Tots els grups parlamentaris excepte Cs i PP han registrat aquest dilluns al Parlament la proposta de la plataforma Xnet per a la protecció integral dels alertadors de corrupció. La proposició de llei, registrada per JxCat, ERC, PSC, CatECP i la CUP, preveu preservar l’anonimat dels anomenats ‘whistle-blowers’, però també inclou sancions als que presentin denúncies infundades o falses. Segons l’activista i portaveu d’Xnet, Simona Levi, la proposta va més enllà de l’actual esborrany de directiva europea i és més completa que la proposició que ara es debat al Congrés de Diputats a proposta de Cs.
Per a Levi, “denunciar abusos no hauria de ser un acte heroic, hauria de ser una normalitat tan assumida que el seu efecte dissuasiu la faria gairebé innecessària”. Segons Xnet, la llei és necessària perquè “el 70% dels casos de corrupció no els destapen les institucions encarregades, sinó persones”, moltes de les quals pateixen represàlies i persecucions.
La proposta d’Xnet s’ha fet en base a diverses lleis com les d’Ucraïna, Irlanda, Holanda o Grècia, així com recomanacions i sentències de tribunals i organismes internacionals. De fet, Xnet ha preparat una plantilla perquè la llei es pugui adaptar a diversos territoris i administracions, i en el cas català ha tingut en compte les competències de la Generalitat i els ens locals. La llei s’aplicaria al Govern, ajuntaments, consells comarcals i altres organismes locals, empreses públiques, universitats públiques, partits polítics, sindicats, patronals, els prestadors de serveis públics o d’interès general i universal, com transport o subministraments energètics, i les societats privades que tinguin un volum de negoci superior als 2 milions d’euros anuals, els que rebin més de 100.000 euros anuals en subvencions de la Generalitat o els ens locals, o més de 50.000 si suposen almenys el 50% dels seus ingressos.
Segons Xnet, en la societat civil organitzada no hi ha gaires dubtes sobre el sentit de la llei. En canvi, “les principals reticències venen principalment de les grans empreses, partits polítics i sindicats, que veuen perillar els seus monopolis, xarxes clientelars i trames corruptes”.
Els temes que generen més resistències són el reconeixement de qualsevol persona com a alertadora. Segons la llei, la diferència entre alertador i testimoni, que sí que està protegit actualment, és que l’alertador informa sobre actuacions que afecten l’interès general.
Sobre els riscos de l’anonimat, Levi ha explicat que en el primer any de funcionament de la Bústia Ètica de l’Ajuntament de Barcelona es va passar de 63 a 400 denúncies, més de la meitat de les quals eren anònimes. També es vol que hi hagi llibertat de l’alertador per triar el canal de denúncia més apropiat, sancionar els canals que es diuen anònims i no ho són i la necessitat de protegir intermediaris i facilitadors, com ONG contra la corrupció o mitjans de comunicació. També es vol lluitar contra l’ús indegut de la protecció de dades, els secrets comercials o la propietat industrial per impedir les denúncies.
La proposició de llei també estableix responsabilitats als alertadors i als canals de denúncia, i estableix sancions de fins a 300.000 euros.
Una de les principals vies de denúncia que estableix la proposició de llei és l’actual bústia anònima de l’Oficina Antifrau. De fet, l’OAC serà l’organisme encarregat de donar el reconeixement als alertadors i podria incorporar noves funcions amb la futura llei.
Levi ha estat molt dura amb la proposta de Cs al Congrés, de la que ha dit que és “lliberticida”, “Goebbels n’estaria content”, que “la Llei Corcuera es queda curta” o que suposaria “el retorn de l’Stasi”, la policia política de l’Alemanya comunista. Així, ha dit que l’organisme autònom que proposa no té les mínimes garanties jurídiques, ja que pot ordenar escorcolls i interrogatoris sense mandat judicial. També ha criticat que els únics alertadors protegits serien els funcionaris, cosa que exclouria “la gran majoria” dels alertadors. També es prohibeixen les denúncies anònimes, cosa que contradiu les recomanacions de la fiscalia i dels organismes i tractats internacionals, i es creen registres i fitxers de persones denunciants.
Levi ha estat acompanyada dels diputats Gerard Gómez del Moral (ERC), Jordi Terrades (PSC), Maria Sirvent (CUP), Gemma Geis (JxCat) i Susanna Segovia (CatECP), que s’han conjurat per tirar endavant la llei tot i anunciar alguna esmena. Sirvent i Segovia han dit que la llei ha de servir per constatar que els casos de corrupció no són “pomes podrides”, sinó que “tot el cistell està podrit” i que hi ha un problema en el “sistema”. Geis ha dit que cal “tolerància zero” amb la corrupció.
