“La cultura castellana fins que no venç, no es tranquil·litza”. Aquesta és la síntesi de la relació de l’Espanya castellana amb Catalunya segons el rector de la Universitat Catalana d’Estiu i catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Jordi Casassas. Així s’ha expressat en la presentació de la xerrada d’aquesta tarda del conseller d’Interior, Joaquim Forn, a la 53 edició que la Universitat celebra a Prada (El Conflent). Casassas historiador de referència ha fet una ràpida comparació de l’actualitat de la repressió de l’independentisme amb la relació històrica d’Espanya amb Catalunya.
Segons Casassas, “l’Estat espanyol d’una manera recurrent històricament el que fa envers Catalunya és una reacció repressiva, coercitiva i assimilacionista”. “Desgraciadament”, ha continuat en referència als presos polítics, “la situació que ha tornat a viure aquests companys no és inèdita”. “Si girem els ulls enrere i parlem de l’época contemporània, Espanya no ha tingut mai un projecte de captació o intent de captació de la realitat catalana, sinó que s’ha comportat amb Catalunya com un territori conquerit militarment, administrativament i a dominar”.
L’historiador ha posat com exemple que a Catalunya va haver de construir una xarxa ferroviària amb capital privat o que les diputacions provincials es van haver d’unir per fer carreteres. “Ni aquests aspectes ni en els identitaris, per tal d’aplicar l’assimilació per fer factible la uniformatització”, ha afegit. “La cultura política castellana només entèn les victòries, fins que no venç no es tranquil·litza”, ha sentenciat. Així ha qualificat els indults com “la reconstrucció de la normalitat imposada com una gràcia”. Com exemple, ha posat la “desproporció” de la repressió del 1714 “fins i tot des de la prespectiva de l’Antic Règim” i de l’exili “tant o més important que el del 1939”.
