La política és plena de casualitats. El darrer exemple: just l’endemà que el comissari Marcelino Martín Blas, excap de la Unitat d’Afers Interns, admetés al Congrés l’existència de l’operació Catalunya, s’ha confirmat una condemna al comissari jubilat José Manuel Villarejo, un dels membres executius de la trama contra el Procés.
La Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional ha confirmat la condemna de tres anys de presó a Villarejo com a autor d’un delicte de suborn passiu per haver investigat de manera il·lícita, entre el gener i el juny del 2014 i per encàrrec de l’editorial Planeta, un dels àrbitres del laude entre aquest grup de comunicació i Kiss FM.
En una sentència, de 73 pàgines, la Sala d’Apel·lació desestima el recurs presentat per Villarejo contra la sentència dictada el mes de maig passat per la Secció Quarta Penal en aquesta peça 12 del cas Tàndem, l’anomenat projecte July. En canvi, en el cas de l’altre condemnat per aquests fets, el policia Antonio Giménez Raso, la Sala ha estimat parcialment el seu recurs i li rebaixa la condemna de 3 anys de presó a 2 anys i 9 mesos. És a dir, la pena que havia sol·licitat la Fiscalia Anticorrupció en finalitzar la vista oral.
Cobrar al grup Planeta per fer de policia sense dir-ho als seus caps
La decisió de la Sala d’Apel·lació confirma els fets provats de la sentència d’instància, segons els quals Villarejo –comissari del Cos Nacional de Policia destinat a la Direcció Adjunta Operativa des del 13 de gener de 2011 fins a la seva jubilació, el 22 de juny de 2016– i Giménez Raso, a través de la seva empresa Cenyt, es van reunir amb dos acusats més (que ja van ser absolts) del Grup Planeta per tal de dur a terme un encàrrec.
L’encàrrec tractava d’investigar si Julio González Soria –un dels àrbitres designats per la Cambra de Comerç de Madrid en el procediment arbitral que va enfrontar els anys 2003 i 2004 les societats Uniprex SA, participada per Planeta i pel grup Radio Blanca– hauria pogut rebre suborns a compte de tal intervenció.
Aquest procediment arbitral, explicava la sentència, tenia l’origen en els conflictes sorgits entre les parts a compte de l’adquisició de la gestió de la publicitat de les emissores de Kiss FM i va concloure amb un laude arbitral contrari als interessos de grup Planeta. La resolució considera que Villarejo va actuar com a policia, sense reportar-ho als seus superiors i cobrant per fer la feina que li tocava com a funcionari. De fet, apunten que hauria cobrat fins a un milió d’euros per aquesta feina. Els magistrats consideren que va actuar “mogut pel seu afany econòmic, corrompent així la funció pública que encarna, posant abans i per diners a disposició d’una entitat privada la seva activitat professional de servei públic pròpia, rendint-la així a finalitats merament particulars, degenerant-la a través d’un delicte contra precisament aquesta pròpia Administració Pública”.
