L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha rebutjat aquest dimarts participar en l’estratègia que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va esbossar en una conferència dilluns a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona. “No participarem en una unitat d’acció i de mobilització que no ha estat consensuada en cap espai”, ha lamentat l’entitat. L’organització assegura que està “en total desacord a demanar concessions a l’Estat espanyol en la taula de diàleg sense preparar alternatives unilaterals”. En un comunicat, l’organització valora que la conferència del president vulgui plantejar “un projecte global de país”, però en els “elements més concrets de l’estratègia independentista proposada” hi veu la intenció de “llençar el mandat del Primer d’Octubre”.
I és que a l’entitat que dirigeix Elisenda Paluzie no li ha agradat que el president parlés de la consulta del 9-N, el resultat de les eleccions i el referèndum del 2017 “com a formes polítiques que expressaven la voluntat de decidir el futur del país”. L’ANC retreu a Aragonès que intenti decidir el significat de les dates clau de l’independentisme. “El que significa el 9-N i, sobretot, l’1-O no ho decideix ell, sinó el Parlament de Catalunya, i aquest va aprovar una llei que deia clarament que era un referèndum vinculant, no un procés participatiu”, subratlla el comunicat. L’entitat de Paluzie remarca, a més, que la millor manera de defensar el sistema democràtic és que “allò que es decideix al Parlament es respecti i no es manipuli”.
En el seu missatge a Aragonès, l’ANC posa en valor el referèndum de l’1-O i remarca que el seu mandat és encara vigent: “El poble català ja va votar i va guanyar incontestablement contra la força repressiva de tot un estat”. El comunicat recorda que el 27 d’octubre del 2017, després del referèndum, la cambra catalana va declarar la independència. “Aquest últim capítol no va ser anomenat per part del president”, retreu l’ANC.
L’organització posa èmfasi en el fet que “només amb la mobilització i la unitat d’acció no es forçarà l’Estat a pactar un referèndum”, per aixo l’entitat creu que confiar que passi això “és ingenu” i retorna l’independentisme al 2012. L’ANC tampoc està d’acord amb la visió que Aragonès va donar dels indults com a “reconeixement de la injustícia de la sentència per part del govern espanyol”. En sentit contrari, l’entitat opina que “aquesta lectura és errònia” i apunta que “canviar la posició de l’advocacia i la fiscalia de l’Estat en el judici del Suprem sí que hauria estat una victòria, o després de la sentència suprimir la sedició com a delicte al Codi Penal”.
L’ANC veu els indults com “una mesura de gràcia que no reconeix la injustícia de la sentència i que políticament han ajudat l’Estat a donar aparença de normalització del conflicte entre Catalunya i Espanya”. L’entitat subratlla a més que demanar al govern espanyol una solució per als exiliats similar als indults “és renunciar a un dels elements de confrontació fins ara més exitosos”.
