Moviment de rèplica a Andorra, a imatge de la llei d’amnistia que s’ha aprovat a Espanya tot i que no s’ha acabat de complir com els seus patrocinadors preveien. Una llei esperonada per diversos afectats pel tancament de la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’entitat financera que tenia fons de la família Pujol Ferrusola i que va haver d’abaixar les portes arran d’una nota del Tresor nord-americà, el 10 de març de 2015. Una nota que hauria estat utilitzada per la policia patriòtica en l’operació Catalunya per pressionar als propietaris del banc a canvi d’informació financera obscura de líders independentistes.
La baixada de persiana de l’entitat va obrir desenes de processos judicials a Andorra, i amb certa derivada a Espanya pel també tancament de la seva filial Banco Madrid. Un cas que ha saturat els jutjats andorrans i que requereix una sortida d’Estat. Per això, un grup de juristes ha impulsat com a “única sortida” tant “tècnica com jurídica”, una amnistia. Tenint present, segons els impulsors de la iniciativa que “una amnistia no és un perdó, com es diu, sinó l’oblit, la renúncia de l’Estat a perseguir uns fets perquè es donen unes circumstàncies singulars”. Com entenen que seria aquest cas, del que encara no hi ha cap sentència en ferm. Així ho han presentat aquest migdia, tres dels advocats que defensen la iniciativa a Andorra, Xavier Jordana, Sònia Ruiz i Irina Monroy.
Tres requisits
Segons han exposat els lletrats, la iniciativa requereix “consens polític i social amb desig pacificador i de reconciliació i de posar fi a una situació anòmala que perjudica greument els concernits i al país”. Sobretot, les 25 persones (empleats i directius) processats en el que qualifiquen de causa “general contra el banc”. Una situació que implica el bloqueig dels seus béns i comptes i la dificultat de reincorporar-se al mercat labora. De moment, els impulsors de la iniciativa s’han reunit amb els grups parlamentaris andorrans.
Per altra banda, raonen que una iniciativa legislativa d’aquesta mena té legitimitat des del punt de vista de la Constitució andorrana. Així aporten un Dictamen de la Comissió de Venècia del 15-16 de març del 2024 i dels Informes d’experts en dret penal i en dret constitucional d’Espanya i de França – equip d’advocats de Barcelona i catedràtics de les Universitats de Barcelona i Pompeu Fabra i de la Universitat de la Sorbona de París-.de què disposen i que seran lliurats als grups parlamentaris i al cap de Govern. De fet, consideren clau el dictamen de la Comissió de Venècia per tirar endavant la iniciativa, tal com va passar, amb la llei espanyola.
A més a més, els impulsors remarquen que el cas BPA reuneix “l’excepcionalitat que requereix una mesura com l’amnistia”. En aquest sentit, identifiquen aquesta solució política com un “benefici pel Principat” i dels “treballadors que fa deu anys esperen sentència amb els seus béns bloquejats i la impossibilitat de refer les seves vides, i amb la perspectiva de noves causes que són un calvari que es van obrint contra ells sense justificació real” amb una ofensiva que apunten com a prospectiva.
