És una de les poques peces que faltaven en el cada cop més complet puzle de la policia patriòtica de Mariano Rajoy, responsable de l’operació Catalunya. En concret, una gravació de l’excap de la poderosíssima Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia -una unitat imprescindible en l’operativa contra l’independentisme-, que també va ser director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), el comissari José Luis Olivera. En la conversa, Olivera admet l’existència d’una brigada contra el Procés i de la manipulació de documents i, fins i tot, se n’atribueix el disseny.
La confessió, molt esverada i vehement, es va produir durant un sucós dinar el 21 de gener del 2015, en un reservat d’un restaurant del luxós barri de Salamanca de Madrid, un local que els mateixos participants en la trobada arriben a descriure com un “lloc ideal per conspirar”. La difusió d’aquest enregistrament, al qual ha tingut accés El Món, completa el reconeixement de l’existència de l’operació Catalunya que recentment ha fet, a la comissió d’investigació del Congrés, l’excap d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas, enemistat, per cert, amb el sector Olivera, al qual pertany també el comissari ara jubilat José Manuel Villarejo.
A més d’Olivera i Villarejo, assisteixen a aquest dinar clau Mauricio Casals, aleshores president de La Razón i home de la màxima confiança mediàtica de la Moncloa de Rajoy, l’empresari Adrián de la Joya, que fa salat perquè arriba de Brussel·les, i un autèntic tòtem de diverses generacions de policia, el comissari José Antonio González, excap de la comissaria general de la Policia Judicial i home clau en la resolució de casos espectaculars com l’assassinat d’Anabel Alonso o la històrica detenció de Luis Roldán, exdirector de la Guàrdia Civil. La reunió va ser enregistrada i El Món ha tingut accés a la gravació.
Un dinar que serveix d’advertència
En un primer moment, tothom se saluda amb complicitat i Olivera els convida a tots a la seva jura del càrrec de director del CITCO, que serà el dimarts següent. Comencen a servir pop i “pernilet fenomenal” per a tots, Olivera hi afegeix dues ostres “perquè és molt francès” i, de tall, lluç net, sense pell i amb patates, i pagre a la brasa amb carabassó. Ho reguen amb cervesa, cervesa sense alcohol i vi Albariño. Casals és el cap de taula d’una trobada que ha convocat per advertir a tot el grup, i en especial a Villarejo, de com el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) està rere de tots els comensals. De fet, Casals narra que li han dit que coneixen el dinar que celebraran. González els tranquil·litza, però tots recomanen tenir cura, en especial a Villarejo.
El president de La Razón detalla com els del CNI inflen el cap a la llavors vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i la seva mà dreta, Maria Pico. Casals insisteix en el setge que els “cecilios” -nom dels agents operatius del CNI- estan portant a terme contra membres amb massa poder a les clavegueres tot i que són “paios normals”. Una informació que enerva els que seuen a taula, tant a Villarejo com a González i, sobretot, a Olivera, que surt en defensa del seu “amic” Villarejo, tot recordant la informació que guarda i el mal que pot fer.
Segons Casals, el CNI està molt “emprenyat” perquè alguna cosa ha fet Villarejo que “té informacions que no els agrada que la gent tingui” i “els ha tocat de veritat els collons”. Una frase que agafa tot el sentit en el context que Villarejo ha contactat amb Corina Larsen, la parella clandestina de Joan Carles de Borbó i ha descobert els diners de les comissions que el monarca amagava a nom de l’aristòcrata alemanya. “No pararan fins que et destrossin”, remarca Casals, l’avisa que venen eleccions i que la gent “està “molt nerviosa”. I afegeix que Soraya només escolta al “capullo del general”, en referència a Fèlix Sanz Roldán, exdirector del CNI.
Villarejo agafa la paraula per reivindicar-se i delata que té informació sobre els papers de Luis Bárcenas, l’extresorer del PP, aleshores imputat en un procés que complicava la vida a la direcció del partit. En aquesta línia afegeix que pot brandar el “tema Catalunya”. Fins i tot, apareix el jutge del Volhov, el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, que aleshores investigava el cas Macedònia, en què volia punxar els telèfons dels Mossos d’Esquadra, quan el cos i el seu cap d’investigació criminal, Josep Lluís Trapero, eren objectius de la policia patriòtica amb una operació que dissenyada per Olivera.
Villarejo fins i tot presumeix de quan, anys enrere, quan governava Felipe González, va fer una “noteta” que va fer caure un vicepresident del govern espanyol Narcís Serra i el general Emilio Alonso Manglano, director del CESID (pare del CNI actual) per “informacions” com les que té la “Petitona”, l’àlies amb què coneixen Soraya Sáenz de Santamaría.
Olivera s’enfada i canta
L’ambient va pujant de to i expliquen diferents gestes de la policia patriòtica durant la Transició i amb els socialistes al poder. Olivera demana la paraula i admet que té por del CNI perquè munten “cada història…”. Recorda una conversa amb una de les caps del CNI de “nivell 30” per l’afer del Pequeño Nicolás i pel paper d’un magistrat, i el comissari avisa que és col·lega del president del Consell General del Poder Judicial, amb qui jugava a cartes en partides on hi havia també els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena (els fiscals del Procés) i el magistrat José Ramon Soriano, que va instruir el cas Campeón contra José Blanco, la causa mare de la qual va derivar el cas ITV d’Oriol Pujol. També aporta una dada interessant, i és la conversa que va tenir amb Marcelino Martín Blas amb els fiscals del cas Palau a Barcelona, Emilio Sánchez Ulled i Fernando Bermejo, per demanar escorcollar la seu de CDC, cosa que Olivera fins ara havia mantingut en silenci.
Olivera demana que “no subestimin Villarejo” perquè si al comissari “se li creuen els cables” no hi haurà eleccions per al PP. “No és una amenaça, se’ls en va tot, les eleccions i el tema Catalunya, a tomar pel cul”. Reclama que el “deixin tranquil” i adverteix que Soraya no té motiu per empipar-se. Casals demana paciència perquè els del PP. Olivera insisteix que Villarejo té informació i “tots els papers” i “posar-los a la presó” i apunta que avisi al secretari d’Estat, Francisco Martínez, que vigili perquè es “trobarà amb tres portades” i esbossa com manipulaven els atestats. Fins i tot proposa que Villarejo vagi a treballar al CITCO.
Olivera confessa l’existència de la brigada contra el Procés
Casals demana paciència perquè guanyarà el PSOE, i arribarà “la Sultana”, el sobrenom de Susana Díaz, que es presentava per a secretària general del PSOE davant Pedro Sánchez, però que per sorpresa va perdre, ja que va guanyar l’actual inquilí de la Moncloa. “Amb una mica de sort tindrem la Sultana i això és un altre diàleg, perquè aquests [el PSOE] són llestos de veritat”, remata.
La tensió es fa notar, fins que, al final, Olivera esclata i admet obertament l’existència de l’operació Catalunya. Ho fa d’una manera clara. “El tema de Catalunya el munta aquest senyor! S’ha muntat entre dues persones!”, delata. I fins i tot explica que aporta les seves empreses i perd diners per fer-ho. González interromp per aportar les dades de com s’ha treballat amb Victòria Álvarez, l’examant de Jordi Pujol Ferrusola. Olivera detalla que ha rebut un mail de la Unió Europea, a través de Transparència Internacional, per tal que informi sobre si, “com diu l’Oficina Antifrau de Catalunya, la policia [espanyola] ha muntat unitats secretes per investigar polítics catalans, crear proves falses i buscar agents que parlin català” per treballar en aquest projecte. I anuncia que ho ha remès al “secretari d’Estat” per saber què ha de contestar i que també ho ha fet arribar al responsable de Direcció Adjunta Operativa del Ministeri de l’Interior, Eugenio Pino. “És tot veritat!!! Si ho he dissenyat jo!”, crida. I es queixen una altra vegada del govern del PP: “A sobre, els dolents serem nosaltres!”. Han fet cafè, tallat i un descafeïnat amb llet.
