“Acarnissament”, “desproporció penal difícilment justificable” o “instrument de poder”. Aquests són alguns dels conceptes que utilitza Ramon Cierco, un dels propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) després que dimarts es dictés sentència pel cas Gao Ping, la primera causa contra l’entitat financera víctima de l’operació Catalunya. En un article a Altaveu, Cierco carrega els neulers contra la resolució que imposa penes de fins a 7 anys de presó i multes personals de fins a 30 milions d’euros al conseller delegat del banc així com a una vintena de directius i executius.
Cierco, en la seva primera valoració pública de la sentència, apunta que la resolució té un caire més polític que no pas jurídic. “Quan un país castiga amb més duresa que la resta del món pel mateix fet, cal preguntar-se si realment s’està impartint justícia o si s’està executant una altra cosa”, afirma. D’aquí que consideri que el cas de BPA “no és la història d’un delicte excepcional, sinó la història d’una desproporció penal difícilment justificable a la llum del dret comparat”.
Ni rastre de les clavegueres
En aquest context, l’empresari andorrà retreu al tribunal de Corts que no hagi apreciat “cap vincle entre la policia patriòtica —i les clavegueres de l’Estat espanyol— amb l’emissió de la nota del FinCEN”, és a dir, la nota del Tresor nord-americà que va justificar la intervenció. En aquesta línia, lamenta que no s’hagi tingut present “l’existència d’incomptables documents que ho acrediten -recollits per mitjans internacionals- així com el resultat de la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats espanyol, que va tractar i va demostrar aquest fet”. “En qualsevol estat de dret es detecta una contaminació política en un procediment penal -com ha estat la ingerència i l’extorsió per part de les clavegueres-, aquest es revisa, s’arxiva o es declara nul”, afegeix.
A més, insisteix que cap dels clients vinculats a Gao Ping ha estat condemnat i que, a Espanya, el cas -que es va batejar com a “Emperador”- encara ni s’ha celebrat la vista oral. Una situació que aprofita per afermar que “a Andorra s’han dictat condemnes abismalment superiors a les que s’han imposat en casos amb volums cent vegades més grans arreu del món”. Així posa diversos exemples d’entitats suïsses, nord-americanes, franceses o espanyoles on operacions financeres sospitoses s’han tancat,a. tot estirar, amb multes administratives i sense cap directiu a la presó.
Per això, conclou que el cas BPA “constitueix un exemple de desproporció des del seu inici: una llei d’expropiació aprovada per la via d’extrema urgència; l’empresonament preventiu del conseller delegat durant dos anys; una vista oral que s’ha allargat cinc anys; una sentència que ha trigat dos anys a ser redactada; i unes penes imposades infinitament més elevades que les aplicades en casos similars a qualsevol altre país de l’entorn occidental”. Un fet que, per a Cierco, “hauria de fer reflexionar no només els juristes, sinó tota la societat andorrana”. “Perquè quan la justícia és desproporcionada, deixa de ser justícia i es converteix en un instrument de poder”, opina l’expropietari del banc.
