L’encarregat de gestionar el bar del Parlament de Catalunya no amaga certa alegria per la proximitat de la data de la constitució de la nova legislatura arran de les eleccions del 12 de maig. Han estat setmanes dures a l’edifici de la cambra catalana. Funcionaris, algun visitant i poquíssims polítics són els que han habitat en aquell palau immens. La doble campanya electoral -entre les eleccions al Parlament i les europees- així com la discreció dels contactes per a la configuració de la Mesa el pròxim deu de juny han deixat erm, aparentment, el plató parlamentari.
Però, tot i aquestes sensacions, hi ha vida, com la “causal” trobada entre la dona forta del PSC, Alícia Romero, amb el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, aquest migdia al saló rosa dels Passos Perduts del Parlament. L’escenari és gairebé pintoresc: ara com ara, oficialment, hi ha negociació per on han de seure els diputats. Però hi ha xup-xup sobre com articular una Mesa de la Cambra sense esverar el galliner de la contesa electoral europea i es pot arribar, fins i tot, a especular en un escenari de noves eleccions amb una candidatura unitària independentista, tipus Junts pel Sí, o una gran coalició per governar de PSC, Junts i ERC, per garantir estabilitat a Madrid i Catalunya i desgastar la dreta visigòtica i els seus ressorts judicials.
Primer, despatxos i escons
Aquest dilluns, els grups parlamentaris ja prenien mides per poder decidir despatxos i escons. “A algun lloc ha d’anar la gent”, comentava a El Món un dels presidents parlamentaris de les formacions protagonistes de la nova legislatura. La ubicació dels grups i dels despatxos és una qüestió important, sobretot per als funcionaris, que encara recorden com havien de compartir espai amb Vox quan van enviar els diputats ultramuntans a les golfes, on tradicionalment hi ha el registre de la cambra.
Ara s’han de posar d’acord amb la distribució d’escons i despatxos, en principi, demà, a la “junta de representants” –és a dir, el que és una junta de portaveus durant la vigència de la Diputació Permanent. Però, el punt fort, i el més sotmès al secretisme, és la constitució de la Mesa. Una decisió que teòricament, així ha estat històricament, hauria de donar alguna pista sobre el futur immediat de la legislatura. És a dir, si existeix la possibilitat d’un acord d’investidura o bé el mandat del 12 de maig desemboca en la convocatòria de noves eleccions a l’octubre. “L’aritmètica endimoniada i les eleccions europees ho emboiren tot plegat”, coincideixen diversos diputats veterans que miren de prendre bé les mides aquests dies.
Una mesa amb totes les sensibilitats
El PSC sap perfectament que ha estat escollit el primer grup de la cambra però que el joc de sumes i restes parlamentàries que va deixar el 12-M l’obliga a esmerçar-se amb la calculadora i el disseny de pactes. Per això, el PSC va ser el primer a advertir que la Mesa havia de recollir la pluralitat de la cambra. Una manera sinuosa i diplomàtica d’avisar que el PP es mereixia un lloc a la Mesa. Una proposta que el PP intenta dissimular, com si no anés amb ells. Junts insisteix que la negociació per a l’acord es pot allargar, el PSC tampoc ha posat la directa i ERC tem que el “ritme” dels juntaires i els socialistes no fa preveure un acord abans del dia 10, dia en què s’ha de constituir la Mesa, a la tarda. Tot plegat, tenint present que el dia 9 se celebren les eleccions europees, que sónuna pedra a la sabata en les negociacions.
Precisament, el candidat a l’Europarlament per Sumar i un dels artífexs de l’amnistia, Jaume Asens, sacsejava aquest matí el debat proposant des dels micròfons de Catalunya Ràdio de fer “suma viable” per a la Mesa del Parlament. Per a Asens, la “suma viable” és la “suma progressista” entre el PSC, els Comuns i ERC, tot oferint als republicans la presidència, per així bastir una possible majoria d’investidura del líder del PSC, Salvador Illa.
ERC: “Ningú no ens ha ofert res”
Els republicans, però, ja van deixar ben clar la setmana passada que “separaven la negociació de la Mesa de la investidura”. Al capdavall, la formació no pactarà com preguntar a la militància sobre una possible investidura d’Illa fins al Consell Nacional -màxim òrgan de decisió entre congressos- previst per al 15 de juny. En tot cas, la portaveu de la formació, Raquel Sans, s’esgargamellava aquest dilluns intentant traçar una divisòria entre les dues negociacions, negant que els hagin ofert cap presidència i defensant el que ha batejat com a “majoria antirepressiva“. És a dir, una mesa configurada per ERC, Junts, Sumar i la CUP, deixant fora el PSC i Aliança Catalana. Una possibilitat, si més no, estranya, perquè de cara a la investidura la fórmula no suma prou diputats per configurar una majoria absoluta.
La pressió sobre ERC s’incrementa amb la posada sobre la taula de possibles noms republicans per presidir la cambra, com ara el de l’encara conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, o el de la consellera de Territori en funcions, Ester Capella. Dos noms gens a l’atzar, perquè són dos noms força relacionats amb la Federació de Barcelona i que representen les dues ànimes que es van enfrontar al congrés de la federació de Barcelona, que fa anys que no viu una treva. En qualsevol circumstància, ERC ja ha apuntat possibles cartes per a una negociació de la investidura com ara “el finançament singular”. Una proposta que topa amb un bon gruix de la militància, que busca relleu a la cúpula amb una operació Eufòria que ha incorporat noms com Dionís Guiteras, alcalde de Moià, exdiputat i vicepresident de la Diputació de Barcelona i fill polític de Joan Puigcercós.
En aquest sentit, la vella guàrdia ha demanat mantenir una “transició silenciosa”, sigui quina sigui la resposta de la formació a l’actual circumstància. “Cal fer com va fer Joan Puigcercós quan va deixar el lideratge, després del trauma electoral del segon tripartit, en mans d’Oriol Junqueras”, apunten membres del Consell Nacional consultats per El Món. “Potser el problema rau en el fet que massa gent dona la raó i aplaudeix acríticament el que proposen els líders de la formació i, com a partit, hem superat hiperlideratges i ens hem recuperat de crisis molt pitjors”, recorden les mateixes fonts. Fins i tot, membres del Consell Nacional afirmen que “ERC pot sobreviure perfectament a Junqueras, i no creiem que Junts sobrevisqui a Carles Puigdemont”. “Els votants ens han enviat a l’oposició”, recorden altres consellers que fins ara han mantingut un paper discret.
Especulacions de tota mena
Les possibilitats de l’actual aritmètica, i tenint present l’escenari de Madrid i l’aplicació de l’amnistia -on l’advocacia de l’Estat i la Fiscalia hi tenen molt a dir- també refermen la discreció. A Junts, Jordi Turull i el mateix Puigdemont tanquen files amb Batet en la negociació. Un senyal de la tranquil·litat negociadora és que David Saldoni, mà dreta de Turull, diumenge a la tarda celebrava tranquil·lament les tradicionals Enramades de Corpus de Sallent, municipi del Bages ara governat per ERC, bressol polític d’Anna Gabriel i del qual fa temps ell va ser alcalde.
Enmig d’aquest mapa polític, l’espera de les eleccions europees -sobretot, per part del PSC-, la publicació de la llei d’amnistia que permeti interposar els primers escrits, el retorn de Carles Puigdemont i la Mesa són els elements que poden accelerar la negociació de la investidura. Les opcions són diverses, un nou tripartit –que caldria que els republicans passessin pel sedàs de la militància, dividida en aquest aspecte-, una operació Collboni –més arriscada, perquè implicaria Vox–, o la repetició electoral. Però, darrerament, han aparegut opcions tan marcianes que, a la vista de com ha anat el Procés, ningú s’arrisca a treure d’un virtual tauler de joc. Per una banda, repetició electoral amb una llista unitària independentista -és a dir un nou Junts pel Sí- o bé una gran coalició entre PSC, ERC i Junts, que consolidaria l’espai de Madrid i apartaria de la política activa els dos grans noms que romanen del Primer d’Octubre, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. “De més verdes en maduren…”, conclou un dels camises velles del Procés en un bar buit d’activitat.
