Cimeres, reunions, conclaves, filtracions interessades, baixes de militants significats, “campanyes de contrast” que han sortit de mare, grups de WhatsApp i de Telegram que bullen configuren el dia d’avui a la biosfera d’Esquerra Republicana. Sobretot, de la seva militància, darrerament molt esverada i activada. Tot plegat de cara a dues carpetes que suposadament eren separades, però que en realitat no es poden deslligar. Per una banda, la negociació per a una virtual investidura del líder del PSC, Salvador Illa, com a president de la Generalitat, i per l’altra, la guerra civil que viu la formació d’ençà que Oriol Junqueras va deixar provisionalment la presidència de la formació. Una batalla interna que sovint mostra senyals de descomposició i, en altres moments, d’enfrontament gairebé irreconciliable entre els dos grans sectors del partit: els roviristes i els junqueristes.
En aquest context s’ha celebrat aquest dimecres la cimera entre el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, i el president espanyol, Pedro Sánchez. Un conclave d’alt nivell, precedit de la signatura de dos acords que portaven l’etiqueta de demanda històrica del catalanisme: finançament per a Rodalies i la gestió de les prestacions socials per combatre la pobresa, tal com ja fan bascos i navarresos. La performance d’aquest dimecres al migdia entre els dos presidents, presentada com a “cordial”, ajuda a esbossar un preacord imminent entre les dues formacions per tal que la militància dels republicans l’avali en una consulta compromesa per al dia u d’agost.
De fet, aquesta tarda fonts del PSC detallaven que les converses amb ERC “van avançant” però que noten com els negociadors republicans van amb el fre de mà per tres motius: la por a la resposta de la militància, la pressió que poden patir en cas que el president a l’exili, Carles Puigdemont, torni a Catalunya i sigui detingut i la desestabilització d’una formació en ple terrabastall intern.
Simultàniament, els conclaves de roviristes i de junqueristes continuen, cadascun apuntant cap als seus interessos. Les veus són diverses: des dels que defensen un “no” contundent a qualsevol acord, als que aposten, fins i tot, per entrar en alguna àrea de Govern o donar suport als pressupostos, passant pels que demanen que pleguin tots els que han dirigit la formació des del 2017 o els que abonen la tesi de l’acord de les dues faccions amb candidats de consens com Raül Romeva.
Cimera de presidents
Tot i els esforços del nombrós equip de premsa de Presidència per separar la cimera entre Aragonès i Sánchez de la negociació de la investidura, amb l’argument que la “negociació té el seu espai”, se’ls ha vist el llautó. Tant pel moment de la trobada com pel to de la reunió i l’escenari triat, i tenint present que és la cinquena cimera entre tots dos des del 2021. La versió oficial és que la reunió ha servit per “abordar la situació política general i altres assumptes d’interès comú”. I s’ha emfatitzat el caràcter “cordial i de normalitat institucional” que comportava. De fet, oficialment es destacava que la reunió se celebrava després de “concretar diferents transferències i acords pendents, entre els quals es troben, entre d’altres, el servei de Rodalies, les beques i ajudes a l’estudi o les iniciatives de recerca i desenvolupament”. Però, a menys de dues setmanes per acabar el juliol, el soroll de la investidura va sonant més fort.
Per això, fonts de Palau asseguraven que el president Aragonès ha pressionat amb la petició de condonació de 15.000 milions del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i l’impuls i el finançament del projecte per a la instal·lació a Catalunya d’un centre tecnològic de producció de xips (Innofab). Però, sobretot, ha insistit en el “finançament singular per Catalunya” i ha esperonat el president Sánchez per tal que “es mogui pel finançament just i propi”. És a dir, Aragonès ha subratllat aquesta petició d’un finançament amb sobirania que, atès l’equip negociador d’ERC, ha de ser la base de qualsevol acord que es pugui defensar davant la militància. En tot cas, fonts del partit no amaguen que una trobada com la d’aquest dijous ajuda a encaminar un acord. “Entenem que és un pas més, i almenys és complir allò que devien”, comenten.
“Hauria de ser alguna cosa fora sèrie”
La importància d’un concert econòmic, un pacte fiscal o un finançament singular –la mateixa cosa amb noms diferents– seria clau per bastir un document d’investidura. De fet, hi ha membres del partit i del Govern que no veuen, ni de lluny, la possibilitat que el PSOE i l’executiu espanyol cedeixin en la millora de la sobirania del finançament. Per altra banda, cal tenir present la baixa credibilitat del PSOE i de l’Estat espanyol en general davant la militància republicana, per la manca de compliment d’acords no ja amb els independentistes, sinó amb Catalunya. Altres, defensors de l’acord, opinen que ara hi ha una aritmètica parlamentària a Madrid que permet tenir alguna esperança.
Però l’ambient de les assemblees sembla indicar que la militància no està per experiments. Ni per apostar per una investidura “fake de Puigdemont” ni per una d’Illa. “Haurien de portar alguna cosa molt bona, fora de sèrie, i amb garanties de compliment”, coincideixen veterans militants dels republicans. Dues condicions de les quals dubten obertament, i més quan de l’amnistia se n’estan beneficiant més policies espanyols que no pas independentistes. I això val tant pels roviristes com per bona part del junquerisme. De moment, només Joan Tardà s’ha manifestat desacomplexadament a favor d’investir Illa, però altres veus, fins i tot de l’entorn del junquerisme -sector que festejava amb l’entrada exprés al govern de Jaume Collboni-, com per exemple l’històric alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, abona el no a Illa en una entrevista en aquest diari.
“La militància està molt emprenyada”, argüeixen alguns dels quadres territorials que han parat l’orella tant a les trobades de Junqueras com les dels signants dels roviristes i han assistit a les assemblees oficials de les regionals i les comarcals. “Fins i tot, si posen sobre la taula un document on Sánchez proposi una data de referèndum i hi votaríem en contra”, ironitzen per remarcar la mala maror de bona part de la militància. En aquest sentit, els debats vius impliquen què passaria si es convoquen noves eleccions. Un dels mantres ha estat que uns nous comicis poden portar ERC a obtenir menys diputats que els vint actuals. Una afirmació que bona part dels contraris a l’acord repliquen amb contundència. “No hi veiem la relació. Per què, si diem no a Illa, perdrem vots? No té cap sentit, al contrari”, raonen. Però el repte electoral, no neguiteja en absolut “una militància acostumada més a picar pedra que a penjar cartells contra l’Alzheimer”, afegeixen amb sarcasme en relació amb el tèrbol afer que ha desencadenat la baixa d’Ernest Maragall com a militant. “La votació del 12-M va ser clara, i si n’hi ha a l’octubre, no canviarà gaire…, per tant, hi ha majories alternatives… bé s’entenen el PSC i Junts quan els convé no?”, insinuen altres.
