El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’ha compromès a treballar amb els ajuntaments i la resta d’administracions per erradicar l’amiant present en edificis d’arreu del país. Es tracta d’un material constructiu que provoca malalties respiratòries com l’asbestosi, i del qual se n’ha fet un mapa pioner per localitzar-lo en el municipi de Badia del Vallès. L’estudi determina que es troba en els 200 edificis d’ús residencial que es van construir als anys 70 al municipi, amb afectacions físiques i trencaments que el converteixen en un element especialment tòxic.
El seu anàlisi permet determinar que caldran 4 milions d’euros per retirar-lo de la ciutat, motiu pel qual s’espera optar als fones europeus Next Generation per a la seva eliminació. L’auditori municipal de Badia ha acollit la presentació del document que analitza la ubicació del fibrociment al municipi de Badia del Vallès. El municipi es va crear sobre terreny agrícola als anys 70 per donar resposta a la forta onada migratòria procedent d’altres punts de l’Estat, i entre els materials utilitzats hi abundava el fibrociment.
Aquest material, però, té una vida útil d’uns 40 anys, moment en què es comença a degradar i a emetre fibres a l’ambient, que en inhalar-les provoquen malalties respiratòries com ara l’asbestosi o el mesotelioma. A Badia, l’Ajuntament, de la mà dels veïns, han elaborat el mapa, que ha permès determinar que el fibrociment es troba present en tots els 200 edificis destinats a habitatge privat que es van aixecar als anys 70, i que ara ja han arribat al punt de vida de degradació.
Aquesta afectació és molt visible des del carrer, donat que els edificis incorporen aquest material a l’exterior. Les façanes són les parts més evidents d’aquest deteriorament, amb elements trencats i malmesos pel pas del temps. “Hi ha ciutats que tenen edificis i barris, però tota una ciutat no n’hi ha enlloc més”, expressa l’alcaldessa de Badia, Eva Menor. Això fa que la ciutat es trobi en una situació de risc pel que fa a la salut, amb afectació també als municipis veïns, entre els quals Cerdanyola, Barberà i Sabadell, que són limítrofs: “L’aire no coneix fronteres”, adverteix Menor, davant del fet que les fibres es desplacin amb el vent.
La batalla contra l’amiant a Badia va agafar embranzida al 2015, i ara es demana, mapa en mà, que la resta d’administracions facin els deures. “Fa anys que treballem en un pla estratègic de transformació urbana, el projecte Imagina Badia, que amb aquest mapa millora el seu grau de maduresa per ser diana per rebre fons europeus”, assenyala Menor, motiu pel qual demana la col·laboració de la Generalitat i altres administracions supramunicipals: “És una ocasió irrepetible per retirar l’amiant i no la podem deixar escapar”, afegeix.
Aragonès, compromès
Menor ha agraït la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ja quan va assumir les funcions de president mentre era vicepresident va visitar la ciutat. “Al 2019 vam posar en marxa una comissió per eradicar l’amiant, i ara aprovarem el pla nacional per l’erradicació de l’amiant i posarem en marxa un projecte de llei per aconseguir-ho”, ha expressat Aragonès, que ha posat Badia com a referent de la lluita contra aquest material.
En aquest sentit, ha assenyalat que només al 2020 es va retirar amiant d’unes tretze escoles d’arreu del país, i que ara es treballarà per censar aquells espais amb aquest material i es crearà un marc normatiu, establint un compromís al qual s’hi vol arribar de la mà dels ajuntaments i la resta d’administracions del país: “Erradicar l’amiant de Catalunya perquè ningú torni a patir les conseqüències de la seva degradació”, ha assenyalat.
Aragonès, juntament amb Menor, s’ha traslladat posteriorment a un dels blocs afectats per conèixer l’interior d’un d’aquests edificis, on el veïnat espera poder fer realitat la perspectiva de rehabilitar una de les ciutats amb més densitat de població de l’Estat.
