Poques hores abans que comenci la consulta interna d’ERC per avalar l’acord que ha d’investir el socialista Salvador Illa com a 133è president de la Generalitat, deu números més alt que el president màrtir Lluís Companys, la direcció no les té totes. L’aparell ha tret tots els tòtems de la direcció, amb la secretària general al capdavant, Marta Rovira, per aprofitar fins als darrers minuts per fer campanya a favor d’Illa amb un acord que sobre el paper proposa una negociació per a un nou sistema de finançament, estudiar la creació de les seleccions catalanes i la creació d’un cos de funcionaris del departament d’Exteriors, entre altres punts.
De fet, membres de la direcció i també notoris representants del junquerisme s’han abonat a la defensa del sí i han abocat tot el cabàs. Ara bé, aquesta tarda de dijous s’han tornat a convocar assemblees territorials per tornar a explicar la ‘bona nova’ del preacord i intentar convèncer els indecisos. L’excusa per tornar a convocar les assemblees, ara per via telemàtica, ha estat que molta gent no va poder assistir a les presencials. Un senyal que la direcció temia que els que es van quedar a casa apostaven més per l’abstenció o pel no que per investir Illa. El guió a les telemàtiques s’ha repetit amb força intervencions a favor del ‘no’ i altres a favor del sí. Rovira ha aprofitat l’avinentesa per insistir que “ERC pot fer caure Illa si incompleix l’acord perquè Vox i el PP votarien una moció de censura”. Un argument que ha sorprès tothom.
Les urnes d’ERC obriran, sigui amb un ‘no’ o amb un ‘sí’, una nova etapa en la política catalana i al partit. De fet, aquest dijous Rovira advertia que si guanya el ‘no’ caldrà preparar una comissió electoral de cara uns nous comicis, però afegia que en principi la direcció continuarà fins al congrés del 30 de novembre. Si surt el ‘sí’, Jovent Republicà decidirà en consell nacional si trenca la disciplina de vot al Parlament, cosa que podria fer trontollar la investidura, i una detenció de Carles Puigdemont podria embolicar encara més la política catalana. D’altra banda, la polarització al partit és important perquè “molts dels que havien renegat del PSC ara el defensen a mort”, es lamenten algunes fonts.
La tornada de Puigdemont
De moment, la biosfera política catalana viu un compàs d’espera fins que a les set del vespre d’aquest divendres es tanquin les urnes telemàtiques per començar a prendre decisions. El PSC té previst pronunciar-se dissabte i Junts per Catalunya prepara l’efecte tornada de Carles Puigdemont. Un retorn que neguiteja la direcció dels republicans fins al punt que Rovira, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha demanat a Puigdemont que no torni, amb l’argument que seria malbaratar molts anys de lluita política per “deixar-se detenir”. Una resposta que ha sollevat diversos xats interns amb l’expressió “el document és molt bo, encara que després no el compleixin, però amb Puigdemont lliure, no a la presó”.
En aquest sentit, l’efecte tornada de Puigdemont marca l’agenda de manera clara. Fonts de la direcció actual d’ERC, admeten que una detenció amb un empresonament “sine die” podria “complicar les coses i potser posposar alguna de les decisions”. Ara bé, tant els socialistes com els Comuns i els republicans confien en el que els Mossos d’Esquadra han batejat com a “detenció tècnica”, és a dir, breu i només per comparèixer davant un jutge, com la que va patir Clara Ponsatí. Però fonts judicials alerten que aquesta possibilitat és remota perquè la judicatura dretana espanyola “fa anys que espera emmanillar Puigdemont”. “Només cal veure la interlocutòria amb què justifica enviar l’amnistia al Tribunal Constitucional per comprovar que no estan per orgues”, comenten les mateixes fonts.
L’arrest podria obrir una dimensió desconeguda, si el president del Parlament, Josep Rull, suspèn el ple fins que Puigdemont quedi en llibertat, amb l’oposició del PSC i el bloc unionista, que podrien portar Rull, de nou, davant els tribunals espanyols. El reglament de la cambra no preveu amb claredat què pot passar en aquests casos. Així, fins i tot n’hi ha que contemplen la possibilitat que, si Puigdemont continua detingut fins al 26 d’agost, s’exhaureixi el termini per investir un nou president. A més, no es descarta un efecte Urquinaona, amb mobilització al carrer, per entrebancar la detenció de Puigdemont, amb possibles aldarulls i les unitats antiavalots de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia actuant al carrer contra l’independentisme.
“Nervis i incertesa”
“Hi ha molts nervis i incertesa”, comenta un membre del ferro de l’aparell d’ERC a El Món. D’aquí que el bloc del sí hagi sortit en tromba a explicar el seu vot a favor de convertir el líder del PSC en el pròxim president de la Generalitat. Tot a través de piulades, declaracions o, fins i tot articles, com el de l’exconseller Carles Mundó, defensant el sí i aplaudit de manera entusiasta per l’exconseller Josep Huguet, que va ser un dels defensors del “millor finançament de la història” del qual Joan Puigcercós es va vantar després de la negociació de l’Estatut i que va resultar un fiasco, amb la famosa Disposició Addicional Tercera com a paradigma.
El diputat a Madrid Francesc-Marc Álvaro apostava aquest dijous per “entrar a Govern” d’Illa, una opció descartada per Rovira, però que, a mesura que passen els dies, va prenent força. Amb el benentès que un cop superat el congrés de la formació, el nou lideratge podria optar per implicar-se en l’executiu. De fet, algunes veus de les assemblees es preguntaven per aquesta possibilitat davant l’observació que el “preacord més que d’investidura sembla de govern”. “Preu per preu, no deixarem aquest programa polític només en mans dels socialistes i els Comuns”, alerten.
Sia com sia, Rovira ha tret el Sant Cristo Gros anunciant com aturar la manca de garanties de compliment de l’acord. Segons Rovira, hi hauria un “pla B” que no ha volgut ni detallar, ni concretar ni esbossar. Un projecte que exigiria esquivar la manca de majories al Congrés per aprovar les reformes legals. És a dir, que la solució passaria per decrets del govern espanyol. Una solució que els defensors del ‘no’ agafen amb pinces perquè la mateixa consellera d’Hisenda, Natàlia Mas, advertia que calen mínim cinc anys per aplicar el nou sistema de recaptació de tributs acordat. Precisament, dubten d’aquesta capacitat normativa de la Moncloa i, en segon terme, que Pedro Sánchez sobrevisqui gaire més temps a l’executiu espanyol.
El ‘no’ s’anima
Però també els defensors del ‘no’ han començat a desacomplexar-se davant la voràgine de la direcció i càrrecs del Govern favorables a la investidura. Així, Marc Puigtió, el simbòlic alcalde de Sant Julià de Ramis que va portar la Guàrdia Civil a l’Audiència Nacional per les destrosses que l’institut armat va fer al seu poble durant el Primer d’Octubre, i l’exalcalde de Tarragona Pau Ricomà han elaborat un argumentari a favor del ‘no’ a través de Twitter, a més de l’exportaveu adjunt d’ERC al Parlament, Jordi Orobitg, o la diputada al Congrés per Barcelona, Pilar Valluguera.
1/7
— Pau Ricomà 💛 (@pauricoma) August 1, 2024
Vaig dir que no diria el meu vot abans de divendres perquè entenc que és un debat intern que els militants d @Esquerra_ERC no hem d’elevar a públic.
La veritat és que m’he quedat sol i que legítimament ningú ha tingut cap mania en esbombar-lo. pic.twitter.com/nxbFq7cm8k
També n’hi ha hagut altres més anecdòtiques, com el d’Abel Peraire, germà d’Isaac Peraire –l’home de l’aparell de Rovira i que va ser el xofer de la consellera Meritxell Serret en la seva tornada semiclandestina de l’exili i actual director de l’Agència de Residus de Catalunya. Abel Peraire ha penjat una foto del seu germà posant les tanques del ramat al pic del sol com a càstig perquè votarà ‘sí’. També Alfred Bosch, exconseller i exalcaldable de Barcelona, publicava un article a El Món amb què defensava un “no ben assertiu” contra la investidura d’Illa. De fet, molts militants mantenen el silenci a les xarxes sobre el seu posicionament perquè “només veuen els del sí”. Tot un senyal molt interpretable.
