El pes dels préstecs de l’Estat al deute de la Generalitat no ha parat d’augmentar d’ençà que el govern de Mariano Rajoy va posar en marxa el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) l’any 2012, encara en plena crisi financera. Segons ha publicat l’agència ACN, l’endeutament de l’administració catalana s’eleva fins als 88.916 milions d’euros, dels quals més de 60.000 milions -a tocar del 70%- provenen d’aquest mecanisme. Cal recordar que el FLA entra en vigor després que l’Estat prohibís als executius territorials accedir als mercats per endeutar-se, com a substitut dels mecanismes privats. Així, en els 13 anys que porta vigent, el deute generat pels préstecs de l’Estat a la Generalitat s’ha multiplicat per 12, des dels poc més de 5.000 milions que va demanar el llavors conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Val a dir que el FLA no és l’únic mecanisme pel qual l’Estat agrupa deute català: el passiu que parteix del conjunt de mecanismes de finançament territorial espanyols s’eleva fins als 77.052 milions, molt per sobre del Fons de Liquiditat, segons les dades recopilades per l’agència.
Lluny de les relacions amb el tresor espanyol, la Generalitat acumula poc més de 2.200 milions d’euros en passiu en forma de bons i obligacions, mentre que deu uns 2.215 milions a entitats financeres, dels quals 1.170 milions tenen venciments a curt termini. 883 milions addicionals surten dels comptes del Banc Europeu d’Inversions, xifra similar a la prestada a llarg termini per l’Institut Català de Finances. Val a dir que, segons la informació de l’ACN, els préstecs mitjançant els mecanismes de finançament territorial de l’Estat són els que fan pesar uns tipus d’interès més lleugers sobre el tresor català, amb un 1,44%, mentre que les condicions del Banc Europeu d’Inversions s’eleven per sobre del 3,4%. La mitjana del preu dels diners prestats per les entitats financeres és del 3,8%, mentre que els 2.200 milions en bons i obligacions s’haurien de retornar amb uns interessos afegits del 4,43%. Els préstecs més cars, en aquest sentit, són els entomats per l’Institut Català de Finances, que volten el 5,2%. Del total, uns 19.778 milions d’euros vencen en els pròxims cinc anys, abans del 2030; mentre que uns 62.400 milions addicionals vencerien durant la primera meitat de la pròxima dècada, entre el 2031 i el 2036.
El xoc per la condonació
El deute de la Generalitat amb el govern espanyol ocupa un lloc central al discurs polític del país, especialment d’ençà de l’anunci de condonació de més de 17.000 milions d’euros del deute generat pel FLA, en el marc d’un perdó financer al conjunt d’administracions territorials que supera els 83.252 milions d’euros. L’acord, anunciat pel president d’Esquerra Republicana de Catalunya Oriol Junqueras, afecta un 22% de l’endeutament generat pel Fons de Liquiditat Autonòmic, un mecanisme que el mateix líder republicà considera “profundament injust”. “No hauria d’haver existit”, criticava en una recent compareixença. Per la seva banda, la ministra d’Hisenda i vicepresidenta el govern espanyol Maria Jesús Montero ha celebrat un moviment que “permet les comunitats autònomes reduir la seva ràtio de deute i sanejar els comptes públics”. Les arques catalanes, val a dir, seran les segones més beneficiades, per sota de les andaluses, que eixugaran prop de 18.800 milions d’euros; i davant de les del País Valencià, que veurà condonats més d’11.200 milions, i de la Comunitat de Madrid, que eliminarà dels seus balanços 8.644 milions en passiu. Segons va informar la consellera d’Economia i Finances del Govern de Salvador Illa, Alícia Romero, la quitança suposarà un estalvi de 1.500 milions d’euros per al tresor català en concepte d’interessos. Les següents passes s’abordaran en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera del pròxim dimecres.
