Entre bombers no es trepitgen la mànega. Espanya ha decidit protegir les activitats de la policia patriòtica al Principat d’Andorra al·legant que són “secrets d’Estat”. Així li ha fet saber el titular del jutjat central d’instrucció número 6, Manuel Garcia Castellón, a la magistrada de la secció d’instrucció número 1 de la Batllia d’Andorra, que signava la comissió rogatòria internacional en demanda d’auxili judicial. A més, la negativa arriba després de quatre anys que la justícia andorrana formalitzés la petició de documentació. Una sol·licitud en el marc de la investigació impulsada per la família Pujol contra els administradors i propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i d’Andbank per un delicte de violació de secret professional previst a l’article 191 del Codi Penal andorrà.
En concret, va ser una interlocutòria de l’Audiència Nacional del 8 de febrer de 2023 que no ha arribat als tribunals andorrans fins l’11 d’abril passat. Una resolució, a la qual ha tingut accés El Món, i on el magistrat dona la raó als fiscals anticorrupció de l’Audiència Nacional, Miguel Serrano i César de Rivas Verdes-Montenegro. Tots dos consideren que la “documentació i informació” confiscada en la macrocausa Tandem al comissari d’intel·ligència jubilat, José Manuel Villarejo, sobre les activitats de la policia patriòtica a Andorra està “classificada com a secreta” i podria “perjudicar la sobirania, la seguretat i l’ordre públic així com altres interessos essencials del país”.
En definitiva, fiscalia i jutge consideren que les activitats de la policia patriòtica a Andorra ho van ser com a funcionaris policials “en actiu” i, per tant, protegides. Fins i tot, ara s’admet que es van utilitzar fons reservats per pagar la trama andorrana de l’Operació Catalunya. La justícia andorrana es queda amb un pam de nas després d’anys i panys de reclamar les proves de les operacions policials contra el Procés al Principat d’Andorra, especialment contra la família Pujol.
Un llarg procés judicial
La petició de la documentació no ha estat flor d’un dia, ni de bon tros. La resposta negativa ha requerit un llarguíssim procés judicial, perquè els tribunals espanyols han allargat tot el que han pogut la tramitació. De fet, la causa que justifica la demanda d’informació és la denúncia que el 19 d’agost de 2014 van interposar els germans Pujol Ferrusola per l’aparició al diari El Mundo de diferents moviments bancaris de la família. Els indicis apuntaven a un delicte de revelació de secrets. Les primeres diligències van apuntar als administradors i treballadors de les entitats BPA i Andbank i a poc a poc, es va destapar la participació de la brigada política del ministeri de l’Interior en el marc de l’Operació Catalunya.
Amb els primers indicis clars, es va interposar una querella criminal contra el director de la BPA, Joan Miquel Nadal, els seus propietaris Ramon i Higini Cierco, i els policies Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas, excap de la Unitat d’Afers Interns. A poc a poc s’hi van afegir el comissari Villarejo i el director adjunt de la policia -màxim càrrec uniformat del CNP- Eugenio Pino. Tot plegat per una declaració judicial d’Higini Cierco del 18 d’agost de 2016 on es detallaven les pressions rebudes pels serveis policials espanyols. Per aclarir tots els fets, calia reclamar la documentació que consta a les diligències judicials de la causa Tàndem que dipositen tota la prova confiscada en els escorcolls a les seus de l’entramat d’empreses de Villarejo. A partir d’aquí, la comissió rogatòria enviada a 5 de febrer de 2018 va donar voltes per l’Audiència Nacional al Jutjat Degà de Madrid, a un jutjat d’instrucció i, de retorn, a l’Audiència Nacional. Tot plegat després d’un reguitzell d’inhibitòries, diligències d’aclariment i escrits de recordatoris andorrans i escrits d’impuls processal per part dels implicats i les víctimes del delicte que s’investiga.
La Fiscalia, absolutament en contra
Un cop es va determinar que l’enviament de la documentació i informació de les activitats clandestines de la policia patriòtica a Andorra s’havia de decidir a l’Audiència Nacional va entrar en joc la fiscalia. El 27 de gener de 2023, els dos fiscals del cas registraven un escrit de dues pàgines on s’oposaven visceralment a lliurar aquesta documentació a Andorra. Els dos fiscals interpretaven que tota la prova acumulada estava protegida per la Llei 9/1968 de 5 d’abril de secrets oficials i també per la Llei 11/1995 d’11 de maig reguladora de la utilització i control dels crèdits destinat a despeses reservades. És a dir, que les operacions eren finançades amb fons reservats.
En aquesta línia, el fiscal de Rivas Verdes-Montenegro i Miguel Serrano van al·legar que els documents reclamats abracen des de l’any 2012 fins a l’any 2016, quan es va jubilar. Per tant, tots eren funcionaris en actiu del Cos Nacional de Policia adscrits a la Direcció Adjunta Operativa. Així mateix, subratllen que “realitzaven funcions de captació d’informació, principalment a través de fonts humanes”. “Això vol dir que l’accés a una part de la informació i de la documentació està vedada per la normativa de secrets oficials”, afegeixen. Per altra banda, alerten que deixar veure aquesta documentació pot “perjudicar la sobirania, la seguretat i l’ordre públic i altres interessos essencials del país”.
El jutge, d’acord amb els fiscals
El 8 de febrer de 2023, el magistrat García Castellón va dictar una interlocutòria de cinc pàgines on donava la raó als fiscals i afegia, a més, que hi havia documents que van ser declarats secrets pel Consell de Ministres el 6 de juny de 2014. És a dir, abans d’iniciar les diligències de la causa Tàndem. El jutge addueix que accedir a la documentació “confrontaria amb raons de seguretat nacional”. Així no permet ni els documents escrits, ni els àudios, perquè les activitats registrades eren d’acord amb la “seva activitat professional” de policia d’intel·ligència adscrit al més alt nivell de la direcció policial. Així mateix, el jutge conclou que no veu prou raons per demanar aquesta desclassificació que, en tot cas, veuria desorbitada.
