Es diu Adán. Ha muntat un campament base davant el Congrés de Diputats. De fet, s’ha encadenat a un arbre i no deixa anar el micròfon d’un megàfon amb bateria. És un xicot jove, té 28 anys, amb ulleres metàl·liques i arracada. I motivat. Molt motivat. Tan motivat que ha decidit d’envoltar-se de banderes espanyoles i de pancartes fetes amb cartons per difondre la seva croada personal contra l’amnistia per als independentistes perseguits per la repressió espanyola. Ho fa a través d’una de les formes de protesta més dures de la lluita política, la vaga de fam.
De moment, l’Adán porta tot just un dia de vaga de fam. Ahir la policia el va deixar quedar arrecerat en un parterre rectangular davant la cambra baixa espanyola. “Aquí estic vigilat i protegit”, afirma en conversa amb El Món, mentre assenyala les unitats antiavalots que protegeixen el Congrés. Fins i tot, comenta que “ahir al vespre ho van blindar tot” perquè la gent “està molt emprenyada”. Ara bé, ell es desmarca de les protestes que aquestes nits han xarbotat la nit madrilenya. “Jo soc pacífic, només vull que plegui Pedro Sánchez per mentider”, remarca. També defensa que no pertany a cap organització política.
Vaga perquè Sánchez convoqui eleccions
Segons la tesi de l’Adán, calia fer la una “protesta” com una vaga de fam, “donant la seva vida, fins que aguanti” per desemmascarar el candidat socialista. “Va prometre que no pactaria amb els independentistes i que portaria Carles Puigdemont davant la justícia, i fa tot el contrari, això és mentir!”, raona. “Una mentida així que fa tant mal a Espanya no es pot consentir, per això, protesto”, comenta sense voler valorar el suposat risc que suposa una protesta d’aquesta mena.
Amb la vaga, l’Adán es proposa aconseguir que Sánchez torni a convocar a eleccions, fins i tot, si ha aconseguit un pacte amb els independentistes, per tal que “el poble espanyol validi aquest acord”. “El que no pot fer és mentir-nos durant la campanya”, subratlla el vaguista, que no aclareix si ell el va votar i per això se sent ofès. De moment, insisteix que es mantindrà fidel fins en la seva vaga per fer doblegar Sánchez i els seus acords amb els independentistes. La seva activitat rutinària serà, com les darreres 24 hores, lligar-se a un arbre amb una cadena senzilla i cridar pel megàfon un repertori força repetitiu: “¡Sánchez, embustero”!, “¡Que te vote, Xapote!”, “¡No a la amnistia!”, “Sánchez, vete ya, el pueblo no te quiere” o “¡Sánchez, traidor!”.
Adán espera passar una nit més tranquil·la que la d’ahir, on els que volien arribar al Congrés feien “molt soroll”. “Pensava que entrarien”, explica amb ulls de temor. De moment, només l’acompanyen un grup de manifestants, que no arriba a la desena, contra la guerra d’Israel contra Hamas i un home que també acampa davant del Congrés en protesta per les injustícies que es viuen a Espanya i al món i que, en canvi, no vol dir res de l’amnistia.
