La proposició de llei orgànica d’amnistia viurà aquest dimarts una jornada crucial. És el debat en ple que ha d’aprovar el text definitiu per part del Congrés de Diputats, abans d’enviar-la al Senat, on el PP i Vox han garantit que dormirà el son dels justos durant almenys dos mesos. La votació en plenari arriba just una setmana després de l’aprovació del dictamen de la llei a la comissió de Justícia de la cambra baixa espanyola. Un primer debat que va consolidar alguna de les esmenes presentades pels grups que han esperonat la llei. En concret, dues esmenes transaccionals pactades per PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB, Junts i Podem per excloure només els delictes de terrorisme que haguessin causat “violacions greus dels drets humans”. La resta d’esmenes van ser rebutjades i aquí rau la lluita, perquè ara ja només es poden votar sobre les esmenes existents. El debat s’ha de centrar en les esmenes ja presentades, siguin transaccionades o individuals de cada grup parlamentari.
Ara bé, després de mesos de negociació, la llei no arriba precisament amb la perspectiva de trobar una bassa d’oli en el debat. Ans al contrari, i no només per l’oposició de la dreta i l’extrema dreta al Congrés, sinó per les desavinences entre socialistes, juntaires i republicans sobre els detalls i l’abast de la norma per a l’oblit penal de les causes del Procés. De fet, queden vives les esmenes de Junts, les transaccionades entre el PNB i Junts i una de pactada entre ERC i els de Carles Puigdemont. Unes esmenes que han agafat valor després de les darreres actuacions del jutge Manuel García Castellón en la causa del Tsunami Democràtic i de l’Operació Judes, o de la suposada trama russa del Procés, desenterrada pel jutge Joaquín Aguirre. Aquest dimarts, doncs, obre una faceta nova que, en el millor dels casos, suposarà l’aprovació definitiva de la llei a finals d’abril o principis de maig. Això, si és que el PSOE i Sumar accepten les esmenes de Junts.
Esmenes de grup i transaccionades
El plenari del debat de la llei arribarà amb les onze esmenes de Junts, a les quals cal sumar les tres que els juntaires han pactat amb el PNB sobre l’àmbit objectiu de la llei –en concret, el terrorisme o l’exclusió dels delictes de traïció– i la que s’ha acordat amb ERC. Junts també vol ampliar el termini d’aplicació de la llei i establir l’inici del període afectat en l’1 novembre del 2011, ja que actualment és des de l’1 de gener del 2012. Amb aquest còmput, la intenció és protegir els encausats per la despesa del departament d’Exteriors al jutjat 18 de Barcelona, i també al jutjat 13 i al Tribunal de Comptes. Junts també manté viva l’esmena que defensa l’aplicació immediata de l’amnistia. Per la seva banda, ERC manté vives dues esmenes per al debat: una per fer entrar en l’amnistia les sancions per la llei mordassa i una altra aclarir el límit de les tortures, és a dir, excloure de la llei d’amnistia el “llindar mínim de gravetat” que a hores d’ara estableix el text.
A l’altra banda, hi ha un PSOE renuent a més concessions i amb el ministre de Justícia, Félix Bolaños, fent d’escuder. En aquest sentit, fonts de la negociació interpreten que ha estat el també ministre de la Presidència qui ha embolicat la troca amb l’exclusió el terrorisme com a causa d’inaplicabilitat de la llei d’amnistia. El diputat socialista, José Zaragoza, descartava aquest dilluns al programa Cafè d’Idees de RTVE, que el PSOE voti les “esmenes vives d’ERC i Junts”. En canvi, la portaveu dels socialistes catalans, Èlia Tortolero, insistia que les “negociacions es mantindran fins a darrera hora”. Per la seva banda, Podemos ha anunciat que votarà a favor de les esmenes per neutralitzar l’estratègia del “sector reaccionari judicial”. Sia com sia, des de Junts, la consigna és clara: “Ara només és possible votar o no les esmenes”. Les esmenes s’aproven per majoria simple.
Faves comptades
La dinàmica parlamentària que contempla el reglament del Congrés no deixa marge per a gaires canvis més que “o votar les esmenes o no votar-les”. En aquesta línia cal recordar, però, que la presidenta de la cambra baixa, Francina Armengol, podria permetre canvis en les esmenes presentades si cap grup mostrés la seva oposició. Un fet del tot impossible davant la bel·ligerància del que Pedro Sánchez ha titllat de “fatxoesfera”, en referència a Vox i PP i la seva cohort mediàtica. Així, si els socialistes, Junts o ERC volen introduir modificacions d’últim moment s’hauran de centrar només en les esmenes que van ser presentades o les que van ser acordades o transaccionades entre dos grups o més.
Un dels punts que més friccions està provocant és detallar el delicte de terrorisme com a exclusió contemplada en l’article 2 de la proposició de llei. L’actual redactat, acordat per PSOE, ERC i Junts a recer d’un text dels republicans, preveu incloure en l’amnistia aquells processos que, encara que amb acusacions de terrorisme, “no haguessin causat violacions greus de drets humans de manera manifesta i amb intenció directa”. És a dir, complicar la definició de terrorisme per posar entrebancs als jutges que volen convertir qualsevol causa relacionada amb el Procés en una investigació per terrorisme i així excloure la possibilitat de l’amnistia. En aquest marc, cal recordar que també es va eliminar l’exclusió dels delictes de terrorisme si hi havia “sentència ferma”.
Eliminar el paràgraf
L’especificació de l’article 2 està pensada per protegir i poder aplicar l’amnistia els processats per l’Operació Judes, en què la fiscalia manté la petició per delictes de terrorisme a suposats membres del CDR. Així mateix, també hauria de servir per parar els peus al titular del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, que intenta fer passar bou per bèstia grossa i atribuir delictes de terrorisme a Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, pel seu suport a la plataforma Tsunami Democràtic. Per altra banda, la judicatura ha posat més llenya al foc, quan aquest dilluns el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha certificat el que El Món va avançar divendres, la reobertura de la investigació de la suposada trama russa del Procés.
Per això, una de les possibilitats de la negociació de darrera hora per canviar el redactat de la llei seria aprovar l’esmena original de Junts que es manté viva, amb què s’elimina el paràgraf relatiu al terrorisme. En aquest mateix sentit, hi ha dues esmenes més pactades per aquesta formació amb ERC i PNB que tenen el mateix objectiu, treure terrorisme dels motius d’exclusió de l’amnistia. Una fórmula simple a través de la qual, qualsevol instrucció per aquest delicte entraria de ple en l’amnistia sense tantes explicacions. Seria prendre als jutges que torpedinen l’amnistia un instrument força poderós. Fonts de la negociació resumeixen aquesta opció amb una imatge: “Si tens por que els nens esberlin la finestra amb la pilota, no treguis la finestra, pren-los la pilota”.
