Finalment, l’Audiència Nacional no ha estat tan dura com el ministeri fiscal reclamava. Els magistrats de la secció quarta han condemnat a cinc anys i vuit mesos de presó el que fou comissari en cap del Cos Nacional de Policia a l’aeroport de Madrid-Barajas, Carlos Salamanca. El tribunal considera que entre el 2010 i el 2015 va rebre, d’empresaris del petroli de Guinea, regals en espècie i en metàl·lic, com ara cotxes d’alta gamma, rellotges de luxe, de marques com ara Hublot o Rolex, o diners. Eren una recompensa per donar “el millor tracte i consideració” als clients i familiars d’aquests executius.
Aquest cas és la peça separada número 1 de la macrocausa Tàndem, el megasumari que investiga les activitats del comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo. De fet, és el cas que va obrir la investigació i va permetre a la Fiscalia Anticorrupció encetar les perquisicions sobre la policia patriòtica i que ja acumula més d’una quarantena de peces separades. Finalment, el cas va arribar sense que Villarejo fos imputat en aquesta peça.
La Fiscalia demanava per a Salamanca una pena de 10 anys i 9 mesos de presó i, per a l’empresari Francisco Menéndez, una pena de sis mesos de presó, en aplicar-li l’atenuant per haver explicat fil per randa tota la trama i la seva col·laboració amb la justícia. Comptat i debatut, i amb una sentència de 208 folis a la qual ha tingut accés El Món, el tribunal absol tots dos acusats del delicte continuat agreujat contra els drets dels ciutadans estrangers, en la seva modalitat d’afavoriment de la immigració il·legal, i delicte continuat de prevaricació administrativa, i sí que els condemna per suborn.
Porsche, flamenc, rellotges i diners
La sentència, sucosa, considera provat que Salamanca va acceptar regals, pagaments en efectiu i viatges, que en el cas de l’empresari Francisco Menéndez ho van ser com a recompensa perquè el comissari dispensés un tracte millor als clients responsables de l’empresa nacional de petrolis de Guinea Equatorial, GEPetrol. Els magistrats no poden acceptar la tesi de la defensa que es tractava de fets aïllats, perquè hi ha una “pluralitat de donacions” en un “període de temps dilatat”, fins i tot, dinars en restaurants de categoria i festes amb cantaores de flamenc de renom i consideració, per “obtenir la satisfacció dels interessos personals i patrimonials de determinats subjectes”.
En el relat dels fets, l’Audiència Nacional constata que Salamanca va rebre de l’empresari Fernando Luengo, ja mort, un Porsche Cayenne. En el cas de Francisco Menéndez es considera provat el lliurament d’un Porsche Panamera, dos rellotges de luxe, un viatge familiar a Londres i diferents quantitats econòmiques. “No eren regals de persones unides per una relació d’amistat”, acredita la sala. Per als jutges, el suborn passiu continuat comès per Salamanca s’ha acreditat perquè “no va saber donar explicacions raonables sobre la pertinença i permanència al seu domicili de la ingent quantitat d’objectes sumptuaris i subministraments gurmets intervinguts” així com els 25.000 euros que va rebre de regal pel casament del seu fill.
