“Ara sí, a ERC comença la batalla”, comenta un militant amb el carnet descolorit després de 23 anys de militància. “Però, no del tot, encara falten els noms”, afegeix un altre interlocutor en la mateixa conversa, també una camisa vella de la formació republicana. A cap dels dos no els faltaria raó per definir el minut i resultat del procés intern en què es troba immersa ERC per decidir la nova direcció del partit, en un context polític delicat on els socialistes han recuperat la Generalitat després de catorze anys fent d’oposició amb més o menys complicitat amb els dos partits independentistes post Primer d’Octubre.
Aquest dijous ha estat el dia triat per presentar-se per la segona protocandidatura per a les eleccions internes del 30 de novembre -si és que no s’avancen-. Una proposta batejada com a Nova Esquerra Nacional (NEN) que rebutja amb insistència l’etiqueta de “rovirista” i que està articulada com una alternativa de forma i de fons contraposada a la protocandidatura que lidera l’expresident de la formació Oriol Junqueras.
D’aquesta manera, aquest migdia ja han quedat marcades les línies del terreny de joc entre els dos sectors disposats a agafar el comandament de Calàbria. Ara bé, només es coneix el terreny de joc, falta encara escollir els capitans de l’equip; perquè si bé Junqueras ja fa setmanes que ronda pel país lluint nom i passat, els membre de NEN encara no han decidit qui és l’elegit o elegida per enfrontar-se a una figura contundent com és la de l’exlíder de la formació.
Les tensions internes, els posicionaments de la militància, l’enorme poder territorial dels republicans, el sosteniment del govern de Salvador Illa, les ferides obertes i no cicatritzades dins la formació, les diferents visions de les relacions amb la resta de forces independentistes o de l’esquerra espanyola a Catalunya i el Congrés de Junts també seran els elements que enfarfeguen aquesta batalla interna.
Dues maneres de veure el partit
Si dilluns d’aquesta setmana la candidatura Nova Esquerra es reunia a Manresa per decidir els detalls de la presentació i la síntesi del seu projecte, Junqueras corria pel país. De fet, aquest dimarts celebrava un dinar amb militants de la formació a Osona i visitava un dels seus puntals a la Catalunya Central, com és Jordi Fàbrega, l’alcalde de Sant Pere de Torelló, i la Garrotxa. Un detall que expressa de manera clara que Junqueras ja fa setmanes que està en campanya mentre que la seva oposició encara perfilava el qui, el com i de quina manera explicar-se.
En aquest sentit, cal destacar que la proposta NEN és una contraposició al que creuen que es pot definir com a junquerisme. I no se n’han estat de fer-ho durant la presentació. De fet, el moviment impulsat per Marc Aloy, Alba Camps, Xavier Godàs i Teresa Jordà ha marcat distàncies amb Junqueras, sobretot en la forma de dirigir el partit i tenir present la militància. La crítica, a vegades més soterrada que altres, implica titllar el pla de Junqueras de “presidencialista”, “personalista” i “vertical” versus el “coral, plural, horitzontal i feminitzat” que suposaria Nova Esquerra. En aquest sentit, Camps assegurava avui que NEN “vol posar els lideratges al servei de l’organització i no l’organització al servei dels lideratges”. Una expressió disparada amb bala contra el que interpreten que ha fet Junqueras, sobretot, durant els darrers anys de presidència.
Retrets mutus
Però els junqueristes no s’estan de braços plegats i aprofiten l’avantatge que porten des que fan campanya interna. “Tenim un líder i la militància”, remarquen. Una autodefinició dirigida als integrants de Nova Esquerra Nacional que els junqueristes volen identificar amb l’actual aparell de la formació i amb els “palauistes”, és a dir, els que també tenien les mans posades al partit des del Palau de la Generalitat. Els junqueristes s’autoanomenen com a “renovadors”. Una expressió que posa els pèls de punta als NEN, que s’escandalitzen davant aquesta autodescripció d’algú que ha estat 14 anys al capdavant del partit.
Però també els junqueristes es posen les mans al cap quan els de la candidatura NEN s’identifiquen com el “relleu” i “símbol de canvi d’etapa”. “Però si són els que estaven a l’executiva més uns quants alcaldes!”, retreuen, no sense ironia, tot remarcant que l’actual portaveu de la formació, Raquel Sans, ha hagut de plegar del càrrec just abans de la presentació de la candidatura alternativa. Una mostra de la connexió directa entre l’actual executiva i la protocandidatura, així com la presència de Dionís Guiteras, vicepresident de la Diputació, o Eduard López, un veterà de la sala de màquines de Calàbria. I el fet exprés que cap membre del Govern de Pere Aragonès hagi tret el cap a la presentació. Una comparativa que també retreuen els NEN a Junqueras per l’equip que li fa costat, amb membres de l’actual direcció i que han participat de la negociació de l’acord d’investidura amb Illa o bé la complicitat de Pau Morales, secretari d’organització. El distanciament, a més, fa que de moment, no hi hagi cap possibilitat d’acord, ni tan sols per endreçar les dates del congrés.
L’acord amb Illa treu el cap
Les dues faccions, oficialment, no entren en el debat sobre si és correcta o no la decisió d’investir Salvador Illa com a president. En aquest sentit, tant uns com els altres van tenir avaladors tant de l’opció del ‘no’ com del ‘sí’ en la consulta del passat 3 d’agost. D’aquí que, fonts dels dos sectors, insisteixen que el Congrés no s’articularà en un enfrontament entre els del ‘no’ i els del ‘sí’. “Al partit hi tenim tant els que no volen saber res dels socialistes com els que no volen saber res dels convergents o els juntaires”, raonen per justificar la suposada irrellevància de l’acord a efectes interns. Ara bé, la investidura ja ha començat a treure el cap.
Per una banda, del contingut de les trobades de Junqueras pel país es desprèn que comença a desmarcar-se de l’acord i apuntar directament a la direcció interina que ha quedat a la formació després de la seva dimissió. Fins i tot, Junqueras no se n’està de criticar la gestió del Govern d’Aragonès. Per l’altre costat, Xavier Godàs expressava en la presentació de la candidatura alternativa el fet que la seva feina serà “fer complir els acords” signats amb el PSC i defensava la gestió del “mentrestant”. És a dir, prometent fiscalització però sense mostrar cap mena d’entusiasme ni mínima convicció pel compliment de l’acord. Al capdavall, a les seves files hi ha Pilar Valluguera, diputada a Madrid, que es va significar com una de les veus més crítiques a l’acord durant els dies previs a la consulta.
Els desconcertats i els ignorats remuguen
En el ball dels dos sectors i a l’espera que en neixi algun altre més octubrista, hi ha un bon gruix de la militància que veu amb distància tant una opció com l’altra. Els xats interns bullien aquest migdia una mica més que els dies anteriors mostrant el “desconcert” que genera aquesta “bel·ligerància” entre els dos sectors que es presenten al congrés de la formació i entre Junqueras i Marta Rovira. Alguns d’aquest grup d’indecisos es malfien de Junqueras i de les seves promeses d’acord amb la seva gestió anterior, però tampoc se’n refien dels integrants de NEN. De fet, consideren que són “dues cares de la mateixa moneda que ara tenen diferents pols”.
Al gruix dels “desconcertats” cal sumar-hi un bon gruix de militants i càrrecs territorials que van signar el manifest després de la dimissió de Junqueras reclamant “renovació” i dels que “ningú se n’ha recordat més”. “Vam signar i, en canvi, ni ens han trucat per presentar aquesta Nova Esquerra Nacional, sembla que sigui de dalt a baix i no a l’inrevés, com hauria de ser”, coincideixen dos militants amb dècades de cotització al partit. Ara, bona part de la militància espera les trobades territorials, sobretot abans del 7 d’octubre, que és la data on s’han de presentar negre sobre blanc les candidatures amb nom i cognoms, sempre que, evidentment, el congrés no s’acabi avançant i tothom vagi a correcuita, llevat de Junqueras que fa temps que, amb paciència vaticana, prepara el seu retorn.
