El PSOE ha tancat la porta aquest dimarts al Congrés a la tramitació d’una iniciativa del PP que proposava sancionar per llei els càrrecs públics que llueixin llaços grocs o que no els retirin dels espais públics. La iniciativa, que només ha obtingut el suport de Ciutadans i que no té prou avals per prosperar, proposava sancionar com a infracció “molt greu” i poder cessar en el càrrec qualsevol actuació que no s’ajusti al “principi de neutralitat institucional” i que incompleixi l’obligació de “fomentar les actituds de respecte a la unitat d’Espanya i de la diversitat de les nacionalitats i regions que la integren en l’ús dels símbols en espais públics”. La portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, ha avançat el ‘no’ del Grup Socialista després de la reunió de la Junta de Portaveus i ha atribuït la iniciativa a la “batalla” del PP “amb les altres dretes per patrimonialitzar els símbols de l’Estat”.
“Els símbols estan protegits al nostre Codi Penal, i si el que es pretén és entrar en un debat amb les altres dretes sobre qui defensa més els símbols, nosaltres no hi entrarem”, ha dit Lastra, que ha afirmat que “el que cal fer amb els símbols és respectar-los i complir amb les lleis”. Segons Lastra, “si el que es vol és garantir la unitat de tots els espanyols el que cal fer és dotar-nos de normes, instruments, recursos i eines que facilitin la convivència entre espanyols, com augmentar el Salari Mínim Interprofessional, que la sanitat sigui universal, afavorir l’educació pública i en definitiva que s’apropvin uns bons pressupostos generals de l’Estat”.
Per contra, la portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat, ha afirmat que la proposta buscava fer que els espais públics “tornin a ser un espai de convivència” i donava una oportunitat a que “els catalans es tornin a agafar la mà”. “No podem permetre que a les platges de Catalunya hi hagi símbols que divideixen, enfrontin i ofenguin”, ha dit Montserrat, “ni que els funcionaris portin símbols que divideixen”.
Segons la proposició de llei que ja no es tramitarà, les autoritats públiques s’han “d’abstenir de fer” i “corregir immediatament” qualsevol “tractament il·legal que suposi un desmèrit, ofensa, injúria, vilipendi o desprestigi als símbols nacionals i oficials”, i “s’entendrà per tractament il·legal la col·locació o la reproducció gràfica o audiovisual de símbols, lemes o ensenyes de naturalesa partidista i que vulnerin la neutralitat institucional als espais públics”. Els mateixos càrrecs públics, segons la proposició del PP, estarien obligats a corregir “l’ús que els particulars facin” d’aquests símbols, i haurien de posar en coneixement de les autoritats judicials o del Ministeri Fiscal “qualsevol conducta que pogués ser constitutiva d’un delicte d’ultratge a Espanya”.
La proposta establia un sistema de sancions que considera falta “molt greu” un incompliment dolós d’aquestes obligacions, en una escala que també considera falta “greu” haver estat sancionat per dues faltes lleus, i “lleu” qualsevol “negligència o descuit en l’exercici d’aquestes obligacions”. La sanció per la comissió d’una infracció “molt greu”, segons la proposta, se sancionaria amb el “cessament del càrrec que ocupi el seu autor”, que tampoc “podrà ser proposat ni nomenat per ocupar cap alt càrrec durant un període d’entre 5 i 10 anys”, a més del trasllat de qualsevol possible delicte a la Fiscalia.
