Les eleccions europees són un terreny adobat per a les formacions extraparlamentàries. Amb circumscripció única i 61 escons en joc a l’Estat, són molts els espais marginals que han aconseguit colar-se a l’Eurocambra, alguns fins i tot com a fonament d’un fort creixement electoral posterior. El 2014 ho va fer Podem, que amb Pablo Iglesias al capdavant va passar dels quatre escons a la UE a més de 70 al Congrés en només dos anys. Una dècada després, i enmig d’una poc falaguera onada reaccionària al continent, els partits marginals que s’apropen a la representació ho fan des de l’altra banda de l’espectre ideològic. La darrera enquesta del CIS per al 9-J, de fet, obre les portes d’Estrasburg a un dels elements més estridents de la ultradreta digital espanyola: l’agitador i expert en fake news Alvise Pérez podria obtenir fins a dos escons, de la mà de l’agrupació d’electors d’extrema dreta Se Acabó la Fiesta; amb un marcat component antiinstitucional. Les dades de l’institut estadístic són clares: la candidatura trauria un 3% dels vots; més suports que, per exemple, Junts.
Qui és, però, aquest element? Ja històric als cercles digitals de la reacció espanyola, Alvise va començar la seva vida política amb la irrupció d’UPyD, partit al qual es va afiliar. Amb els anys, i els escassos èxits electorals de la formació de Rosa Díez, el creador de continguts i influencer d’extrema dreta va acabar com a cap de gabinet de Toni Cantó, ja a Ciutadans, quan l’actor va aconseguir un escó a les Corts Valencianes. Després de l’enfonsament de la formació espanyolista, i ja arrelat a les tendències més ultramuntanes de la coneguda com a fatxosfera –un terme encunyat per l’analista de mitjans Daniel Schneidermann per referir-se als petits reductes mediàtics ultraconservadors “coordinats com un organisme viu, atacant des de dins o des de fora”–, el propagandista va esdevenir una de les cares més cridaneres de les mobilitzacions contra el govern espanyol.
Participant actiu de les marxes a la seu socialista del carrer Ferraz durant els darrers mesos del 2023, Alvise es va desmarcar per la dreta de Vox i el seu entorn, i va arribar a encapçalar una marxa d’un miler de manifestants cap al Congrés dels Diputats de la mà de Daniel Esteve, líder de Desokupa. El seu rol en l’oposició d’ultradreta al govern espanyol, però, ha estat especialment determinant a les xarxes, així com a la munió de pseudomitjans que s’articulen al voltant d’aquesta fatxosfera. En concret, era col·laborador esporàdic del canal ultra 7NN, propietat de Producciones Audiovisuales Hispania –empresa que, entre altres, va arribar a comptar al seu accionariat amb l’exdiputat de Cs Marcos de Quinto–. Dirigeix el seu propi canal de YouTube, i ha participat també d’altres entorns de la mateixa corda, com ara els canals del bescantat ultraliberal Wall Street Wolverine, que el va entrevistar recentment.
Val a dir que, arran de la presentació de Se Acabó la Fiesta –que adopta el format d’agrupació d’electors perquè, segons ell mateix, es va esgotar el temps per a la constitució formal com a partit–, ha començat a rebre atenció de mitjans més propers al mainstream de la dreta espanyola. Sense anar més lluny, la passada setmana va ser entrevistat per El Independiente, el digital de l’exsubdirector d’El Mundo i defensor de la conspiranoia al voltant de l’11-M Casimiro Garcia Abadillo. A la conversa, va deixar declaracions explícitament agressives contra “els pocavergonyes i els corruptes”: “M’és igual en quin partit militi. Ho diré molt clarament: Ens robes? Anirem contra tu”. Només quatre dies després, el CIS confirma l’èxit de la campanya ultra. Aquest mateix cap de setmana, al seu compte de Twitter amb uns 20.000 seguidors, Alvise ha publicat un curt vídeo del difunt president de Veneçuela Hugo Chávez amb un missatge superposat: “Evita una altra Caracas: Aquest 9-J, vota Alvise Pérez”. Aquest, val a dir, no és el seu primer perfil: la plataforma ja n’ha suspès un per promoció de discursos d’odi -una decisió que va provocar la mobilització de simpatitzants davant la seu de la multinacional a Madrid-.
Història de les notícies falses
Més enllà de la seva militància reaccionària, la praxi d’Alvise ha estat vinculada a la propagació de notícies falses en xarxes. Moltes d’elles, de fet, han acabat als jutjats. L’agitador va haver de pagar 5.000 euros a l’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena per una publicació a xarxes en la qual assegurava, sense fonament, que havia rebut un respirador a casa durant els pitjors moments de la pandèmia. Un jutjat madrileny el va obligar també a pagar 60.000 euros a l’exministre de Transports José Luis Ábalos per intromissió il·legítima del dret a l’honor per unes piulades qüestionant la seva salut mental, si bé ara la justícia l’ha obligat a repetir el judici. Per altra banda, s’han pronunciat a favor seu en judicis per intromissió al dret a l’honor contra la periodista Ana Pastor; així com d’injúries contra l’actual ministre de Transports, Óscar Puente, en ambdues ocasions emparat sota la llibertat d’expressió. Ja superada la bombolla de les xarxes socials, però, Alvise aspira a anomenar-se legislador a la cambra europea. La seva “comunitat d’espanyols lliures” ja respon a Instagram, Telegram i X. Segons els sondatges, també ho farà a les urnes, en clara contesa amb Vox i l’ala dreta del PP.
