“Per què em demana la paraula?” És una del es frases més pronunciades darrerament per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que reconeix que ha estat “molt flexible” durant les sessions de control al Govern i les interpel·lacions a l’executiu. Però aquesta flexiblitat s’ha convertit en alguns casos en la porta oberta a un galliner, perquè mentre un grup parlamentari formulava una pregunta a un representant del Govern, un altre grup demanava la paraula perquè se sentia al·ludit o perquè volia fer una aportació. I Forcadell, a diferència del criteri aplicat en anteriors legislatures, donava el torn de paraula. Fins avui, que la presidenta ha comunicat als representants de la Junta de Portaveus que a partir d’ara, no hi haurà torns de paraula extra en sessions de control i interpel·lacions al Govern: “Tornarem al sistema de sempre i no donarem torns de paraula en aquests casos, perquè al final, la sessió de control és un diàleg entre el Govern i un grup parlamentari en cada cas”, ha dit Forcadell.
I és que, tal i com reconeixen altres grups parlamentaris, “l’ambient s’ha enrarit”, i algunes sessions de control havien quedat desvirtuades per les múltiples intervencions de grups sobre qüestions que no sempre estaven relacionades amb la motivació de les preguntes. En aquest sentit, cal recordar que alguns grups havien acusat Forcadell d’actuar de forma partidista com a responsable màxima de la Mesa, un fet que va empipar molt la presidenta, que justament, s’ha caracteritzat per introduir mesures de flexibilitat en els plens per tal que cap grup parlamentari hagi vist coartada la seva llibertat d’expressió, encara que el reglament emparés una negativa a donar el torn de paraula.
