El Grup Popular ha triat pel segon Ple que celebra el Congrés des de l’arribada a la Moncloa de Pedro Sánchez una iniciativa a favor de la unitat d’Espanya i la sobirania nacional que els ‘populars’ van registrar al setembre de 2016, quan el govern de Mariano Rajoy encara estava en funcions després de la repetició de les eleccions generals.
L’objectiu que persegueix el primer partit de l’oposició en ressuscitar aquesta proposició no de llei és forçar al PSOE a pronunciar-se sobre la necessitat que els grups parlamentaris aconsegueixin un Pacte per la Unitat d’Espanya i la Defensa de la Constitució. Des del PP acusen el PSOE d’ocultar els acords als quals haurien arribat amb els independentistes catalans i bascos a canvi de fer president el líder del PSOE.
En concret, el PP vol que el Congrés manifesti el seu “compromís i la seva determinació” per defensar “la unitat d’Espanya com a nació de ciutadans lliures i iguals” i “la sobirania nacional”, així com per “respectar la seva integritat enfront de qualsevol intent de referèndum de secessió d’una part del territori nacional”. El tercer punt de la proposició no de llei reclama que les forces parlamentàries “aconsegueixin un Pacte per la Unitat d’Espanya i la defensa de la Constitució”.
Similar a una altra de la legislatura fallida
La proposició no de llei, registrada el setembre de 2016, és similar a una altra presentada pel PP durant la ‘legislatura fallida’, i va formar part del bloc d’acords que Mariano Rajoy va oferir a PSOE i Ciutadans abans de segellar amb el partit taronja el pacte que el va permetre ser investit al novembre d’aquell any.
El PP subratlla en el text que la Carta Magna es fonamenta en la “indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Segons els ‘populars’, aquesta unitat i el reconeixement a aquesta diversitat han estat “les pedres angulars de l’èxit” de la Constitució que, recalca, ha garantit des de 1978 el període de “millor convivència” i ha generat també “la etapa de desenvolupament i prosperitat més gran” de la història d’Espanya.
Pilars de prosperitat i desenvolupament
El PP afegeix que aquesta prosperitat i desenvolupament s’ha sustentat en pilars com la sobirania nacional, la igualtat dels espanyols, la solidaritat entre persones i pobles, la convivència democràtica i el compliment de la Llei.
“Pilars que alguns qüestionen ara, des de l’incompliment de la Llei, la ruptura amb el nostre model constitucional i la negació de la inqüestionable realitat d’Espanya com a nació de ciutadans lliures i iguals”, ressalta, en al·lusió al procés independentista català, en un text escrit un any abans del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
El PP assenyala que enfront d’aquest desafiament, el govern espanyol (llavors del PP) ha reiterat el seu compromís i la seva convicció en la defensa de l’ordre constitucional i la legalitat vigent, que haurien de “ser plenament compartits pel conjunt de les forces polítiques que defensen l’Estat de Dret i el marc de convivència”. Per tot això, planteja que el Congrés aconsegueixi “un pacte per la unitat d’Espanya i la defensa de la Constitució”.
Per la seva banda, Ciutadans ha aprofitat per esmenar la iniciativa del PP amb la intenció que el Ple es pronunciï sobre la reforma electoral que plantegen per restar pes als nacionalistes en les Corts.
En concret, pretén incorporar un nou punt a la proposició no de llei perquè el Congrés es comprometi a “incloure, en una propera reforma del sistema electoral, l’obligació que totes les candidatures aconsegueixin un mínim del 3% dels vots vàlids emesos a nivell nacional com a requisit per obtenir representació al Congrés”, la qual cosa no compleixen els independentistes d’ERC i el PDeCAT, però tampoc el PNB, Nova Canàries, Coalició Canària, UPN o Fòrum Astúries.
Contra els independentistes
El Grup Popular, com a autor de la iniciativa, haurà de decidir aquest dimarts si accepta o no que se sotmeti a votació l’esmena plantejada per Ciutadans, que ha anunciat la portaveu de la seva Executiva, Inés Arrimadas en roda de premsa.
Arrimadas ha defensat que aquest sistema electoral seria “molt més modern i eficient”, i ha argumentat que en altres països del nord d’Europa ja existeixen aquests llindars mínims exigibles. “Volem que els partits que no arribin al 3% reservin la seva representació per al Senat”, ha explicat, afegint que aquest hauria de ser una veritable Cambra territorial.
Després de negar que aquest canvi suposi una “injustícia” per a partits nacionalistes que són majoritaris en les seves circumscripcions provincials, ha afirmat que al Congrés no poden “portar la batuta” aquelles formacions que “volen el pitjor per a Espanya”.
