El Tribunal Constitucional ha decidit apartar el magistrat Antonio Narváez de les causes del Procés. És la resposta de la recusació de la consellera Dolors Bassa, que la va presentar per unes sucoses declaracions del magistrat, que titllava el Procés de “cop d’estat encobert”, “un cop d’estat pitjor que el 23F”, i feia comparacions entre la crisi del Balcans i el cas català. Fins i tot, es burlava del Procés descrivint els fets d’octubre com la creació d’una “República Independent d’Ikea”. Tot en una conferència que qualifica de “popular”. No era, ni de bon tros, la primera recusació presentada contra Narváez. De fet, n’acumulava de tots els processats i condemnats en el cas i fins i tot de Carles Puigdemont.
Tot i que el Constitucional no ha avançat el contingut de l’acord de recusació, EL MÓN ha tingut accés a l’escrit de d’al·legacions de descàrrec del magistrat presentat davant els seus companys de toga. Un escrit on arriba a afirmar que la figura “d’un cop d’estat encobert” –expressió utilitzada per la fiscalia del Tribunal Suprem– “no està tipificada penalment”. En tot cas, en el seu escrit, de 17 pàgines, Narváez defensa que la recusació es va presentar tard i de manera extemporània, ja que que la conferència havia sigut el 22 de novembre del 2017.
Sigui com sigui, entrant en el fons de la qüestió, el magistrat argüeix que les expressions sobre el Procés i l’independentisme abocades durant la conferència “no afecten la seva imparcialitat objectiva”. Una condició indispensable per a l’exercici de la judicatura amb plena tutela de drets. El magistrat afegeix que en la conferència organitzada pel Club de la Constitución –que defineix “culturalment i socialment obert del tot” i no només “de juristes”– només buscava “posar de relleu la gravetat de les actuacions per al règim constitucional i l’estat de dret”. De fet, considera que els recusadors no van tenir present el “context de la conferència”, sobre el qual el mateix magistrat bateja com a “desafío catalán”.
El fet que pronunciés aquestes expressions i d’altres, que justifica en el seu escrit, en què critica obertament les “vulneracions del dret constitucional”, no determina que s’hagi d’apartar de la causa, segons el punt de vista de Narváez. L’argument del magistrat és que quan va pronunciar la conferència encara no s’havien jutjat els fets al Tribunal Suprem i per tant, no estaria contaminat.
Però la decisió del Constitucional de, finalment, apartar Narváez no es pot desvincular de la decisió de la justícia belga sobre Lluís Puig. En aquella resolució, ja ferma, el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les denegava la detenció i lliurament del conseller a Espanya al·legant que Puig no tenia garantida la presumpció d’innocència, precisament per declaracions de jutges i fiscals espanyols sobre el Procés.
19 
