, han convertit el 14F en la convocatòria electoral al Parlament de Catalunya amb una abstenció més elevada d’ençà de la represa democràtica. La participació ha estat del 53,56%, i per tant, l’abstenció ha arribat al 46,44%.
De les tretze eleccions catalanes que s’han celebrat des del 1980, en deu conteses s’ha superat el 35% d’abstenció. Fins el 14F, el registre més alt d’abstencionisme havia estat el 1992, quan es va registrar un 45,13% d’abstenció. Aleshores CiU va revalidar la majoria absoluta. El 2006, després del primer tripartit, es va produir un 43,96% d’abstenció. Les eleccions es van celebrar en un dimecres, dia de Tots Sants, i malgrat que l’elector nacionalista de CIU es va mobilitzar més i va millorar resultats, la suma dels antics socis de govern va servir per pal·liar la pèrdua de suports del PSC i ERC i es va revalidar pacte.
El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha assenyalat la pandèmia com al “principal motiu” que s’hagi registrat el mínim històric de participació en unes eleccions. No obstant, ha volgut fer un agraïment als milers de persones que han fet possible les eleccions del 14-F i al “comportament exemplar de civisme” de la ciutadania. “Més enllà dels resultats, avui la ciutadania de Catalunya també ha guanyat”, ha reblat. El conseller encarregat de l’organització de les eleccions ha insistit que els comicis han estat “plenament segurs“.
