L’Assemblea Nacional Catalana tampoc té clara l’estratègia que cal seguir en el moment convuls i de desànim que passa l’independentisme. Així ho apunten les divisions internes que es van viure per triar l’actual president, Lluís Llach, i ho demostren les actes del secretariat nacional a les quals ha tingut accés El Món. Unes actes que reflecteixen la divisió que existeix en el politburó de la gran entitat independentista, tot a les portes de la Diada nacional. Com a exemple, l’acta que explica la reunió del secretariat nacional del passat 20 de juliol, celebrat a Valls, on queda clar la tensió que hi ha entre les dues faccions i com, finalment, s’acaba imposant la majoria que fa costat a la presidència de Llach, batejada com a oficialista.
Les diferències són notòries no només en l’enorme divergència estratègica, sinó també pel que fa al funcionament dels òrgans de l’ANC. Fins i tot hi ha acusacions dels alternatius “d’abús del reglament” per part de l’oficialisme contra els seus intents de modular l’estratègia general de l’entitat. A l’acta també es ressalta el paper del jurista i exvicepresident del Parlament Josep Costa, que intenta durant els secretariats aportar elements de debat per tal de millorar o completar les iniciatives de la direcció o de les poderoses comissions d’Incidència Política i d’Estratègia i Discurs, dominades amb mà de ferro per Josep Vila i Josep Pinyol respectivament. Fins i tot, la vicepresidenta de l’entitat, Nohemí Zafra, “demana a Josep Costa que no abusi de les propostes de resolució, puix que ha amenaçat que en presentaria set al pròxim ple, perquè no queda temps per a les propostes de debat.
Baralles per les esmenes
En aquest sentit, cada proposta de resolució que es porta al Secretariat es transforma en un Vietnam entre els dos sectors on gairebé sempre surten perdent els alternatius, que demanen més realisme a l’entitat. De fet, Pinyol va portar a votació un document sobre la Declaració de l’ANC sobre el nou escenari polític que Costa va esmenar en diverses frases. Un document que, segons els seus proponents, mirava de “sotragar el panorama actual” per “superar el cercle dels convençuts” i que partida de la idea que, per assolir aquest objectiu, “cal parlar dels problemes que afecten la gent”. Així, reclamava la unitat estratègica dels partits per negociar a Madrid i mirar d’impedir que s’investís Salvador Illa. Una proposta que fa posar els pèls de punta als alternatius, que veuen una modificació per la porta del darrere del full de ruta aprovat per l’assemblea general de l’entitat. Consideren que és un text que dona marge als partits polítics per continuar amb el processisme.
La primera esmena, tot i que l’acta assegura que “ningú s’hi posiciona en contra”, els oficialistes no deixen marge i la tomben per 30 vots contra els 24 favorables. Una segona esmena obliga a fer un descans d’un quart d’hora després que Julià de Jòdar, també redactor del document, manifesti que no l’acaba de veure clar. Finalment, s’accepta aquesta esmena arrossegant els peus. La tercera esmena crea més rebombori, perquè Costa defensa promoure “nous cicles”. La rebutgen perquè recorden un article de Josep Costa on afirmava que “la gent no hi és”. Una quarta esmena a la resolució, també defensada per Costa, alertava que la proposta política que incloïa el document era “contrària” a tot el que havia fet l’Assemblea i que semblava que se’n podria deduir que s’apostava per una defensa de la Constitució espanyola.
Un debat encès
A partir d’aquí, el debat s’encén i l’acta denota les diferències tàctiques i estratègiques entre els dos sectors. En aquest sentit, es recullen opinions dels secretaris nacionals que “remarquen la idea de l’ANC té per objectiu fer la independència, però no parlar dels problemes que afecten la gent”. Titllen el document de “proposta buida” i defensen que, si cal, es modifiqui el “full de ruta de manera professional”. De fet, alguns secretaris nacionals qualifiquen la proposta de resolució de “dia de la marmota” i de “mirar el passat”. També recorden que l’ANC s’ha de dirigir als activistes i no pas als partits polítics.
Fins i tot, una secretària nacional demana retirar la resolució perquè “vulnera el full de ruta” de l’entitat. També asseguren que els proponents de la resolució “tenen una desconnexió amb la societat catalana” i que “no aporta cap avenç”. Seguint aquest fil, hi ha secretaris nacionals que opinen que “la resolució tanca la porta a la regeneració política”. Costa també fa constar en acta que el document, si s’aprova, no el representa. Acusacions dures que repliquen els autors, que al·leguen que el document pot ajudar a “reconnectar amb la gent” i que ajuda a refer la unitat independentista. A més, indiquen que el full de ruta està caducat i que ja no representa l’ANC. Pinyol replica que “els moviments de masses han acabat cristal·litzant en unes eleccions”. De res serveix el debat intens, perquè el document s’aprova per la mateixa majoria aclaparadora dels oficialistes.
Les propostes dels alternatius, “innecessàries”
La reunió va pujant de to i s’arriba a una proposta de resolució que signen Joan Mollà, Teresa Calveras i Josep Costa, titulada Posicionament polític juliol 24. Pinyol defensa una esmena a la totalitat perquè interpreta que el document i les seves idees són “innecessàries”. Comença un teva-meva interessant i incessant entre els secretaris nacionals. Els alternatius avisen que les “persones divorciades dels partits” també es poden “divorciar de l’Assemblea si es manté la línia d’emplaçar els partits polítics” i reclama posar el focus en “les debilitats dels ocupants”. “Tornar al 2012 no farà sortir la gent”, argumenten.
Els oficialistes no els donen peixet. I bloquegen el debat amb una esmena de supressió i retraient als proponents que haurien de presentar el document com un punt de debat i no pas com una proposta de resolució. Costa s’empipa i denuncia el que considera “un abús del reglament” perquè “l’esmena de supressió bloca el debat”, i reclama a Lluís Llach que busqui el “consens”. No hi ha res a fer, els oficialistes s’imposen i suprimeixen el document dels alternatius per 34 vots contra 23.
Una altra esmena de supressió
La mala maror també es mostra en un altre document que signen Pep Tomàs i Chus Castillo sobre les funcions del Comitè Permanent i de la Comissió d’Estratègia i Discurs (CED). La proposta de resolució diu que la CED té un “funcionament anòmal” i que “no funciona”, i es critica que sigui el Comitè Permanent -el nucli dur del Secretariat- qui ocupi les seves funcions. De fet, el document volia “atribuir i delegar noves funcions a la CED i limitar el caràcter d’urgència a les actuacions del Consell Polític”.
Tampoc hi ha debat. Els oficialistes surten en tromba i Josep Vila, Josep Pinyol i Josep Cruanyes presenten una esmena de supressió. Al·leguen que no passa res del que diu la resolució i que canviar les funcions seria contradir els estatuts. De fet, Vila demana que es doni “confiança” al Secretariat perquè un “excés de normativa i burocràcia paralitzaria l’entitat”. Una afirmació que deixa perplexos els redactors, que retreuen al Comitè Permanent que no permeti a la CED fer la seva feina. Evidentment, els oficialistes es tornen a imposar i tomben el document aprovant l’esmena de supressió.
