Dur debat i amb tremp, el que s’ha celebrat aquest matí a l’esperada comissió de Justícia del Congrés. Un conclave que només tenia un punt a l’ordre del dia, l’aprovació del dictamen de la proposició de llei orgànica d’amnistia i que arriba l’endemà de l’acord de PSOE, ERC i Junts sobre el text. Quan passaven només deu minuts de l’hora de la convocatòria, el president de la comissió el socialista Francisco Lucas, ha hagut de suspendre a petició de PP. Però quan s’ha reprès, i després de deixar amb la paraula a la boca a Vox que també clamava per la suspensió, s’ha encetat un debat viu. Un teva-meva on els defensors de la llei no se n’han estat de treure l’artilleria contra Vox i PP que han quedat aïllats dins el cercle del nacionalisme extremista espanyol.
De tota manera, el debat també ha permès copsar alguns detalls, com ara que ERC i Junts no poden evitar, malgrat els acords, de fer-se la punyeta i deixar caure algun retret, tot i que amb més discreció que altres cops. Ara bé, els portaveus del PSOE, Bildu, PNB, Podemos i Sumar cadascú amb el seu to ha defensat el text, els seus objectius i l’estratègia que comporta. Paraules amb traça i sense filigranes, amb algun punt d’humor, per defensar la legalitat, la constitucionalitat i la internacionalització de l’amnistia. Tothom ha conclòs, amb més o menys entusiasme, que la llei obre una nova etapa o un nou cicle.
PP i Vox, amb una agressivitat que ja és habitual, fins i tot, amb interrupcions sonores en el torn dels altres portaveus s’han quedat sols esgargamellant la seva indignació pel que qualifiquen de “cop d’estat”. Vox ha disparat a discreció contra la idea de l’Espanya plurinacional, perquè de “nació només n’hi ha una que és Espanya”. No ha aclarit si és l’única nació del món, però. Per la seva banda, el PP s’ha mostrat en la mateixa línia, sense poder trobar cap fil ni cap detall, entre l’argumentari dels populars i els de Vox. Finalment, la comissió, ha votat les quatre esmenes transaccionals i s’han retirat les que quedaven vives. Sense sorpreses ha aprovat el dictamen que es convertirà en una llei decisiva, més o menys en tres mesos.
“El carret dels gelats”
El president de la comissió ha iniciat el debat atorgant dotze minuts als grups per defensar esmenes o fixar la posició. De fet, tot el peix estava venut però calia veure els comentaris que afegien i com responien o com excitaven la dreta extrema i dreta extrema especialment rabiosa contra l’acord de l’amnistia. La primera en prendre la paraula ha estat la portaveu de Podemos Martina Velarde ha defensat la llei amb algun retret al PSOE per haver-los tingut al marge de la votació i ha aprofitat per tirar en cara al PP els indults i les amnisties que ha aprovat el PP durant els seus anys de mandat. El diputat del PNB, el veteraníssim Mikel Legarde, amb el seu tó de John Wayne a la pel·lícula The Quiet Man, també ha presumit de l’acord i ha donat la benvinguda a una primera passa de la fi de la “intransigència”.
A continuació, el portaveu de Bildu, Jon Iñarritu, amb el seu estil habitual de verb audaç, ha fet abaixar al cap al PP quan els ha recordat que els populars van fer venir la comissió de Venècia per entrebancar la llei, però ha passat tot el contrari. “Els han enxampat amb el carret dels gelats!”, ha exclamat el diputat amb riures de l’auditori. En tot cas, Iñarritu ha assegurat com els seus predecessors que la llei és una “bona notícia” tot i els riscos “que un jutge amb vocació prevaricadora” pugui fer per reinterpretar-la i no aplicar-la.
Els catalans, amb petits retrets però reivindicant l’acord
Per altra banda, la tensió narrativa ha estat en el triplet entre ERC, Junts i el PSC-PSOE. De fet, ha estat una part divertida pels que els agrada més el marro polític que el cafè que n’acaba sortint. El portaveu juntaire, Josep Maria Cervera, amb un ritme entortolligat ha citat els policies de les aventures de Tintin per justificar la posició de la seva formació en la votació que va votar en contra de la llei. “Faré una referència tintinaire”, ha comentat respecte al nou text i el text del passat febrer i el posicionament contrari de la seva formació. “Jo encara diria més”, ha volgut resumir, tot i que amb poca traça, el fet que la nova llei té més fiabilitat per protegir els afectats per penes administratives i judicials del procés. Així ha agraït a Josep Pagès i Gonzalo Boye com a negociadors de la llei i a qui ha refermat com a “president legítim” Carles Puigdemont.
Ha recollit el guant, la portaveu a la comissió dels republicans, l’activa Pilar Valluguera, que ha reivindicat els canvis del text però també ha volgut emfatitzar que els canvis també es podien haver aprovat fa un mes i s’haurien estalviat “algunes condemnes”. Així ha posat en valor el fet que s’hagi acceptat el retorn de les multes de la llei mordassa, aclarir la malversació i perfilar l’exclusió del terrorisme. En el discurs, Valluguera ha deixat entreveure que els canvis no han estat substancials, i que la llei funcionarà igual ara que quan Junts va votar no. “Perquè amb aquesta judicatura res és inatacable”, ha argumentat. També s’ho ha fet venir bé, aprofitant el retorn de les multes, per poder dir que el president del seu Govern és Pere Aragonès. Una rèplica velada a la reivindicació de Cervera.
Un català no independentista
Dos catalans més han defensat l’aprovació del dictamen amb dues intervencions intenses i sense romanços. El diputat de Podem, Gerardo Pisarello s’ha posat còmode i com un molinet ha sortit a l’atac dirigint la pólvora de la seva oratòria explosiva contra el PP i VOX que ha titllat de “grans derrotats”. Ho ha tingut fàcil, recordant l’actitud del PP durant els atemptats de l’11 de març i una crítica acarnissada a la judicatura que complementa la política dels populars. Les paraules de Pisarello semblaven vinagre a la ferida i que ha exaltat els populars amb sonores protestes que l’exregidor de Barcelona en Comú li han sonat a música celestial. Pisarello ha qualificat la llei de l’obertura d’un nou cicle que ha de servir a la majoria progressista de la cambra per avançar en nous canvis estructurals com la llei mordassa o les reformes necessàries en pro de les classes populars.
Paco Aranda, el portaveu a la comissió per part del PSC-PSOE, ha recordat que actua com a “català no independentista”. En aquesta línia, ha mantingut un to, com és habitual en l’ex-mà dreta de Miquel Iceta, reposat però irònic i amb agror controlada. Així, ha començat citant Barri Sèsam per recomanar-lo als diputats de PP i Vox. En concret, l’episodi titulat “Nens, cridar no et dona la raó!”. Aranda els ha acusat de ser els “més ultres dels darrers anys” i ha reclamat la llei com una nova etapa, com una eina “per arreglar el que vostès van espatllar”.
“Llei corrupta i cop d’Estat”
En el torn de PP i Vox tampoc hi ha hagut sorpreses ni rebaixa del to. El portaveu de Vox, Javier Otega Smith, un dels acusadors del judici del Procés i que ara participa en l’estratagema contra l’amnistia deixant en evidència la separació de poders tan recitada pel poder estatal, ha basat la seva rèplica en el concepte de “cop d’Estat”. Cuca Gamarra, especialment agra, ha qualificat la llei de “corrupta” i ha advertit que el dret espanyol és dret europeu i que malgrat la llei d’amnistia, ha acabat la seva intervenció amb una amenaça clara: “El Codi Penal encara és vigent”.
