Nova etzibada del PP i Cs contra l’oficialitat de llengües de l’Estat. En aquest cas és el bable, la llengua d’Astúries. La decisió del PSOE asturià, amb Javier Fernàndez al capdavant, d’estudiar la cooficialitat del bable i augmentar la seva protecció, tal i com reclama, els partits com Foro d’Astúries, Podem, o IU ha posat en guàrdia PP i Cs que han encetat una autèntica ofensiva contra la iniciativa aquesta darrera setmana. Fernàndez en va dir una “cooficialitat amable”.
La polèmica es va encetar durant el congrés del mes de setembre del PSOE d’Astúries en el que es va aprovar una moció sobre la cooficialitat del bable. Una resolució que sense el PP i Cs podria prosperar per llei a la Junta General del Principat d’Astúries. Davant aquesta possibilitat, populars i ciutadans han posat en marxa una campanya en contra la possibilitat que fins i tot es debati la iniciativa a la Junta General del Principat.
“L’oficialitat del bable posaria les bases del nacionalisme a Astúries, es convertiria en un deure per a tota la societat”, assegura el PP. Una afirmació que extreuen després d’una jornada conferència del passat 7 de febrer que amb el títol “Asturià sí, oficialitat no” va organitzar el partit juntament amb el catedràtic de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona Rafael Arenas, expresident de Societat Civil Catalana; el doctor en Filologia i expert en dialectologia Félix Fernández de Castro; Joaquín López, pare de família asturià que “va haver d’abandonar” Balears per la discriminació lingüística a favor del català; i el periodista Gijón Carlos Costa, que va exercir com a moderador.
Segons la presidenta del PP asturià, Mercedes Fernández, “traslladar al conjunt de la societat asturiana les conseqüències i el conjunt d’obligacions que portaria la cooficialitat, en definitiva, parlar del que, els qui la defensen, no volen que se sàpiga”. “L’oficialitat portaria grans canvis en la vida de la gent, a les escoles, la justícia o l’àmbit sanitari”, va afegir en la conferència.
Pel catedràtic de Dret Rafael Arenas, un dels assumptes més greus és que, en invocar la llibertat, els que defensen la cooficialitat no diuen que “el dret que abandera una minoria acabaria engolint la llibertat de triar de la majoria, a l’imposar el bable sobre el castellà “. “L’oficialitat desplaçaria al castellà, una llengua que parlen 450 milions de persones, per una altra que, en el millor dels casos, parlaria un milió”, va afegir Fernández de Castro.
“Si el bable és la llengua pròpia, l’altra (el castellà) és la impròpia, que és el que succeeix a Catalunya, i tot el que parlem i escrivim en la llengua es la restem a una altra”, va destacar Arenes. Entre les preguntes del públic va destacar la preocupació pel que l’oficialitat del bable portaria, per exemple als joves, obligats a aprendre una llengua que no utilitzen per poder fer oposicions a l’Administració. Un sense sentit que uns pocs “poguessin viure d’aquest negoci”.
Aquest discurs, el va portar la presidenta dels populars asturiants a la sessió de control del president en la sessió d’aquest divendres. “Vostè sap que si els radicals triomfen en els seus plantejaments sobre el bable ficarien a Astúries en una galimaties que li va molt malament a les nostres contrades. El problema de la cooficialitat no és d’amabilitat, sinó d’obligatorietat, perquè desplega un feix d’obligacions en l’administració, les empreses i l’educació que no tenen marxa enrere “, va advertir la presidenta que compta el suport dels tres diputats de Cs. “Emboscar en el llenguatge per parlar dels temes que preocupen milers d’asturians és de covards”, va sentenciar la dirigent popular.
Per si de cas, Cs ja ha presentat una moció al Congrés de diputats per tal que no sigui un requisit parlar una llengua cooficial per exercir de funcionari en les comunitats amb dues llengües oficials.
